El passat dimecres 9 de juliol a les 13:00h l'Ajuntament de Picanya lliurà al nostre club, i amb motiu del nostre 25é aniversari i la nostra trajectòria, la Medalla de la Vila que és la més alta distinció concedida pel nostre consistori.
Fins allà ens vam desplaçar una bona representació "butano" i vam recollir amb una barreja de satisfacció, orgull (i un punt de vergonya també) esta important distinció.
A continuació, i per als que no vàreu vindre, vos deixem les paraules pronunciades pel nostre coordinador al discurs d'agraïment.
----------------
Bon dia.
Hui el Picanya Bàsquet rep la Medalla de la Vila, per tant, hui toca agraïr i compartir.
En primer lloc agraïr al plenari de l'Ajuntament de Picanya el que, per unanimitat de tots els regidors i regidores, decidira lliurar al nostre club esta medalla. Molt especialment, el nostre agraïment per al nostre Alcalde, Josep Almenar, del que sempre hem rebut el màxim suport i espenta.
Una medalla i un honor, que, en el món de l'esport local, i corregiu-me si m'equivoque, sols compartim amb el tio Vicent Martí Galán i la seua penya ciclista Tarazona, i això ens situa al costat (però sempre per baix) de la gran llegenda de l'esport picanyer a qui volem recordar.
És hora també de compartir, perquè ací hem pujat els més vells del club, però evidentment, la medalla no és nostra, ni per a nosaltres. La medalla l'hem de compartir i repartir entre totes aquelles persones que d'una manera o altra formen o han format part d'esta il•lusió col•lectiva que hui és el Picanya Bàsquet: jugadors, jugadores, entrenadors, entrenadores i també, molt especialment, les famílies que han confiat en nosaltres part de la vida i l'educació dels seus fills i filles. El nostre agraïment també per a vosaltres.
Com el llistat de noms i agraïments seria quasi inabastable (i se semblaria molt al padró de Picanya), hem decidit que millor fem un vídeo amb imatges d'estos vint-i-cinc anys.
Un vídeo que viatja del present al passat i acaba en el futur.
Perquè si una cosa hem de tindre claríssima és que això de que ens donen la medalla sols significa que portem 25 anys jugant al bàsquet però este setembre ens tocarà treballar exàctament igual per a poder mantindre viu el nostre club.
Un treball complicat, dur, desagraït i que ni nosaltres mateixos de vegades entenem perquè el fem. De fet, quan ens pregunten que perquè ho fem, sols podem donar una resposta: ens toca citar a un gran poeta espanyol de finals del segle XX, el gran Rosendo Mercado i dir allò de:
"No pienses que estoy muy triste si no me ves sonreir,
es simplemente que existen... maneras de vivir!"
Moltíssimes gràcies. i vos deixem amb l'ànima del Picanya Bàsquet.
Roberto Amoraga
Coordinador del Club Picanya Bàsquet
Centre Cultural de Picanya 09/01/2014 - Dia de la Festa Gran
----------------
I ací vam poder gaudir d'una versió ampliada i millorada del vídeo de 25 anys que ja vam oferir a la presentació d'esta temporada 2014-2015 i que vos enllacem a continuació:
També vam aprofitar per a fer-nos unes fotos (al Facebook les trobareu totes) i fins i tot, com som així de "gansos" ens férem una selfi amb l'Alcalde, des de dalt de l'escenari, ací vos deixem algunes.
