Qualsevol que conega el bàsquet valencià sap com és de complicat enllestir un equip júnior femení. A l'alt percentatge d'abandonament, se suma un canvi de pressupost considerable, una competició molt reduïda en quant a nombre d'equips i per tant exigent, i també la clàssica afició a "l'expoli de jugadores" entre equips tan habitual (i lamentable) a les nostres terres.
Per sort, el nostre club compta enguany amb un equip júnior femení que tot i el seu reduït nombre de jugadores (sols 9 llicències) sí són un grupet que té molt clar que són UN EQUIP i així, amb la seua espenta i el seu bon rotllo de grup d'amigues estan al capdavant del seu grup amb SIS vicòries consecutives.
Seran poquetes, però son bones (amigues i jugadores) i nosaltres encantats de que siguen part de l'ADN del nostre club.
Esperit butano 100%!!
Tancat per falles
Recordeu que la norma per als equips de prebenjamí a cadet és, no hi ha escola, no hi ha bàsquet (excepte notificació contrària de l'entrenador/a de l'equip) per tant durant la setmana fallera, del 16 a 19 no hi haurà entrenaments.
A més el pavelló roman tancan els dies 17, 18 i 19 de març.
Partit que sabíem que anava a ser difícil des de el primer minut,contra un equip prou similar a nosaltres. Tot començà amb un ritme ràpid de partit per part dels dos equips, amb bones sensacions i grans defenses, un joc on les visitants no es sentien del tot còmodes i nosaltres podíem frenar-les defensiva i ofensivament. Una bona primera part nostra on l’assumpte estava prou igualat. Després del descans, baixarem la intensitat, amb difícils moviments de balons i males execucions per la nostra part sumant a que arribàvem tard al balanç defensiu, cosa que juga al final a la nostra contra fins finalitzar el partit cap a la balança de les rivals. Cada vegada vegem que aquest equip ens regala moments d’una defensa molt efectiva i una bon atac, la llàstima es que funcionem a períodes, unes vegades si, i altres no. En el moment en que aprenguem a tindre eixos moments de intensitat i concentració durant tot el partit, serem infalibles!
Únic partit, d'esta segona fase, contra un rival del nostre nivell. Malgrat les baixes, els nostres butanos s'impossaren amb un +13, pero amb poca anotació. Poquet a poquet aquest grupet va agafant la dinàmica de partits. A seguir treballant.
1 2 3 BUTANO!
Tocava visitar la pista de l'altre equip invicte del grup. L'equip "B" del club l'Horta Godella però tot i així un molt bon equip amb bons jugadors i, com no? més alçada que el nostres. Sabiem per tant, que la cosa anava a estar ben interessant, però la veritat és que el partit va superar les millors expectatives d'emoció i vam poder patir/disfrutar al màxim.
Bona posada en acció dels nostres en el primer quart però amb no massa bones sensacions, vam arrancar bé però els rivals van demostrar ràpid que també tenien recursos i el partit va arribar, amb poca anotació, molt ajustat al descans.
A la represa els locals van eixir molt més "animats" i amb pressió dalt i més encert en el tir (un poquet de fortuna també va haver amb alguns triples a tauler) sumada al poc encert dels nostres (fins i tot van fallar safates sols com mussols) el marcador es va obrir clarament cap als interesos locals que anaven com llamps cap a la victòria a l'inici del 5é periode. Temps mort, aire, reflexions i canvi de cara en els nostres que deixaren a mirar al terra i començaren a somriure, i quan este equip somriu... un parell de triples, algun 2+1, bona defensa, un poc més de control del rebot (cal millorar) i el marcador que comença a estretar-se de nou i els nostreS que es fiquen per davant!! Però els de Godella van demostrat que són un equip al que no tremola el canell i van saber clavar el triple per a forçar la pròrroga.
La PRIMERA pròrroga en la vida d'esta generació 2004 que mai en la vida havia jugat una però... qui ha dit nervis? Als butano no els va poder la pressió i amb un parcial de 2-9 van dominar els cinc minuts extra.
Grandíssim partit de bàsquet que podia haver guanyat qualsevol dels dos equips però que va acabar a la butxaca del nostres.
Gran lliçó de vida la que ens dóna el bàsquet: "cal lluitar fins al final". Així ho van fer els nostres (i també els locals). Enhorabona a totsdos equips i, molt especialment als nostres alevins que van saber sobreposar-se a una situació més que complicada.
Segona victoria consecutiva de les nostres xicones, contra un rival al que ja s'haviem enfrentat en la primera fase i al qual li guanyarem els dos partits per una renta prou ampla. Bona eixida al contraatac i una bona defensa feren que estiguerem durant tot el partit dominant en el marcador. Nomes ens dominarem en una faceta, una faceta molt important la qual tindrem que treballar, ja que un altre equip, ens podría fer molt de mal. El rebot. Concedirem moltes segones oportunitats per culpa de no saber defendre el nostre rebot defensiu, i per culpa d'aixo la victoria no va poder ser mes ampla.
A continuar treballant, ja que ara ens venen partits contra les rivals mes dures del grup, pero a les quals no liu ficarem gens facil.
Victoria a la sempre dificil pista del C.B. Escolapias, ens vam trobar un rival que tot i la manca de centimetres, tenia molt clar a que havia de jugar, molta duresa en defensa, i sense complicar-se massa en atac. Vam continuar sense començar massa engegats el partit, una cosa que ja s'esta repetint massa vegades, pero amb el temps varem anar millorant la nostra intensitat defesiva, i aixó es va notar en atac.Tot i que el criteri arbitral era un poc estrany (no dic bo ni dolent, ni d'un bandol ni de l'altre) dic estrany, vam conseguir oblidar-se d'aquest aspecte i ens concentrarem al nostre joc millorant-ho notablement.
Per tant vam jugar dabant d'un equip d'eixos contra els que dona ganes de jugar mes vegades i vam saber guanyar-los, pero hem de seguir milorant ja que encara ens queda jugar a casa del nostre rival mes directe.
Partit davant un rival que malauradament no ha guanyat cap partit i on noaltres vam exercir el paper de liders no deixant que el partit sens anara de les mans des del minut 0. Ara sols queda mirar al próxim dissabte on juguem a la pista més difícil de la lliga, el colegi del Pilar, on virtualment elles son segones i ens van ficar les coses molt difícils a la primera volta.
Final de la primera volta de la 2n fase on hem fet un ple de 5 victòries, la segon volta no serà tan fàcil ja que la relaxació als entrenaments es prou latent. Sols queda ficar-se les piles recarregades al 100% i afrontar la recta final de la temporada amb energia i bon bàsquet.
Crònica: Adrián
Cadet masculí | CD Don Bosco 61 - Picanya Bàsquet 39
Bon partit el disputat per els cadets a la pista del Don Bosco. Partit marcart per la millora en el aspecte col.lectiu del joc. I que vinge marcat per les nostres errades sota cistella.
Cal destacar que anem millorant i molt en la eixida de pilota, aspecte fonamental d'aquest joc i les perdues es van minvant, el joc convinatiu comença a donar fruit i generem espai per a jugar de cara a cistella i ja som capaços d'anotar contra grans equips mes de 20 punts.
Però tenim que continuar treballant i de valent. No es pot fallar tant baix de la cistella estan a soles. fins a tres voltes fallarem el 2c0 e inclus una volta fallarem un 3c0 amb tres entrades sense trovar aro. El resultat seria un altre si “soles” el nostre encert en les entrades fora del 50% inclus podiem haber lluitat per la victoria.
Per a valorar este resultat hem de pensar que els nostres cadets havien perdut els dos partits ja disputats contra este mateix equip en la primera fase esta mateixa temporada. Per tant, és evident que els nostres van eixir "endolladísssims" des del primer minut i bona prova d'això és el resultat de 49-17 reflectit al marcador al descans.
Totes i tots sabem en el club que en esta generació 2000 tenim bons jugadors de bàsquet i són partits com estos els que demostren que, a més, tenim equip i possibilitats d'anar a millor.
Enhorabona!
No va poder ser. Una nova derrota i aquesta més dolorosa que cap altra.
Vam sortir al camp plens de dubtes i els rivals ho van aprofitar per aconseguir un rápid 16-4 a favor. Amb concentració i des de la defensa vam remontar poc a poc la diferència fins a remuntar i ficar-nos per davant al descans amb 2 punts.
Al tercer quart tot i tornar a oferir els mateixos dubtes que a l'inici vam aguantar molt millor i no permeterem un parcial com al primer temps.
Malauradament tot el treball es va anar a terra quan vam entrar en crisi anotadora a l'últim quart en el que no anotarem durant 6 minuts. Mal moment per a fallar que els locals no van desaprofitar per a remuntar i assolir una diferència insalvable.
Amb aquesta derrota es quedem amb un balanç 1-4. Tot i això sabem que a la segona volta podem guanyar quasi tots els partits. Anem a demostrar el nostre caràcter i l'orgull que ens ha portat fins ací.
Un partido un poco raro, este partido el cual teníamos miedo ya que era un equipo que por lo visto en su casa siempre se reforzaba con jugadoras. Empezamos el día con un viaje largo de hora y media y eso ya era algo fuera de lo normal. Comenzó el partido y efectivamente tenian jugadoras nuevas las cuales aquí en Picanya no vinieron a jugar, en la primera parte a ellas les entraban todas y a nosotras muy pocas por no decir ninguna estuvimos todo el partido ahí pero siempre ellas iban ganando cosa que últimamente no estamos acostumbradas y nos vinimos abajo. Pero Àdria nos dijo “sabéis que es lo que es lo que más fastidia: Ir ganando todo el partido y perder al final”. Así que entramos a jugar el tercer cuarto con todas las ganas y como nosotras sabemos, nos pusimos por delante a 8 puntos y solo quedaba el último cuarto, ellas no se habían rendido así que continuaron y se pusieron dos puntos por abajo pero nosotras no habíamos ido hasta allí para perder y continuamos con los bazos bien altos y nos llevamos una victoria más a casa, fue un gran partido el cual luchamos con todas nuestras fuerzas. Muchas gracias a la afición que nos acompaño. Un gran día, luego nos fuimos a comer y a disfrutar del viaje. A continuar chicas que esto no termina aquí.
Nova victoria dels nostres Juniors. Victoria fonamentada, principalment en la defensa.
No es gens fàcil deixar a un equip al descans en tans sols 9 punts, un equip quint clasificat i que fins a este partit era el segon millor anotador de la lliga, sols per darrere del Berenguer Dalmau.
Veniem d'un partit durissim i podriem haber caigut en l'euforia i no entrar al partit amb la concentració que requereix el encontre, però no. El xics entraren al partit com sempre concentrats fent allò treballat als entrenaments i amb la convicció de que la victoria no podia escaparse, i així fou una nova victoria al casiller amb una gran partit jugat pels nostres.
Que mès es pot dir d'un equip que amb una defensa de llibre deixa a un altre al descans amb el partit guanyat. On el rival prova tot allò que tenia per a intentar parar-nos en atac per una part i per altra anotar amb claretat alguna cistella però la gran lectura del partit dels nostres fou imposible quansevol intent de remontada.
La segon part no tingue història, tots tinguerem minuts per a disfrutar i millorar les seues prestacions i per a treballar moviments.
El que ens queda no es fàcil, tots voldran acabar amb la nostra ratxa de victories i tenim que continuar treballant per tal de lograr allò proposat.
Un altre aspecte a destacar es que tots colaboraren i molt en defensa i com no podia ser d'altra manera en atac. Tots anotarem punts malgrat Amos que per culpa de una xicoteta molestia al genoll li va impedir continuar en pista amb el grand treball que estava fent.
Soles ens resta desitjar que Leo Granda es recupere prontament de la seua lesió i torne per a ajudar al seu cadet i al nostre equip.
Recordant que res esta fet i que cal continuar treballant per a lograr el objetiu que ja tenim un poc mes a prop.
Partido de transición el que nos enfrentó el pasado sábado con el colista de la clasificación.
Montesion visitó nuestra pista y en principio el partido fue lo que se esperaba, un partido que estuvo durante todo su transcurso bajo la misma tónica, un rival que paso el tramite del partido de rigor y un equipo local que no acabó de aprovechar un partido que podía haber servido de algo más que para ganar de 40 puntos.
Ahora toca visitar la pista de Manises, equipo que sólo ha perdido en su feudo contra el todo poderoso Rockeros Che...
A trabajar esta semana para poder dar nuestra mejor versión.
1,2,3 Butano!!!
DEFENSA I MES DEFENSA!!! Aquest seria el resum més curt i més encertat del partit del dissabte on la paraula relaxació no va existir en el nostre vocabulari. L'equip local només va a conseguir 37 punts, dels quals només 17 punts varen ser cistelles de joc i els altres 20 punts de tirs lliures; a la fi (com diría uno, que no te un pel de tonto) allò important és conseguir la victòria, no importa quina es la diferència, sinò com es produeix i aquest equip, guanya els partits en cada entrenament, eixe és l'unic objectiu d'aquesta temporada, on sense tindre jugadors amb gran talent (com diría ixe que no te un pel de tonto, encara que jo no estic d'acord) som liders, per mèrits propis.
Pd: Ara mes que mai 1,2,3 BUTANO !!
Crònica: Carlos
La imatge de la setmana
Segon partit (de la seua vida) per als prebenjamins de 2007/2008 que esta setmana van poder disfrutar d'un nou encontre esta vegada a la pista del col·legi Teresianas. Des d'ací agraïr la invitació.
