L'aclaparadora superioritat física dels locals i el poc encert dels notres amb algunes accions individuals (eixes entrades!!) van desnivellar el partit cap als interesos dels d'Alaquàs tot i que els nostres contiuen demostrant progressió i podem celebrar la millora molt significativa de determinats jugadors que fins ara, no havien demostrat als partits el nivell oferit als entrenaments. Superats els nervis dels primers partits la seua aportació va a més cada dia.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Tot i les moltes baixes que van deixar l'equip en autèntic quadre els picanyers van tindre la suficient claredat d'idees des del minut un per a resoldre per la via ràpida amb un joc elèctric de contracolp que va permetre obrir el marcador ràpidament. De nou els de Clara van aconseguir complir el seu objectiu de que tots els jugadors i jugadores aconseguiren cistella i van estar a punt de veure el primer "aley-hoop" de categoria benjamí de la temporada en una convinació entre Dani i Guille que a punt estigué d'entrar. Bones actuacions també de Víctor, Loren, Xana, Miquel i Pablo. It's show time!.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Pendent de crònica .

Crònica: [-]

Un altre partit amb un equip que no és ni serà de la nostra lliga, i que el volíem utilitzar com a plataforma per entrenar l'eixida de pilota i recerca del jugador obert per un tir lliurat, aspecte que vam poder realitzar en alguns períodes, encara que el joc eminentment físic i veloç del nostre rival ens limitava molt els moviments.
Vam tenir la fortuna d'obrir el partit amb un parcial de 5 - 0, fruit d'un bon joc col · lectiu i, malgrat la seva manifesta superioritat, no va ser sinò fins a principis de l'últim període on ens van tancar l'acta.
Com es va poder vore, estavem davant d'un equip amb un joc físic molt fort, que dominava el rebot i eixia a córrer ocupant els tres carrils i que es plantava sota la nostra cistella amb poca o cap oposició, i a nosaltres això de córrer (sobretot cap enrere ) encara ens costa entendre-ho i fer-ho a eixa velocitat.
Però hem felicitar als nanos pel seu esforç i Asdruval pel seu comportament i la qualitat de les seues indicacions, que evitaren una major desfeta i sobretot a Pau Rubio pel seu esforç, quansevol altre jugador després d'un cop al cap com el seu s'hagués rendit, però ell va voler col · laborar amb l'equip i tornà a jugar.

PD. - A l'hora de redactar aquesta crònica encara no tenim confirmació de la data i horari del partit contra el Llíria, que en principi, hauríem de celebrar el 2012.12.08.

1, 2, 3, aleví butano!

Crònica: [Vic]

En el món de l'esport, caure és fàcil, no passa res, allò important és saber aprendre i ficar-se de nou dempeus per a demanar més. I aquest partit fou un bon exemple. Les XB 4.0 es trobaren davant del mateix escenari que la setmana passada. Arribaren a l'inici del 7é periode 11 punts per baix davant un Paterna molt lluitador i dur. Idèntica situació de fa set dies davant el Quart però... aquesta setmana les taronja van decidir lluitar, baló a baló, cada defensa al màxim, cada atac fins al final, i axí, cistella a cistella van començar a creure en la victòria, a animar-se i finalment, van acabar per dur-se un partit, que, igual que la setmana passada podien haver acabant perdent per 20. Han aprés? Han crescut? El temps ho dirà. De moment està clar que ja coneixen el camí per on han de circular si volen crèixer com a jugadores i com a equip. No hi ha un altre, ni en el bàsquet, ni en la vida. Lluitar, esforçar-se i ser un equip. Així sí, així, aquestes xicones tenen la nostra enhorabona més gran i l'aplaudiment de la seua incondicional afició que, fins i tot, ha tingut el bon detall de comprar-se la samarreta de l'equip per a dur-la als partits. Això és una gran afició!

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

--.

Crònica: [J]

En el primer tienpo, toma de contacto entre los dos equipos donde despues de una salida un poco nerviosa se ha controlado en defensa y con mal tiro en ataque, llegando a un resultado de 02 - 02 al final del primer tiempo. En el segundo tiempo y después de una salida apabullante y controlando en defensa al equipo contrario, donde ha tenido una buena seleccion de tiro, consiguendo un resultado de 02 - 11. En el resto del partido ha seguido en la misma tónica, no dejando jugar al equipo contrario y realizando bellas jugadas, con pases de bella factura y canastas al limite. Como siempre, el resultado final es lo de menos, aunque se ha conseguido la VICTORIA..

Crònica: [V.F.]

Un partit com es pot veure en el resultat, bastant fàcil, encara que no el vàrem aprofitar molt per millorar el nostre joc.
Mai havíem jugat contra aquest equip i no sabiem el que es podiem trobar .
Vàrem eixir fent una pressió a tota la pista, clar, al ser notablement més fluixetes i un físic inferior al nostre, i vàrem començar el partit bastant bé amb moltes recuperacions de baló a la seua eixida de la pressió i anotant cistelles fàcils, tot i acabant el segon quart amb una diferència bastant notable, la conseqüència d'això es que al vore la situació del partit, ens vàrem relaxar molt i es va reflectir als últims sis quarts, un d'ells sense anotació per la nostra part.
Vàrem començar la segona part animades per a que pujara la diferència, però malgrat això vàrem continuar amb la tranquilitat de jugar sense cap preocupació pel marcador, ja que al seté quart es podria dir que el partit estaba guanyat.
Així que es pot dir que els ultims quarts els vàrem jugar amb relax, sense presa i al nostre rotllo.
Partit per a millorar en la part d'actitud dins del camp i a la volta poder millorar el nostre joc i defectes que ens queden. No va ser un partit dolent però no el vàrem saber aprofitar.
Ens quedem amb el sabor de la victòria i la imatge de la grada local escridaçant-nos per haver guanyat.

¡1, 2, 3 xicas butano!

Crònica: [Àngela]

MARISTAS ´B´ - PICANYA BASQUET51-54
Un parti molt disputat on la es va decidir tot al final. En la meua humilde opinió crec que deuriem d'haver resolt el partit amb més diferencia al marcador pero les presipitacions els nervis i el handicap de jugar entresetmana ens van fer cometre errors que per sort l'equip rival no va aprofitar.

C.D. MONTE-SION TORRENT - PICANYA BASQUET48-31
Els que hem coneixen saben que podría resumir aquest partit amb 2 paraules: "Nemesis Zona"
Sí així és. Un equip que ens superava físicament no va ser capaç de fer-nos cara a cara amb una defensa individual i van optar per posar-se en zona a la segona part. On al tercer quart un parcial de 19-4 ens va fer pedre totes les opcions d'anar a per el partit a causa de l'esgotament del dia anterior (Pareix el típic entrenador de futbol tirant-li la culpa al calendari). Els jugador no responien i ens vam contagiar d'un ritme molt molt lent que ens va dur a la derrota i desesperació. També les 3 baixes es van notar per a poder fer una rotació més amplia amb dos partits en dos dies .

Crònica: [The ONLY sixteen]

Abans de fer la crònica, volia remarcar que sóc una persona que no critica les eleccions de un àrbitre, però aquesta vegada no ho puc ignorar. Aquells que xiulen un partit poden ser millors o pitjors, però tots aquells que estigueren aquest diumenge al pavelló de Picanya, crec que estaran totalment d’acord amb mi quan dic que l'actitud de les persones encarregades de la direcció de l'encontre no fou l'adequada i en aquest sentit anem a reclamar a la direcció de l'associació encarregada de l'organització d'aquesta lliga que, ni de lluny, mereix comportaments com aquest.
El joc començava tranquil, però ràpid, amb una intensa pressió, i a estones efectiva de les xiques butano. Un primer quart que finalitzava amb un 12-15 molt igualat.
Al segon quart el partit començà a calfar-se prou i des d'ací fins al final vam haver d'assistir a una sèrie de decisions realment poc comprensibles.
Poder esmentar una tècnica a Cèlia una jugadora que totes i tots conéguem i que té una trajectòria esportiva impecable lluny de protestes o queixes a l'àrbitre.
Amb males sensacions, i un parcial en contra de 10-11, el resultat a la mitja part era de 22-26 per a elles.
Després de la xerradeta en el racó de reflexionar, isquerem amb la defensa al 6,25 i moltes jugadores carregades de faltes. A partir d’aquest punt el partit es va descontrolar totalment...tot era negatiu, res al nostre favor...
En aquestos dos quarts, dos tècniques més per a nosaltres (una per a Aida per tirar un baló i altra per a Lu per protestar), 4 de les nostres expulsades...
Al final una derrota que ens dona molta impotència, però que ens ha de donar forces, i ganes de lluitar contra coses com aquesta, força que ens dona una empenta per a seguir treballant.
Som un gran equip i portem al món del bàsquet vora deu anys, hem alçat trofeus de categoria autonòmica, hem disputat finals en alevins, infantils, cadets, júnior i sènior, hem competit contra equips de primeríssima línia del bàsquet valencià, hem jugat (i hem guanyat) contra jugadores que ara estan a la selecció espanyola...
persones que ni estimen ni valoren el nostre esport no ens trauran d'una pista de bàsquet.
Som les Xiques-Butano, un respecte, ens l'hem guanyat.

Crònica: [SweetLu]

Pendent de crònica--.

Crònica: [Dr. T]

-