--.

--

Crònica: [@adgarcis]

Segon partit dels infantils, ja que no es va poder jugar contra La Llum. Un partit jugat al poliesportiu, on sempre es difícil, per les condicions de la pista i la cistella.
Però des del principi hem sabut solucionar el partit, amb bones jugades i una gran defensa. Soles dir que hem de concentrar-se els 40 minuts i no protestar tant. Poc a poc millorem! Ànims xics!.

Crònica: [@machan_44]

El resultado lo dice todo, un nuevo encuentro contra otro equipo en plena formación y lo digo esto con total respeto, ya que en la pista se nota la diferencia, no tanto en lo físico sino en el tiempo que cada equipo lleva trabajando sobre todo en la faz de conjunto.
Mi tarea de conductor, es tratar de que mis chicos tomen cada encuentro con la mayor seriedad y creo que lo vamos logrando. Tratamos siempre de que estos encuentros nos sirvan para ir preparándonos para cuando lleguen los más complicados y no crean que es tarea fácil, tanto para mis jugadores, que podrían aprovecharse de la oportunidad para “florearse” en forma individual y otra mi tarea de tenerlos concentrados y exigiéndoles siempre un poquitín más, pero por suerte tenemos en claro los momentos que vivimos, lo aprovechamos y lo disfrutamos pero hasta ahí nomás.
El partido propiamente dicho, tratamos de jugar nuestro básquet de intensidad, pero esta vez se dio de un forma más ordenada en casi todos los integrantes, salvo 2 o 3 a los que tendremos que refrescar los conceptos. En ataque juego rápido y bastante ordenados, en
varios pasajes del encuentro los cinco que estaban en pista se auto controlaban, detenían una jugada rápida, para realizar un ataque fijo con movimiento de balón sin bote y buscar la mejor opción.
Nuevamente marcaron casi todos los integrantes y como dije en la anterior crónica todos lo intentaron.
Gran labor de Amos, cumpliendo a rajatabla todo lo que le pedí tanto en ataque como en defensa, metiendo presión sobre balón en el medio campo, donde tuvo la oportunidad de robar algunos.-
Para mejorar la finalización de algunos contragolpes, que la ansiedad o las prisas nos hacen errar canasta más que fáciles.
Bueno una fecha más de visitantes, la próxima, y ya podrán ver nuestro trabajo.

Hasta la próxima.

Crònica: [Raul]

Aquest cap de setmana se’ns presentava un repte més important que els anteriors i era el de jugar be davant un dels equips invictes de la lliga. El plantejament va ser diferent perquè, tot i ser cinc jugadors a l’equip contrari, eren alts, forts i tenien bon tir, i sabíem que eren molt
bons. Llavors, haguérem de mentalitzar-nos de que la victòria no era el més important, sinó jugar be, en equip i en cap. Teníem l’exemple de tot el que no s’havia de fer pel partit anterior, i es podria dir que amb açó, eixirem a donar-lo tot però amb calma.
Tot i no repetir els errors inicials del partit contra La Vall d’Uixó, el marcador al final del primer quart marcava un 3-12. Vàrem veure a un rival que tenia molt bon joc interior i molt bon tir exterior, pel que deuríem de treballar més en defensa. En atac, ens enfrontàrem davant una forta zona, la qual intentàrem desestabilitzar amb el moviment de la pilota des del perímetre, però no hi hagué sort a l’hora de tirar. Començàrem el segon quart intentant picar al contrari per a traure’ls faltes, però els àrbitres feren un poc la vista grossa i permeteren als rivals acomodar-se a un joc una mica agressiu. Seguírem treballant igual que al primer quart però aquesta vegada si carburàrem millor i aconseguírem retallar-los 9 punts al descans (23-26). Al descans ens relaxàrem i vegérem que estàvem anant pel bon camí, l’únic que podria frenar les nostres opcions de victòria podria ser un no començament nefast, però tornà a ocòrrer.
Eixírem motivats per a culminar la remontada, però se’ns pujà al cap i permetérem al rival recompossar-se quan estava jugant pitjor. En la mateixa línea cometérem alguns errors fàcils i ens ficàrem nerviosos, perdent en el joc arribàrem a un resultat parcial de 31-46. L’últim
quart el jugàrem àgriament perquè el rivalva fer gala d’un joc brut, permés per la miopia delsàrbitres. Semblava que anava a ser un desastre, però no tiràrem la tovalla i començàrem a arrapar punts possibilitant que a falta de dos minuts tinguérem únicament dues canastes de diferència respecte als rivals. Hi hagueren moments en els quals sembava que la victòria era factible, però la mala sort va jugar un paper important i acabàrem derrotats de peu. Resultat final 50-53.
Per concloure, m’ha agradat com hem jugat aquest partit, perquè a pesar de tot vàrem fer un joc col·lectiu i amb cap. Aquesta vegada no em clave amb l’errada dels tirs lliures perquè no es pitaren faltes, però es veu que han sortit els efectes dels entrenaments als pocs que férem (6/ 8). Aquest partit ens ha demostrat que podem plantar-li cara a qualsevol equip sempre i quan juguem amb cap.
PD: Espectacular últim quart de Jaime, que va fer 11 dels 17 punts de l’equip, i més encara sabent el que li varen fer els rivals, als quals sols desitge estar pressents al partit de tornada.

Crònica: [Nick o]

Donat que aquestes xicones han decidit que "passen" tres kilos de fer cròniques doncs ací pengem alguns dels tuits publicats per elles en finalitzar el partit, és la "tuiticrònica". Una nova forma de saber què ha passat en cada partit.

Per favor, a la propera poseu un hashtag comú i la cosa serà més fàcil i més completa :)

Crònica: [- ]

El El diumenge perdèrem per la mínima front a un rival, que ho intentà tot per aconseguir la victòria. Encara que tingué un mal inici, on el tir exterior molt llunyà no el funcionava, i que a nosaltres ens permitia eixir amb facilitat per encistellar i agafar una diferència que en altres ocassions podria haver sigut definitiva, no donà res per perdut (parcial 15-3). Al segon, canviàren les tornes i els tirs exteriors començàren a entrar, algú en molta fortuna, però que feu que retallaren distància, per acavar amb només sis punts d´aventage a la mitja part (parcial 13-19). A la repressa, les visitants començaren a defendre amb major intensitat, iniciant a més una pressió després de cistella, que ens dificultava la pujada del baló, amb les consiguients pèrdues, que les de Cullera aprofitàren per continuar reduïnt la distància (parcial 8-10). Al darrer, el Cullera eixqué a per totes, i amb una defensa prou agressiva (després d´estar tot el partit queixant-se), i sense que l´arbitre xiulara res, aconseguí furtar alguns balons decisius, per capgirar definitivament el marcador i posar-se 1 punt dalt, que no aconseguirem reduïr malgrat disposar l´última posessió del partit. Des d´açí entone el "mea culpa" i demane disculpes, per no saver aturar més prompte la remuntada del rival, i a la fí, per no disenyar una jugada per la darrera posessió que ens haguera valgut la victòria. Tal volta el primer quart fou enganyos, i ens feu caure en una enganyosa superioritat. Però de tot cal aprendre, i aixó deu donar-mos ànims per treballar més i més fort cada dia. 1,2,3….EQUIPO!!!!!

Crònica: [Give Peace a chance]

Volvimos a la senda del triunfo, pero lo más importante la sensación de recuperar en parte nuestra confianza a nivel de grupo, que se había visto un poco deteriorada la ultima dos fecha por las derrotas que nos llevaron a pensar que estábamos en el camino equivocado. Los encargado de revertir la situación eran ellos mismos, como dije anteriormente estábamos “jugando” contra nosotros mismos.-Todavía faltan pulir algunas cositas y tratar de terminar de integrarnos como equipo, no tanto en lo técnico, sino en lo anímico, algunos no les gusta ver el partido desde el banquillo cuando las cosas no les salen bien, ya tendrán su oportunidad para revertir su situación personal y así aportar lo que el equipo espera de ellos.
En lo que hace al partido, nos enfrentamos a un equipo bastante parecido a nuestros últimos dos rivales anteriores, tratando de controlarnos el balón para no dejarnos correr, con marcación zonal todo el encuentro, a dicho planteo opusimos mucha intensidad desde el arranque con nuestra marcación de presión de salida y a su zona la atacamos con mucho movimiento de balón, de afuera a interior y viceversa, hasta encontrar el lugar propicio de hacer daño, si bien nuestros porcentajes de acierto en el tiro exterior no fueron bueno, los que convertimos fueron en los momentos clave del encuentro.
Para resaltar la labor de equipo un pequeño detalle, terminamos la primera parte con una diferencia de 15 puntos (38-23) y al comienzo del tercer cuarto nos metieron un parcial 0-7, no me hizo falta pedir tiempo muerto, simplemente fueron un par de miradas y un par de “gritito” de los míos y del banquillo, y la reacción no se hizo esperar, terminando el parcial casi con la misma diferencia.
Bueno labor en conjunto, con algunos detalles individuales, la primera parte de Víctor (espectacular), Sevilla, intensidad y contagio permanente, Fonso y Toni, entrega total, Torto, abriendo la zona del contrario con acierto de 3 puntos y buena conducción creciendo de a poquito; Masip, orden total, Xisco como siempre apareciendo donde
nadie lo espera, José Rubén aprovechando cada minuto que tiene, metiéndose cada vez más en el equipo y el resto cumpliendo.
Sigamos creyendo en nosotros o mejor dicho en ustedes, lo pueden hacer aún mejor.

Hasta la próxima.

Crònica: [Raul]