És veritat que el partit d'anada havia deixar l'eliminatòria ben encarrilada però també és cert que quan tot s'ha de decidir fora de la teua pista la cosa pot complicar-se fàcilment i per tant es prengueren algunes precaucions.

Treball d'equip
A destacar, molt especialment, l'actitud de la benjamina Sandra (i els seus pares) que va acudir al partit amb l'equipatge posat i la fitxa preparada per si, per qualsevol motiu calia la seua participació, les nostres sols eren 9 i una sola baixa ens haguera deixat fora de la final, però ahí estava Sandra, completament preparada (va calfar i tot) per a recollir el testimoni si calia. Simplement, GRANDÍSSIMA! des d'ací el nostre agraïment a ella i a la seua família. Un 10.
Amb les 9 jugadores ja en pista van comprovar que feia un calor espectacular, pista exterior, i que la pista esbarava. Ací hem d'agraïr la preocupació dels pares/mares que s'havien dut una Coca-Cola amb la que tacar les soles de les sabates i millorar l'adherència, això és estar en tot, un altre 10.
També, hem d'assenyalar la presència de, a més de pares i mares, la de butanos com Aitor o Cristina Navarro (aquesta amb algun problema físic) van voler acompanyar l'equip. Un 10 més.
I, per últim, l'equip. L'EQUIP. Perquè amb algunes jugadores més que cansades després de competir en fins a 4 proves en les mini-olimpiades del divendres el pes va recaure en aquelles jugadores que estaven més fresques i així vam veure algunes de les millors actuacions de la temporada en jugadores menys acostumades a haver d'assumir responsabilitats però que van donar un pas endavant i van resoldre amb qualitat i ganes. Així vam fruir amb la millor versió de Maria Martí que va tancar el partit amb una gran cistella, de Maria Tordera, hàbil en el joc interior i efectiva en l'anotació, Cecília, a la que declarem la millor bloquejadora de rebot (ofensiu i defensiu del club!), Cristina, intensa en defensa i lluitant cada baló, Núria, sempre ràpida al contracolp i capaç de passar els bloquejos com cap altra, Ana i Sara, molt cansades per les mini-olimpiades però que van saber refer-se i esforçar-se al màxim i deixem per al final a les dos bases/jugadorespertot com són Lara i Nuri que van estar colosals i ens van delectar amb un Pick&Roll que passa directament a la col·lecció de grans jugades butano. Ara, a per la final, hem d'anar amb ganes, amb ganes de treballar i, per damunt de tot, de divertir-nos jugant a bàsquet!

Equip rècord
I, com ens agrada assenyalar fets històrics, ací deixem aquest: és la primera volta que un equip aleví femení del nostre club arriba a una final provincial... això ja és un rècord, ara toca un passet més i aquestes xicones, amb la seua entrenadora Sara al capdavant són perfectament capaces. Ànim xicones! #esperitXB

Havíem d’anar a per totes, hi ho hem fet. Era important tindre calma, i remuntar poc a poc. En la primera part, hem fet una gran pressió, cosa que ens a dut a anar guanyant d’11 punts (24-13). Poc a poc nosaltres hem anat cometent alguns errors, a causa del nerviosisme. Però hem sabut refer-nos per a arribar als últims dos quart amb possibilitats de guanyar el partit. Hem canviat la defensa per a evitar que el numero 5 i
el 15 pogueren fer el seu joc de bloqueig i continuació. Pense que hem aconseguit evitar eixe joc, i hem defès molt be en zona, amb intensitat i energia. Però per desgràcia el baló no volia entrar al últim quart, on hem canviat a defensa en tot el camp per a evitar les pèrdues de temps, pot ser que la decisió haja tardat massa, en aquest quart hem tingut bones posicions de tir, i per mala sort no han acabat dins. En definitiva hem
lluitat, i competit fins al final, el partit l’hem guanyat, perquè en tot el partit hem cregut que sí que podíem, hi ho hem demostrat. Gràcies per no rendir-se mai i gràcies per la gran temporada que heu fet. Orgullós de vosaltres.

Crònica: [@machan_44]

Bueno ya estamos, ya llegamos. Realmente lo digo, en ningún momento buscamos llegar a esta instancia, pero bueno las cosas se fueron dando y de a poco nos fuimos convenciendo y acá estamos a la puerta de jugar una final provincial y nunca mejor dicho por meritos propios.-
Vamos al encuentro propiamente dicho, simplemente un calco del primer encuentro, no solo en el marcador parcial y final sino en todas las variantes del juego.-
Esperábamos que nuestro rival, dada la desventaja que traía del primer encuentro nos propusiera algo diferente, pero, siguieron su sistema de juego, con una marcación zonal y un ataque donde intentaban salir rápido para tratar de jugar uno contra uno y sino un ataque fijo para jugar 5x5, tratando de volcar balones a sus interiores altos.-
Nosotros en nuestra línea de juego, presión y mucha marca, sobre todos a su jugador más importante ( nº 11 ), lo que no les permitía hacer el juego planeado.- En ataque salida rápida de balón, para no permitir que armaran su defensa en zona, así fue que en varias oportunidades los sorprendimos con contragolpes fulminantes y si a eso agregamos que funcionó bastante bien nuestro tiro exterior, lo que quedaba era esperar que nuestro rival se cayera en lo físico, como había pasado la semana anterior, para hacer la diferencia final.-
Parciales 15-12, 20-17, 23-19 y 18-8, convirtieron casi todos, salvo dos y no porque no lo intentaran, simplemente no entro lo que tiraron.-
Muy poco más para comentar, funcionamos en algunos momentos bastante bien como bloque, simplemente destacar la algarabía que generaron, principalmente en nuestro banquillo los “bombasos” de Pere y Amos, eso habla por si solo de lo que sentimos como grupo, esa materia ya forma parte de nuestro ADN, teniendo ESO, lo otro, digo lo
técnico y estratégico, vendrán con el pasar del tiempo y el trabajo.-
Bueno a trabajar esta semana, ni más ni menos de lo que lo hemos hecho hasta ahora, simplemente prepararnos para competir.-
Hasta la próxima.-
PD: de más esta decir que esperamos el aliento de los seguidores del Picanya Básquet, no solo de nuestros fieles seguidores que nos han seguido durante toda la temporada, así que a los más jóvenes que manejan tan bien las redes sociales a realizar una convocatoria por esos medios. Hasta el momento en que escribo esta crónica ( lunes
9,30 ), no sabemos donde jugaremos, si se que será contra Escolapias “D”, lo que si comento que nos hemos postulado para organizar las finales (Alevinas incluidas), pero sea donde sea tenemos que llevar el aliento a estos muchachos que bien se lo tienen merecido.-
Por último, y no porque vaya al final significa que me olvide, felicitar a Sara y sus “jugonas” por llegar también a la final.-
Así también un abrazo muy grande a Jordi y sus chicos que lucharon hasta el final pero, bueno no pudo ser, ganas le pusieron, ya llegará, a seguir trabajando.-

Crònica: [Raul]

Una actuació no massa lluïda dels nostres davant un Silla amb molts júniors.

-