Ja ho diem fa ben poquet, aquests no anàven a passar per la competició sense tastar la victòria i així fou aquest passat dissabte. Des del primer període els de Guillem i Lucia demostraren que davant un equip també de primer any, com tots ells, si que hi ha partit i ben prompte obriren el marcador per a resoldre brillantment un partit lluitat pels dos equips però on els nostres no permeteren que els rivals s'acostaren en el marcador. Primera victòria oficial de la seua vida! Això és un record per a sempre. Enhorabona.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Després d'un primer quart igualat amb un Alaquàs treballant molt bé i els nostres un tant "gelats" (no era per a menys!), al segon període els butano van imposar la seua llei i obriren el marcador sense remei. Davant, els locals, amb un equip molt gran, no van poder amb la rapidesa dels nostres que van anar ampliant diferències a cada periode. Vam poder gaudir de grans accions com alguna finta-bot-triple espectacular i, fins i tot, d'alguna passada mirant en direcció contrària realment espectacular davant la que es va escoltar un "Qué bo!!" des del públic. Continuen creixent aquests menuts i menudes.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Pendent de crònica .

Crònica: [-]

Enorme el partit disputat pels nostres alevins a la pista del Pilar contra un equip que no és de la nostra lliga, que compta entre les seues files amb un jugador considerat el número 1 de la CV, (en aquesta categoria) capaç de realitzar esmaixades tot i marcant perfectament tots els temps. Nosaltres com a equip no podem competir contra equips d'aquesta categoria, però si utilitzar aquests partits com entrenaments d '"alt nivell" com així ho varem plantegar.
Vam defensar, dins de les nostres possibilitats, molt bé, tot i deixant a "El Pilar" amb registres anotadors baixos, no permetent que ens feran més de quinze punts per període per evitar que ens tancaren l'acta. Però del que ens sentim realment orgullosos, és que ja van ser capaços d'eixir de la pressió amb joc i encara que no produïm una alta quantitat de punts, ja som capaços de sortir correctament de la pressió i, us asseguro, que la pressió que van realitzar nostres rivals va ser d'altíssim nivell. Hem de continuar així.
En atac i contra equips d'aquest poder físic hem de millorar. Estem convençuts que a poc a poc, amb els entrenaments que tenim plantejats millorarem, però en aquest partit ja vam ser capaços de plantar cara els dos primers períodes i sobretot posar en dificultats als nostres rivals a partir del quart període que vam perdre per només un punt.
Felicitar a tots i cada un dels alevins per la seva entrega i en especial a Mario, Guillem Romaní i Andreu que en defensa es van multiplicar en les ajudes als seus companys ia Ferran perquè va saber entendre les instruccions que li vam donar perquè fos capaç d'anotar, molt i bé.
A nivell personal estic més content amb el sabor que deixa aquesta derrota que amb la victòria anterior, la intensitat defensiva es va acostant, a poc a poc, a la que realitzen els equips de nivell en aquesta categoria, ara només ens queda créixer 15 centímetres.... es broma
P.D. El parcial de 9-3 del primer període, al costat dels parcials de 9-8 del quart i 10-7 del cinquè són bona mostra del nostre creixement com a equip, però no hem de parar-nos en esta dada hem de treballar més per millorar.
Enhorabona xics!

1, 2, 3, aleví butano!

Crònica: [Vic]

Després de 6 períodes realment molt igualtas i disputats les nostres s'enfonsàren amb claredat. És evident que encara se'ls fa molt llarg un partit a 8 períodes i la pista gran, i no és per físic sinó per mentalitat. Finalmenti acabaren cedint el partit per un resultat clarament excessiu. Continuem preocupant-se massa pel resultat i cada cistella de l'equip contrari és com si s'acabara el món. Necessitem més concentració i esforç i entendre que aquest és un esport que no permet relaxacions ni dóna temps al lament. Cal jugar baló a baló i no preocupar-se per un resultat que, ni de lluny, és el que ens ha de preocupar ara per ara. A treballar...

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Pendent de crònica sí sabem que els nostres van caure de 5 en un altre partit igualat.

Crònica: [J]

Pendent de crònica.

Crònica: [Machan]

Comencem per dir que a aquest partit anàvem amb els ànims baixos, ja que teniem informació de que era el millor equip del grup. Jugàvem al poli, amb lo qual tampoc podiem aprofitar el factor pista, encara que si era afavorable per a nosaltres. No vàrem començar malament, i li vàrem plantar cara a l'equip que suposadament ens anava a donar més problemes, i començàrem guanyant el primer quart. Al segon també anavem per davant, però al tercer mos varen remuntar, encara que només era un punt de diferència. Al tercer acavàrem set punts per baix, pero vam mantindrens prop, acabant el sisé quart 29-33 i quedant soles un per a intentar remuntar. Quedant apròximadament dos minuts anavèm dos punts baix. Atacs poc fluïds, pèrdues i dos males defenses nostres mos va posar sis punts per baix. El error o "trampa" del cronòmetre a la taula(era del equip contrari) va fer que no mos quedara temps per a remuntar, ja que no varen parar el temps en tot moment que anàvem per baix. També comentar que una jugadora de elles només va jugar un quart i pot ser que varien les coses.
No va ser un mal partit, vàrem estar bé tant en atac com en defesa, varem tindre moltes oportunitats de guanyar el partit, moltíssimes cistelles fácils fallades que mos podrien haver donat el partit, inclús sense preocupacions, i eixes son les coses que tenim que intentar millorar. A banda d'això no hi ha molt mes que replicar del partit del dissabte.
Ara a pensar positivament en el següent partit a l'Alcudia, que segur que lluitarem per durnos-lo a Picanya.

¡1, 2, 3 xicas butano!

Crònica: [Àngela]

Pendent de crònica.

Crònica: [El baix més alt]

--

Crònica: [SweetLu]

El dissabte fou un partit d’aquells per aprendre’n, d’aquells que ens han de dotar de la capacitat d’adonar-nos-en de les circumstàncies de cada moment del partit, a entendre que la sang freda cal anar assolint-la amb partits com aquests i sobretot, que es tracta d’un esport amb jutges (en aquest cas un) que si té ganes de resoldre el partit per si mateixa ho pot fer.
El partit ens enfrontava a l’equip que com nosaltres es trobava invicte fins al moment, un equip de gent molt experimentada, que sabíen dels seus punts forts i els dèbils, i que van aconseguir que el partit dugués un ritme beneficiós per a ells.
La tònica general del partit fou d’intercanvis de cistelles constant, amb marcador molt baixet, per la nostra agressivitat defensiva i alhora per la nostra desesperant precipitació a l’atac, de forma que la pròpia voluntat defensiva ens feia errar passades, elegir malamente els tirs amb males posicions i ser incapaços d’elaborar atacs llargs que ens permeteren encistellar amb facilitat.
Per tant marcadors ajustats , 14-10 primer quart, 31-26 al descans i 39-37 abans de començar l’últim quart, només 2 punts avall i la sensació de que seria difícil però que es podia aconseguir. I les cosses no ens anaven malament, la defensa continuava ajustada i amb l’encert ofensiu vam aconseeguir a falta de 3 minuts posar-nos 5 amunt (43-48), i com deia abans, quan més calma i més sang freda ens calia va ser quan major precipitació vam demostrar, i això va fer que entrarem a l’últim minut només 1 amunt , 49-50.
I va ser aleshores quan va esdevenir i va decidir aparèixer a escena l’àrbitre del partit: situació, 49-50, 11 segons de joc i baló per a nosaltres a treta de banda, JR elabora la jugada per a que puga rebre un dels nostres jugadors, qui guanya l’acció per rebre i abans d’això es literalment (i ho dic perquè així ho vaig sentir) arrollat per un jugador contrari (no exagere quan dic 110 kilos), l’àrbitre no xiula tal acció, però afortunadament, ens xiula falta en la recepció d’un altre jugador nostre. Alhora, aquell jugador que havia arrollat el nostre jugador, creient que la falta li l’havien xiulada a ell per l’acció anterior li enganxa una puntada a una de les cadires de la grada trencant una de les potes de la mateixa i acaba escridassant a la zona de l’afició nostra sense més motiu……. l’àrbitre se’n desenten absolutament, i tot i que nosaltres de forma més que educada li ho recriminem es fa “la loca” d’una forma vergonyosa i inexplicable davant un acte eminentment antiesportiu de l’esmenat jugador… Errem els 2 tirs lliures i el mateix jugador que havia protagonitzat tot el rollo anterior agafa el rebot del segon tir i es llança al contraatac, botant la pilota i amb el cap cap avall inicia la jugada i un dels nostres jugadors que el veu venir es planta devant d’ell a la línia del mig del camp…resultat? El jugador contrari acava enduent-se per devant el nostre…que pita? falta en la defensa……… incredulitat…. Queden 5 segons…
Però ahí no ha acabat tot queridos… el jugador disposa de 2 tirs lliures, encerta el primer (50-50), erra el segon , agafem el rebot i ens pot novament la precipitació i acavem perdent la pilota per la banda a l’altura del mig del camp, queden 1,2 segons, JR demana temps mort i la consigna clara, no ens guanyen la posició i no fem falta quan van a llançar…….. doncs bé… el mateix jugador “arrollador” rep la pilota a uns 4-5 metres de cistella, d’esquenes a la mateixa, el jugador que el defensa román amb ell sense fer ànim ni de contactar…. Doncs bé, sembla ser que no havíem caigut en el compte de que era dissabte i eren les 10 de la nit…i clar, una pròrroga a ixes hores…resultat? Xiula falta…… imagineu-vos la cara que se’ns queda… temps acabat i diposen de 2 tirs lliures, encerten el primer i partit enllestit……………… Després de 40 minuts de tensió no és esperable que amb un final així ens n’anem al vestidor com si res hagués ocorregut i en ixe moment evidentment ens mengem al colegiat, ell sap perfectísimament que no ha fet bé les coses i no li toca més que aguantar els nostres comentaris, però us he de reconèixer que després d’un partit així i amb aquest final, perdre l’educació no és gens difícil.
Per tant, ens queda el sabor amarg de la derrota i també de saber que si nosaltres haguérem fet les cosses d’altra forma quan el partit ja anava de cara, a l’àrbitre no li haguéssem donat ni la oportunitat de fer tot el numeret. Hem de millorar, i molt, però espere que l’esportivitat que 2 equips mostren durant el partit i a la finalització del mateix (ells mateixa ens reconeixien el que havia ocorregut) no s’haja de veure tan sesgada per la manipulació d’aquell qui ha de vetllar pel menteniment de la mateixa.

Crònica: [Dr. T]

-