Ja que en un primer moment jo no podia anar al partit del dissabte, dues jugadores es presentaren voluntàries per a escriure la crònica. A continuació pose el text que Cristina Morató i Nuria Lleó han redactat:

CRÒNICA PARTIT PICANYA BÀSQUET
Les meues xiquetes jugaren fenomenal, practicarem moltes de les nostres jugades. al segon quart del partit, van tancar l'acta. Com sempre Ana va saltar i evidentment la pilota fou nostra.
Als deu segons aproximadament ficarem la primera canasta.
Les pivots Ana, Maria o Nuri es bloquejaren, les altres aleros Cristina o Martí van bloquejar a la defensora de la base de Nuria o Lara, les altres aleros Maria Castillejo o Cecilia van traure. I així contínuament ficarem totes les canastes i guanyarem. Va ser un partit entretingut. Sara ens va prohibir botar, però igualment ferem les moltes jugades. al final del partit com molts dies un gran basal d'aigua plegue la pista. Sara ens ha prohibit dur aigua. JAAAAJJJAJAAAJAAAAA.

Està copiat fidelment el que elles van escriure, inclòs la rialla! Però de tota manera la informació no és del tot certa; ja començant en que escriuen la crònica com si la escriguera jo, i no va ser així. Jo vaig arribar en el segon temps, i encara no havien tancat l'acta. La tancaren en el tercer i tot i que vam fer una falta i la 18 de l'altre equip va llançar dos tirs lliures, l'acta té com a resultat final aquest marcador: Picanya 50 - Hermanas Marpe Aldaia 0. No sé si als deu segons ja vam ficar la primera cistella, però sí està reflexat a l'acta que fou Lara la màxima anotadora (12 punts), encara que està clar que quedava molt de partit per davant. La jugada que expliquen amb posicions i tot es de veres que la van fer, i dóna gust vore com aquestes xiquetes amb l'edat que tener ja són capaços de fer aquestes coses que impliquen calfar-se un poc el cap i jugar en equip. A més, quan vaig prohibir el bot van demostrar que poden jugar igualment, però que s'ha de millorar la passada en moviment. En general bé, les xiques butano continuen arrassant, encara que aquesta semana hauran d'entrenar-se sense aigua perquè es la tercera setmana, sense descans, que tiren les ampolles d'aigua i em fan un llac. Aquesta jornada descansem, però en dos setmanes tornarem amb el doble de ganes a la pista.

Gràcies a Nuria i Cristina per fer la crònica i nomenar també a María C., Nuri, Nuria y Ana que van fer un partit impressionant amb les infantils eixe mateix dia, on per cert, Ana va fer uns quants taps i això que és la més xicoteta després de Maria T. Agraïr també la presència de Sento que es va fer càrrec de l'equip en els primers moments.

Un partit en el que la nostra falta de capacitat ofensiva va fer que no puguerem guanyar el partit dabant un rival molt superior tant físicament com qualitativamente. Pero anem millorant poc a poc. Les ganes de intentar fer le coses be i mantindre la concentració tot el partit va fer que estiguerem a 4 punts a falta dels 10 últims minuts. Deixant el marcador a un costat vam fer moltes coses be com intensitat defensiva, concentració i ganes de millorar. Si seguim així poc a poc anirem fent les coses molt millor i tindrem la nostra recompensa! Anim!!!

Crònica: [@adgarcis]

Ajornat per pluja.

Crònica: [@machan_44]

--

Crònica: [Raul]

Per començar he de dir que jugàvem un partit important com el que més, tot i que no ens enfrontàrem amb el famós Vila-real, anàvem a fer una “visita” a un dels equips més directes que, tot i que sabíem que havien perdut tres partits, era per poca diferència i contra els
primers. Ens mentalitzarem sobre el fet que per poder guanyar als millors equips havíem de començar per aquest. Intentàrem plantejar el partit per a jugar amb calma i cap, però va ser molt diferent:
Iniciàrem el partit dormits i desconcentrats, fent errors en defensa i sense aconseguir oportunitats clares de tir, amb el conseqüent temps mort. Vàrem veure que la seua tàctica es basava en un ràpid moviment de la pilota des del perímetre i un bon tir de 3, però si els pressionàvem al damunt, podien entrar a canasta amb prou facilitat. A meitat del primer quart ens endossàrem un parcial de 15 – 2, pràcticament semblava que ens anaven a clavar una pallissa des del principi, però poguérem entrar al partit amb un resultat de 17 – 11 a la
fi del primer quart. El segon mantinguérem a la línia i amb bon tir i ment freda elevàrem un empat al marcador, per a anar-nos al descans una mica menys tensos (31 – 31). Si a aquesta part ens queixàrem del mal arbitratge, a la segona l’haguérem desitjat, ja que els “col·legiats”,
ens pitaren de mala manera i deixant passar infraccions de l’equip contrari. Al tercer quart començàrem amb il·lusió sabent que teníem opcions de guanyar si no es repetia l’error inicial, però en aquest parcial el contrari va tindre més cap que nosaltres i els vàrem permetre ficar- nos nerviosos. Els minuts següents jugàrem en bandada i no aconseguírem fer un joc ordenat i concís. Els errors es succeïen i ens anàvem ficant més inquiets, semblava que la pilota no entrava i no sent precisament per ganes. A l’últim parcial rotàrem molt i moguérem més la pilota però varen eixir uns resultats idèntics que al quart previ, 15 – 6 i 15 – 8 respectivament.
Concloent i fent una autocrítica necessària, cal dir que se’ns anà molt el cap i més als moments més importants de l’encontre, no aconseguírem concentrar-nos els 40 minuts i férem un joc individual i irregular. Esperem que aquesta primera derrota ens servisca de
vacuna de cara als partits difícils, ja que podem entendre que no per córrer jugarem millor.
He de dir, tot i que haurem de reconèixer-ho, que vàrem perdre per jugar mal i sense cap. Un aspecte positiu que trobe va ser que, tot i cridar-nos l’àrbitre l’atenció sense motiu, poguérem tranquil·litzar-nos i evitar que ens pitaren alguna falta tècnica.
PD: El dissabte juguem contra un dels equips invictes, el Benicense, partit que promet ser bonic. Sols recorde que l’assistència és obligatòria ;)

Crònica: [Nico]

Pendent de crònica-

Crònica: [- ]

El diumenge els dos equips ens contagiàrem de l´àmbient fred i humid del dia, de tal forma que començàrem prou gelades, on primaven les defenses a l´atac, podent anotar quasi exclusivament de tirs lliures, però acavant ja amb una diferència al nostre favor, per 6-1. Al segon, ens assentarem més al camp, i a la defensa individual que ens plantejà l´equip local, que amb penetracions puguèrem superar, i que feia que anaren carregant-se de personals, mentres que nosaltres no les deixaven més opcions que els tirs exteriors, amb el que no estigueren molt afortunades, incrementant l´aventatge al descans per 9-17 (parcial 8-11). A la repressa, puguèrem aprofitar la nostra superioritat en el revot defensiú, per a eixir ràpides al contracolp, unit a una bona defensa zonal però amb anticipació, que ens portà a jugar el quart més efectiu, i quasi definitiu, al conseguir una diferència de 14 punts (parcial 10-16), que al darrer quart, les d´Albalat vuilgueren reduïr a base de triples, però que no fou suficient per aturar el nostre encert, sota l´anella. Bon treball defensiú el nostre, tant en revots com anticipant-se als passes, el que ens donà moltes opcions d´aventatge, però que no sempre aprofitàrem, per voler anar massa ràpides. Cal jugar amb més tranquilitat, sobretot quan ens plantejen una defensa individual, on amb un poc de cap, la superàvem sense problemes. Esta setmana cal entrenar de valent, ja que el pròxim rival, Cullera, segur que no vol facilitar-mos les coses. Ànim i força!!!!!
-

Crònica: [Give Peace a chance]

Nueva jornada y otra derrota, y esta un poco más preocupante que la semana pasada y digo esto debido a que en la primera practica de la semana mantuvimos una charla en la cual hicimos bastante autocrítica, sobre todo en la faz grupal, donde nos quedo muy
en claro los puntos que debíamos mejorar, tratando de ponerlas en practicas desde ese mismo momento.-
Bien, vamos a lo sucedido en el encuentro, comenzamos bastante “enchufados”, sobre todo en lo defensivo, que era nuestro “talón de Aquiles”, bastante ordenado en ataque, moviendo el balón con cierto criterio y paciencia, final de la primera parte 22-30.-
Segunda parte para el olvido, si bien la primera no había sido brillante, pero si daba buenas sensaciones, en este periodo partiendo de nuestra defensa que fue perdiendo intensidad con el correr de los minutos y siguiendo por el ataque sin ningún sentido y muy poca claridad, hicieron que nuestro rival se aprovechara de nuestras debilidades, se nos acercara en el tanteador, hasta que promediando el ultimo cuarto se pusieran arriba, y bien si a nuestra debilidades ahora le agregamos las prisas, el desorden y nuestros enojos, tantos propios, como ajenos ( fallos arbitrales), el resultado no podía ser otro.-
Como podrán apreciar en esta crónica en ningún momento hago valoración ni técnica ni física de nuestro rival, porque considero, que en estos momentos nuestro peor rival somos nosotros mismos, basta que el contrincante de turno nos plantee un poquitín de orden, para que comiencen nuestra dudas, por donde entrarles y eso lleva a que
nos despreocupemos de algo fundamental LA DEFENSA, nos volvemos totalmente vulnerables, ni que hablar de nuestros rebotes defensivo, permitimos segunda oportunidades y eso es fatal.-
Lo último que me queda por decir que dentro de la “amargura” de la derrota, me queda la tranquilidad de saber que estos jugadores capacidad tienen para dar y regalar y ni bien comencemos a engranar como equipo, las sensaciones serán las del inicio de temporada.-

Hasta la próxima.-

Crònica: [Raul]