Encara amb la veu tocada després de l'esforç d'ahir ens alcem avui amb un gran sentiment d'agraïment.
No és el nostre un club massa preocupat pels resultats ni pels títols i mai, quan enllestim un equip ens plantegem si guanyarà o no una competició, el nostre objectiu és que tanta gent com siga possible puga jugar i gaudir del bàsquet però... vaja! arribats a una final... volem guanyar-la!
No haguera passat res si perdem, evidentement, hem perdut moltes i no ha passat res, però el dissabte tocava cara, tocava guanyar, i guanyar patint, com millor sap en dos partits que quedaran en la memòria de tots els que els vam viure
Per tant, el nostre primer agraïment ha de ser per a les xiquetes i els xicons que ahir es deixaren tot en la pista (o animant des de la banqueta) per a donar-nos a totes i tots aquesta gran satisfacció col·lectiva.
En segon lloc, per a aquells que col·laboraren en l'organització d'aquestes tres finals. Ells són els Vicente Bau (pendent de tot en tot moment), José Rubén (amunt i avall, igual fent fotos que preocupant-se de si haviem demant temps mort), Sento i Adrian (en el control de só i retransmissió via twitter de les finals -repasseu el tweetline del @picanyabasquet i veureu quin seguiment) i algú més que també va estar per allà per a tirar una mà en el que fera falta.
Fonamental, el nostre agraïment per a totes les persones que vàreu plenar la grada del Butano Arena, com poques vegades s'havia vist, i animàreu i animàreu sense descans als nostres equips. Simplement impressionant! Un suport que, vos podem assegurar, resultà fonamental per a l'èxit que avui celebrem. Moltíssimes gràcies.
Per últim donar les gràcies a la Federació de Bàsquet de la CV per concedir-nos l'organització de les Finals i permetre'ns celebrar aquesta gran festa del bàsquet de base que són les finals de NP.
Agraïr també la presència del regidor José María Chamorro i de l'Alcalde de Picanya Josep Almenar.
Ja tenim dos títols més que no teniem però... això no s'ha acabat, atents a l'aleví masculí que, amb un poc de sort, ens pot donar una alegria més en la Copa.
Crescuts com estem després del dissabte passat continuem somiant i ara ens fiquem el tratje de la Copa per a animar a l'equip aleví masculí que ha aconseguit classificar-se brillantment per a les semis de la competició de Copa. Ací teniu els horaris d'aquesta intensa eliminatòria que es disputa en un sol cap de setmana i dos partits en dissabte i diumenge:
C.D. CALASANZ B - PICANYA BASQUET
Campo: COL SAN JOSE DE CALASANZ.
C/ MICER MASCO, 5 (Valencia)
Dissabte
16/06/2012 11:00h
PICANYA BASQUET - C.D. CALASANZ B
Campo: PAB MUNI PICANYA. AVDA. 9 D OCTUBRE, S/N (Picanya) -
Diumenge
17/06/2012 10:00h
Per a aquells i aquelles que encara tenen ganes de més bàsquet (o per a aquells i aquelles que volen començar) aquest mes de juliol un grupet de valents monitors del nostre club han decidit posar en marxa el 1r Campus Picanya Bàsquet. Una gran opció per a que els nostres joves puguen gaudir d'una oportunitat d'oci actiu i esportiu durant el mes de juliol. Si voleu més informació cliqueu sobre el logo del Campus i animeu-vos a participar-hi!
Com bé sabeu, l'esport femení és un dels compromisos del club i tot i que sempre és molt complicat aconseguir enllestir equips de xiques, ahí anem de nou i estem buscant xiques per a l'equip femení de la propera temporada 2012-2013. Busquem xiques nascudes els anys 2001 i 2002 i els oferim la possibilitat d'entrenar gratuïtament els mesos d'abril, maig i juny en horari de dilluns (18.30-19.30) i divendres (17.30-18.30). Passeu la veu, convideu a amigues, cosines, germanes... hem d'aconseguir-ho i muntar una nova generació de Xiques-Butano!
Finals competició NP
Picanya Bàsquet 51 - Port Sagunt 43
MAG-NÍ-FI-QUES!
No podem definir de cap manera a aquestes xicones. Els que vam estar a la banqueta sabem com van viure aquesta final, com aplicaren a la pista cada indicació i com, totes i cadascuna es van deixar TOT el que tenien en pista. No podia ser d'altra manera, era una final i tocava fer l'esforç i les xiques butano ho van fer i de quina manera! Per a començar, tot i que hi havia festa de l'escola el dia anterior van anar-se'n a dormir i descansar a un hora adequada.
I així, a les 8.30h allí estaven les nostres campiones amb els nervis a la cara. Era una final, la seua primera final i evidentment hi havia nervis.
Davant l'equip Port de Sagunt amb el que havíem perdut en el primer partit de la lliga regular de forma molt contudent però que, al segon partit a casa ja havíem mostrat que els podíem guanyar.
El primer periode fou clarament de soltar els nervis
per als dos equips, a més, les visitants, mols superiors físicament, van plantejar una zona que semblava un autèntic mur. 4 a 4 a falta de pocs segons per a finalitzar i ahí apareixia Lara per a clavar un triple estratosfèric i primer aventatge 7-4 en finalitzar els primers 8 minuts. A la represa les picanyrerres de la mà d'una de les jugadres més destacades Núria, van obrir escletja fins al 10-4 però ahí les visitants van demostrar que també anaven a lluitar i van remuntar fins al 10-12 del final del segon quart. A l'inici del tercer de nou estrebada taronja i 17-12 al marcador i més pressió per part de les del Port que aconsegurixen posar-se de nou per davant fins al 17-19 al descans i tot per decidir-se.
A la represa les visitants eixen més endollades i amb un parcial de 5-7 fiquen el marcador al seu favor per 22-26, però en el cinqué quart de nou les taronja estreten el marcador fins al 31-30 al finalitzar el cinqué període.
Tot encara en l'aire però amb algun detall important. Les visitants presenten problemes de faltes i algun síntoma de cansanci. És l'hora de la determinació i ací les de Sara en tenen de sobra. Intercanvi de cistelles i primer colp de les butano que amb un triple i un doble obrin fins al 38-32. Nova cistella visitant i nou triple i doble per a les nostres. 43-34 i començava el deliri a la grada. Nervis, faltes, tirs lliures i la clara sensació de que a les picanyeres no se'ls anava a escapar el títol perque eixos 9 punts anaven a ser irrecuperables fins al resultat final de 51-43.
Impressionants totes. Gran treball de Cristina Morató en defensa i amb bona gestió del baló en atac. Gran també Maria Martí complint perfectament les tasques encomanades. Cecília Regal treballadora com cap altra en les dues cistelles. Molt bé Maria Castillejo, gran en defensa i anotant una cistella en un moment especialment delicat. Molt bé l'única alevina de primer any Maria Tordera que va assumir en atac i va treballar en defensa. Espectacular Núria Lleó, defenent i deixant sense cap opció a una jugadora que era el doble de gran que ella. Grandíssima Lara Fernández, de les seues mans van eixir fins a 15 punts amb 3 "triplazos" en moments més que importants. Importantíssima també Ana Fortés que, tot i els nervis, va treballar el rebot i van traure el baló en moments molt complicats a més d'esdevindre un mur defensiu (quins taps!!). I què dir de Sara Lino?, poc més de 7 mesos jugant a bàsquet i va clavar 14 punts a més de dominar el rebot de forma espectacular. Tanquem aquest repàs amb Nuri Ruiz que va fer un partit absolutament colosal, pujant el baló, jugant-lo amb criteri i anotant 15 pun-ta-zos!! A aquest grupet les va dirigir Sara amb eixa barreja tan seua d'intel·ligència i sensibilitat per a traure el màxim d'aquest grupet que acaba de fer història en ser el nostre primer equip aleví (de xiques o xics) en coronar-se com a campió provincial. Ens traguem el barret.
Per últim ens queda nomenar a les benjamines Sandra i Berta que, en moments de baixes, han acudit a completar l'equip i que també són part d'aquest gran èxit i també hem de nomenar i agraïr el compromís de pares i mares, atents a tots els detalls, donant suport a l'equip i preocupant-se per tot. Moltíssimes gràcies. Això, és UN EQUIP! i com a EQUIP han escrit el seu nom, en lletres molt grans, en la història del bàsquet picanyer!
1,2,3... XIQUES BUTANO!!!
Crònica: [Rock en Samil]
Aleví masculí 2000
TF 2012
Picanya Bàsquet 70 - CB Massanassa 63
Remuntada espectacular dels de José Rubén que arribaren a estar 20 per baix però que demostraren ganes i capacitat per a tancar de manera espectacular la seua classificació per a les semis. Ara a esperar sorteig i atents perquè poden donar-nos una gran alegria aquest xicons..
Crònica: [-]
Cadet femení
TF 2012
Picanya Bàsquet 36 - CB Benifaió 44
Pendent de crònica .
Crònica: [-]
Cadet masculí
Finals NP
Picanya Bàsquet 64 - Escolapias 63
Ya podemos decir ¡¡¡¡ CAMPEONES ¡¡¡¡ y con mucho sufrimiento, creo tal vez como
tiene que ser una final, disputada hasta el último segundo, donde el resultado se da por
pequeños detalles.-
Al frente tuvimos un señor rival, con un conjunto bastante equilibrados, donde
sobresalía la conducción de su base, que nos rompía nuestra marca a presión, buscando
permanentemente penetraciones hacia canasta y ahí doblaba el balón para sus pívot, lo
que nos hacia mucho daño y a lo que no podíamos encontrarle solución. En ataque fijo
manejaban varios conceptos, sobre todo bloqueos para jugar siempre balones interiores
o penetraciones, usaron muy poco su tiro exterior. Su sistema defensivo fue variado,
comenzaron haciéndonos presión de salida, pero cuando comenzamos a salir con
balones largos y robamos un par de veces sus espaldas, pasaron a marcarnos en zona, la
que se mantuvo en gran parte del encuentro.-
Nosotros, lo de siempre presión en la salida de balón lo cual no funcionó como otras
veces en lo que hace a robos, pero si en demorar y molestar la conducción.- En ataque,
jugar lo más rápido posible, fabricando espacio para nuestra penetraciones y jugar
balones interiores, los conceptos creo yo funcionaron correctamente, lo que pasó es
que en el primer cuarto el balón no entraba a canasta y si a eso agregamos que nuestro
rival todo lo que tiraba entraba, fue que el marcador se fue estirando a favor de nuestro
contrario: 18-10.-
En el segundo las situaciones que se presentaban era similares, pero nuestros tiros
comenzaron a entrar y supimos aprovechar la ventaja que nos daba el rival en su
marcación individual sin ayuda, movíamos el balón para crear situaciones de 1x1 con
mucho campo abierto lo que nos llevo a convertir canasta o forzar faltas y otra cosa
fundamental el desgaste que hicimos en el rival. Sin bien perdimos el cuarto 21-18, la
diferencia fue más corta, pero principalmente ganamos muy mucha confianza.-
Para el tercer cuarto ya me rondaba por la cabeza cambiar la marcación y pasar a zona,
lo que habíamos hablado con los muchachos en la previa y lo teníamos planificado y
lo certifique con la opinión de los “ayudantes” que tenía a mis espaldas (Beto, Vicent,
etc.) y dio frutos desde el primer balón ya que literalmente nuestro rival se desoriento y
en los primeros minutos metimos un parcial de 4-14, para ponernos a un punto abajo y
de ahí en más comenzó otro partido donde no hubo diferencia mayores de tres punto de
uno u otro bando.-Final 12-26.-
El cuarto como dije antes sin mucha diferencia en el marcador, pero con un atenuante,
muchísimos nervios. De nuestra parte el temor a poder equivocarnos nos ato un poco
y no jugamos con la fluidez de otros encuentros, donde nos hacíamos muy fuerte y
sacábamos la diferencias, pero bueno era la Final y pasa en niveles mucho más alto
que el nuestro, la cuestión que por suerte apareció lo que no se nos había dado en
todo el partido el triple, que lo habíamos intentado con muy poca fortuna ( 0 de 9
creo ), un bombazo de Gastón nos dio la igualdad 59 a tres minutos del final y lo más
importante “recuperamos” a Alejandro, que se había “enojado” con el mismo porque las
cosas no le estaban saliendo, así fue que la igualdad fue hasta el final, con un atenuante
que casi me cargo la final cuando me cobran una falta técnica por protestar un fallo no
cobrado a falta de 1,19 y bueno llegamos a los últimos 19 segundos (creo) un punto
abajo y balón en nuestra manos, tiempo muerto, la consigna muy simple, nada de exterior, posesión larga y jugar interior sabiendo que no nos iban a dejar tirar y así fue
que recibió Alejandro y cuando fue a tirar lo pararon con infracción a falta de 1 segundo
y bien la suerte que no tuvimos en el primer cuarto, esta vez estuvo de nuestro lado,
entraron los dos libre y TRIUNFAZO, digno de una final como dije al inicio de esta
crónica.-
Sin bien he dado el nombre de dos integrantes por hechos puntuales a lo largo del trance,
el desempeño que tuvieron todos fue de aceptable alto, con sus luces y sombras, pero
particularmente con muchísimo corazón y una entrega total que es lo que hace falta en
esta oportunidades que no se presentan muy a menudo.-
Final de temporada en lo que hace a la competición, pero seguimos entrenando para ir
mejorando un poquito más tanto mis muchachos como el que suscribe.-
Hasta pronto.-
PD. Decir GRACIAS a la gente que nos acompaño desde la grada, es poco, como lo dije
en unas de la redes sociales, sin el apoyo y el aliento no se si hubiera sido imposible,
pero si muy difícil el triunfo. Agradecer a mis compañeros de “profesión” los que me
hicieron sentir su apoyo sin entrar en mi trabajo, salvo en cosas muy puntuales. Para
lo último un ABRAZO GRANDISIMO, para cada uno de los padres, abuelos, tíos,
que no solo estuvieron el sábado, sino en cada uno de los encuentros jugáramos donde
jugáramos, dando apoyo permanente GRACIAS MIL.-