Com bé sabeu, en estes setmanes tenim a tres equips disputant les semis de les competicions provincials i, la veritat, els primers resultats han estat bons.
Per una banda, les alevines van quallar un primer gran partit i han obert una bona diferència que, tot i no permetre confiances sí ens permet acudir al partit de tornada amb la màxima confiança i determinació.
El cadets també porten ja un bon bàsquet average al seu favor i amb un gran treball poden afrontar el segon partit a casa amb confiança però sense perdre la necessària concentració i capacitat de treball.
Finalment, la papereta més complicada és per als infantils que han de remuntar els 10 punts pels que van perdre a la pista del Comenius però... 10 punts? Què són? Realment poc i, de ben segur, els de Machan lluitaran fins al darrer minut per tal de reduir aquesta diferència.
Des d'ací fem una crida a tots els membres de la família butano per a acudir el dissabte als partits i animar als nostres.
Que estem a un pas de les finals!! #esperitbutano
Pròxims partits de semifinals
Cadet masculí
PICANYA BASQUET - ED SAN PEDRO PASCUAL
Campo: PAB MUNI PICANYA. AV. L'ARENAL, S/N (Picanya)
Dissabte -
02/06/2012 - 12:30h
Aleví femení
Fase Provincial NP Valencia 1/2 Final
SAN JOSE ´99 - PICANYA BASQUET
Campo: COL SAN JOSE. AVD. CORTES VALENCIANES, 1 (Valencia) - Dissabte - 02/06/2012 - 12:00h
Per a aquells i aquelles que encara tenen ganes de més bàsquet (o per a aquells i aquelles que volen començar) aquest mes de juliol un grupet de valents monitors del nostre club han decidit posar en marxa el 1r Campus Picanya Bàsquet. Una gran opció per a que els nostres joves puguen gaudir d'una oportunitat d'oci actiu i esportiu durant el mes de juliol. Si voleu més informació cliqueu sobre el logo del Campus i animeu-vos a participar-hi!
Com bé sabeu, l'esport femení és un dels compromisos del club i tot i que sempre és molt complicat aconseguir enllestir equips de xiques, ahí anem de nou i estem buscant xiques per a l'equip femení de la propera temporada 2012-2013. Busquem xiques nascudes els anys 2001 i 2002 i els oferim la possibilitat d'entrenar gratuïtament els mesos d'abril, maig i juny en horari de dilluns (18.30-19.30) i divendres (17.30-18.30). Passeu la veu, convideu a amigues, cosines, germanes... hem d'aconseguir-ho i muntar una nova generació de Xiques-Butano!
@picanyabasquet els tenies que haver vist hui.. sense contraatacs, jugant en equip, i amb pasar i cortar.. han estat genials!!
Aleví femení
Picanya Bàsquet 86 - CD San José 41
Gran partit de les de Sara que des del primer moment van eixir a pista completament "enxufades" amb una gran intensitat en defensa i claredat d'idees en atac. En un inici fulgurant les taronja van obrir el marcador ja en el primer quart tot i que, poc a poc, les del San José van anar recomposant-se i no es deixaren anar en cap moment. Hem de destar el gran treball defensiu de Martí que va complir perfectament amb la missió encomanada, l'aportació de Maria Tordera, molt completa en defensa i a qui sols va faltar un poc de sort en atac, la bona tasca de Nuri en el seu nou paper de conductora del baló i el fet de que, tot i tindre que anar a arreplegar un premi es quedara fins completar la roda de canvis. També la gran aportació de Núria, magnífica en defensa i amb gran qualitat en la resolució dels contracolps, la sempre lluitadora Cecília, capaç de defensar d'arribar a totes les ajudes i també d'anotar amb claredat, els bons punts exteriros de Maria Castillejo, la direcció d'equip de Lara i la seua gran anotació, la potència sota els taulers de Sara que, en el poc temps que du al món del bàsquet ja fa coses increibles, i la determinació d'Ana en les seues penetracions a cistella, simplement extraordinàries.
A millorar clarament alguns moments de desconcert defensiu i també la necessitat de més confiança en el bon treball realitzat.
Ara toca continuar millorant el dissabte, sense pensar en res més que en gaudir d'un nou partit de bàsquet.
Primer partit de les semifinals contra el Comenius. Ja d’inici sabíem que anava a ser un partit intens, on no podíem despistar-nos en cap moment. Durant els entrenes que hem tingut per a preparar el primer partit els insistia en que era important ficar totes les nostres ganes i esforç, en no rendir-se en cap moment. I ells en el partit han competit els 40 minuts, i no han deixat de lluitar cap baló. En la primera part férem gran partit en defensa, tot i alguns despistes en el joc interior, el Comenius contava en un jugador prou bo, el numero 15, que dominava el joc interior. Gràcies a la gran pressió en el tercer i quart quarts aconseguirem anar guanyant de 1 punt al descans (19-20). Però en el cinquè i sisè quarts seguirem sense saber controlar als seus dos grans jugadors, el numero 5 i el 15. Arribàvem a la recta final perdent de 10 (37-27). El setè i vuitè quarts foren un dels millors quarts que jugarem en eixe partit, millorarem encara més la pressió a tota pista i aconseguirem furtar prou balons, que ens permetien mantindré la diferència en 10 punts. En definitiva un grandíssim partit, que es va decidir per alguns despistes que estic segur que en el pròxim partit sabrem solucionar. Per acabar dir que estic orgullós de com jugaren i de com plantaren cara tot i pedre de 10, no pergueren els ànims ni es deixaren dur per els nervis. Sí que podem! Per això tots al pavelló el dissabte 2 de juny a les 10:30 ha animar! Jo crec en la remuntada, i tu?
Crònica: [@machan_44]
Cadet femení
CB Quart 38 - Picanya Bàsquet 30
Pendent de crònica.
Crònica: [-]
Cadet masculí
Semifinals NP
S. Pedro-Pasqual 54 - Picanya Bàsquet 74
Primera prueba en esta nueva y desconocida fase de la competencia y la superamos con
mucha solvencia y autoridad, tanto en los números finales, pero más por la forma que
competimos.-
Al frente toda una incógnita, lo único que conocíamos eran sus números, de 50 a 60
puntos a favor pero que tampoco le convertían muchos.-
A la hora de la verdad nos encontramos un grupo de muchachos de muy buena talla
y muy parejos todos, lo que nos llevo a pensar que nos llevarían a realizar un partido
muy físico, con marca presionante, nunca más alejado de la realidad, nos marcaron
zona durante todo el partido y con un ataque en que trataban de rompernos con acciones individuales. Quiero aclarar acá que lo que comento no es un critica al equipo contrario,
sino simplemente doy mi opinión para poder explicar nuestro desenvolvimiento.-
Entonce paso a contar, siempre que nos enfrentamos a equipo que no hicieron zona
o que no tenían un orden y todo lo basaban en entrega y lucha se nos complicaron lo
partidos, porque nos contagiaban y comenzábamos a jugar un básquet que no sabemos,
pero bueno primera pauta de nuestro crecimiento, imponer nuestra forma de jugar y que
el contrario tuviera que resolver los problema que les planteamos.-
Primero, salir de nuestra presión en el balón de salida, creo que no estaban preparado,
lo intentaron en lo 3 primeros movimientos con un muy jugador, el numero 19, que a la
vista era el que se presentaba para llevar el peso del partido y ahí nomás nuestro primer
movimiento, Adrián marcación asfixiante y de ahí en más literalmente no jugo más,
creo que pudo tirar nuevamente a canasta recién en el tercer cuarto. En ataque, simple
como robamos muchos balones en su subida o nos hicimos fuerte en nuestro rebote,
pudimos correr y terminar muchas canastas en superioridad numérica. En ataque fijo lo
que ya tenemos preparado para zona balón y jugador en pleno movimiento y por suerte
vimos canastas tanto de posición exterior como interior.-
Parciales 14-18, 12-16, 14-17 y 14-23, como verán, más allá de la diferencia final,
los parciales salvo el último, fueron bastante parejos y esto también marca otro punto
fundamental en mis muchachos, manejaron el partido y las diferencias que se nos iban
dando, el último cuarto nos propusimos comenzar a cerrar con una diferencia que nos
diera un poquitín de tranquilidad para la vuelta.-
Nivel general muy parejo de todos, por suerte las “empanadas” se dieron individuales y
no de equipo lo que nos permitió no darle oportunidades al rival.-
Bien nos quedan 2 escalones, a seguir trabajando para poderlos subirlos como lo hemos
hecho hasta el momento en punta de pie y de forma silenciosa, pero si creyendo en
nosotros y nuestras armas, que son simplemente la labor de un conjunto que tiene una
meta, jugar al básquet seriamente pero sin perder la alegría y dar alegría a esos padres, hermanos y yayos que nos acompañan a donde vayamos.
Hasta la próxima.-
PD: desde acá felicitar a Sara y sus pequeñas “gladiadoras” por su espectacular triunfo
y con mucha más fuerza aún si se me permite, todas las ganas y deseo para Jordi y
sus infantiles, que estoy seguro lo van a poder dar vuelta porque material tenemos y a
prepararnos con perdón de nuestro rivales para la gran fiesta de las finales. AGUANTE TARONJA