Dues més per a la vitrina!! Que se sumen al títol de l'equip sènior.
Ja van tres i encara pot caure alguna més... perquè les alevines encara estan ahí!!

Una maneta de títols!!

Era difícil a principi de temporada imaginar que els dos equips que l'any passat van donar els tres primers títols del bàsquet de base del nostre club anàven a tornar a donar-nos noves alegries però... impossible is nothing!! I menys per a aquest jovent que viu amb tanta il·lussió aquest esport nostre. I ho han tornat a fer. Ara, en categoria cadet, la generació olímpica (ja sabeu la del 92-93 i alguna incorporació del 94) acaba de donar-nos una altra gran alegria. Els dos títols de subcampions provincials, en categoria cadet, el masculí i el femení, tenen un mateix propietari: el nostre club. I amb aquest dos, ja van CINC títols, en dos temporades!!!
Aquest passat cap de setmana del 19 i 20 de maig els "butano-power" i les "xiques-butano" han tornat a demostrar eixa indiscutible qualitat i ganes que totes i tots ja coneguem en aquest club. I és que aquest dos títols han de ser valorats en la seua justa messura. Els xics són tots cadets de primer any, i per tant, els queda encara una temporada més en aquesta categoria i les xiques? Encara és major si cap el seu mérit perquè de les 13 jugadores, sols sis són cadets de PRIMER any, 3 més són infantils de segon i 4 són infantils de primer any.
Una vegada superada la xicoteta decepció de perdre les finals totes i tots hem d'estar ben orgullosos de l'actuació d'aquests jovenets i jovenetes que sens dubte han situat el nom del nostre club a l'èlit del bàsquet de base de València. Enhorabona xicons i xicones!!!

Crònica de dos dies d'emoció_____________________________

Dissabte 19/5/07

Les 8.45 era l'hora fixada per a acudir a la porta del pavelló. Les xiques jugaven a les 10.00h i els xics a les 11.30h però totes i tots van decidir anar junts a Godella. Molts nervis i emoció continguda davant un d'eixos moments que molts i moltes haguèrem volgut viure: unes finals!!

Els dos grups poc abans de l'eixida. Qué bé senta el taronja!!

Bona cosa d'afició: pares, mares, iaies, germans, amics... tots als cotxes i camí del pavelló on va viure els seus primers anys de vida el mític Dorna-Godella avui convertit en Ciudad Ros-Casares València.

Porta del pavelló de Godella

Entrem al pavelló, els xics a la grada i les xiques a la pista que tenien que disputar la semi-final.

Calfament abans de començar.

Davant l'equip de Dominicos, un equip que malauradament presentava algunes baixes perquè algunes jugadores estaven en convivències però que tot i així va oferir un bon nivell de bàsquet de la mà del seu entrenador Dani que, la veritat, es donava un aire al Pau Gassol no?

Calfament abans de començar. Al fons l'equip de Dominicos.

PICANYA BÀSQUET 42 - DOMINICOS 26

0-4 fou el primer parcial del partit. Les nostres es van veure sorpreses per la facilitat anotadora de la jugadora número 8 de les de València. Temps mort per ajustar la defensa i primeres dues cistelles de Laura (especial esment per a aquesta jugadora que va jugar íntegres els dos partits tot i forts dolors al coll per culpa d'una lessió que va patir aquesta mateixa setmana) que van deixar el resultat en 4-6 en el primer quart.
A l'inici del segon quart les nostres comencen a millorar allà on més insistix el seu entrenador: en defensa. Quatre tirs lliures consecutius de Cèlia i el marcador que va a les 8-11. A partir d'ací s'inicia un parcial d'11 a 0 que deixà sense resposta a les de Dominicos. Amb cistelles de Cristina, Cèlia, Laura i, sobretot, una molt inspirada Sònia, que acabava d'eixir en lloc de Neus, les de Picanya van dur el marcador fins al 19-11 al descans. La maquinaria taronja començava a funcionar!!
El tercer quart està més igualat. Les de València es resfan en el descans i tornen a la càrrega. Tot i així les xiques butano no permeten la remuntada i el parcial és de 10-11 per a iniciar el tram definitiu amb un marcador de 29-22.
Tot i el cansanci d'algunes jugadores amb tres quarts ja a les cames el darrer quart torna a ser una demostració taronja. Més cistelles de Cèlia (inclós un triple!!) i punts a càrrec de Lucía, Laura i de nou Sònia per a tancar el marcador amb un parcial de 8-0 i esclatar en un crit d'alegria. Estàven a les finals!!!

Salt inicial a la semifinal masculina.

PICANYA BÀSQUET 45 - CB MANISES LLUIS GUARNER 22

Arriba el torn dels xics. Són ara les xiques les que animen des de la grada. La victòria de les xiques-butano anima als butano-power que senten que poden fer el mateix tot i el tamany d'alguns jugadors de l'altre equip. Salt inicial i primera cistella per als de Manises. Seria l'última vegada que estarien per davant en el marcador. Els taronja amb una defensa individual excel·lent van ofegar l'atac rival i després del 4-4 va arribar el primer colp important: un parcial de 9-0 (inclós un triple) que va deixar el primer quart en un 15-4 molt esperançador.

La defensa taronja va funcionar perfectament.

En el segon quart les forces van estar molt més igualades i els de Manises van retallar un punt: 13-14 de parcial. Carlos Ignacio va començar a demostrar que li agrada jugar amb pressió i Víctor que és possible anotar des de posicions impossibles. Al descans 28-18 i els de Picanya que començaven a olorar la final.

Els tirs lliures van ser la creu del joc taronja.

Al tercer quart arribà el millor moment dels picanyers. Amb una defensa extraordinària plena d'intel·ligència i força no van permetre anotar ni UNA sola cistella als rivals mentre Néstor amb rapidíssims contracolps va anotar 6 punts quais consecutius que van dur el marcador al 35-18 a l'inici de l'últim període. Ahí ja tots sabíem que molt malament hauria d'anar la cosa com per a no assegurar la plata. El darrer quart fou d'autèntic tràmit i els de Sento no van fer més que augmentar la diferència fins al 45-22 que ens deixava expedit el camí a la final.

Diumenge 21/05/07

Amb els deures fet del dia anterior i sense haver de matinejar tant de nou la "marea taronja" es va reunir a la porta del pavelló. Ambient de gala amb pares, mares, germans, amics, gent d'altres equips... i molt de color... taronja, perquè, en un gest que hem d'agrair pares i mares van vestir les samarretes taronja del club. També, reconèixer a Pau i Zaira que van dur-se bombo i dolçaines per a animar i donar color al que sens dubte era una gran festa de bàsquet: dos equips picanyers a les finals!! Ni en els nostres millors somnis!!

Concentració a la porta del pavelló.

Pinya abans d'entrar.

PICANYA BÀSQUET 58 - LA LLUM BC 76

Els xics s'enfrontaven a uns vells coneguts. L'any passat a la final de categoria infantil els taronja havien guanyat als del barri de la Llum i la història els tornava a juntar en la final cadet. El primer quart va ser molt igualtat, de nou amb un Carlos Ignacio extraordinàriament inspirat secundat per Víctor també "on fire". 16-14 al final del quart jugat a un ritme extraordinari per totsdos equips amb un impressionant nivell de bàsquet.

Un moment del partit.

Malauradament Cunyat es carrega ràpid de faltes i perdem al nostre pivot. Fins a meitat del segon quart es mantingué la igualtat però en el minut cinc els nostres començaren a entrebancar-se en atac, moment que fou molt ben aprofitat pels de La Llum per a obrir el marcador fins al 29-39 al descans. Així les coses l'inici del tercer quart encara fou pitjor amb un parcial de 0-15 (inclosos dos triples) els blanquiblaus van deixar sentenciat el partit amb l'electrònic marcant un 29-53 que deixava poc de marge a l'esperança. A partir d'ací reacció de la mà dels dos destacats Víctor i Carlos Ignacio que aconsegueixen dur el marcador al 43-61 a l'inici del darrer quart. Al final la manca d'anys i kilos dels nostres ens passà factura i els de la Llum es dugueren merescudament el títol. Però en l'aire quedà la sensació de que podem tornar a estar ací l'any que ve i amb els mateixos jugadors un poc més crescuts, un poc més grans i un poc millors jugadors i aleshores... qui sap?

Un moment del joc.

A l'esquerra les xiques, a la dreta els xics. Cap altre club col·locà dos equips a les finals. L'afició tenia funció doble!!

CB DON BOSCO 27 - PICANYA BÀSQUET 24

Costava creure en les possibilitats de les nostres. Havíem vist a les de València passar com un huracà per damunt del Godella a les semifinals del dissabte. El Don Bosco presentava un equip amb un físic demoledor i tot i que era evident que tenien algunes absències el seu potencial semblava molt superior al de les taronja, limitades per l'edat (per moments hi ha tres jugadores infantils a la pista) i per la manca de centímetres tradicional dels nostres equips però... tot allò que les falta en anys i centímetres les "butano" ho van suplir amb la seua millor arma: les ganes i un esperit indomable!!

La diferència de tamany era més que notable.

Així les coses va iniciar-se el partit i ben prompte van descobrir les del Bosco que les de Picanya no anaven a donar el partit per perdut. Amb una defensa espectacular en individual (tot i la diferència física) amb constants ajudes les de Picanya van "congelar" el joc interior de les rivals que no podien anotar amb facilitat. En l'altra cistella es proposava un altre tipus de defensa: zona tancadíssima. Cinc jugadores molt grans que no permetien penetracions. L'única opció de les nostres passava per buscar un partit de pocs punts i arribar correguent a l'atac i a la defensa. El desgast físic era enorme.

Hi havia molt poc espai!! .

Al final del primer quart s'arriba amb un 8-6. En el segon quart la defensa picanyera puja més encara de nivell (d'on trauen eixa força aquestes menudes??) i eixuga completament l'atac de les de València que sols anoten 1 punt en tot el quart. En atac es mantenen els problemes per a intentar obrir la llauna defensiva però tot i així les taronja anoten 5 punts i arriben al descans amb un 9-11 en el marcador.

La grada taronja patint de valent

Pau i Zaira animant amb les dolçaines. Això és esperit de club!! Moltes gràcies.

A la represa les de Picanya comencen a acusar el cansanci i les de València anoten amb més facilitat i aconsegueixen ficar-se per davant i arribar al final del tercer quart amb un 18-15 que deixava tot en l'aire.

Aquesta imatge mostra amb claredat la zona del D. Bosco

En el darrer quart les de D. Bosco anoten ràpid 4 punts i es fiquen 22-15, tot perdut? no. Recuperació de les taronja que, amb un parcial de 0 a 5 retallen fins al 22-20 a falta de 2 minuts. Ahí les de València, traguent forces i ganes, tornen a estirar la goma i anoten tres punts més. 25-20 a falta de 40 segons sembla un resultat definitiu però... això serà per a qui no conega les xiques butano. Ordre de pressió tota pista i les taronja apreten les dents de nou. Algunes porten 40 minuts en pista, juguen contra jugadores 2 anys més majors i que els trauen 20 cm i 15 kilos però... és l'esperit d'aquest equip el que més agrada. Amb una pressió molt efectiva recuperen un baló i Cèlia rep una falta. Dos tirs. Amb un ambient infernal i nervis per tot arreu la menuda escolta de les taronja clava amb una precissió total els dos tirs. 3 avall.

Entrada d'Aida

Les de València trauen de fons, nova pressió a tota pista i nova recuperació de baló. La grada embogeix!! Nova falta sobre Cèlia i de nou, mostra de qualitat, els dos tirs lliures entren sense tocar anella. El D. Bosco ja no veu tan clara la victòria. Sobre tot quan de nou perden el baló i han de fer falta sobre Cristina que anava com una fletxa cap a cistella. Malauradament els tirs, per molt poc, no entren, però les de Picanya tornen a recuperar el baló. Les butano en 30 segons han recuperat 4 balons!! i han retallat 4 punts de diferència. Queden 10 segons i el baló es nostre. A més les de València es queden amb 4 jugadores a pista. El somni a tocar de dits!!

Més tensió impossible!!

Però la sort també juga. El cansanci i els nervis no deixen pensar i al final una mala passada i les de Picanya perden el baló i a la desesperada fan una última falta que permet a les de D. Bosco dur-se el títol amb 3 punts d'aventatge. Però... l'esport és així, i les taronja amb tot en contra van donar una lliçó de ganes i valentia i van quallar, sens dubte, el millor partit de la seua història amb el que demostren a més, que els partits amb pressió els van molt rebé. Des d'ací felicitar primer al D. Bosco per la seua treballada vitòria i també a les nostres "xiques-butano" perquè són GRANDÍSSIMES!!!

LA FESTA

Superada la decepció mometània per la pérdua de les finals amb una dutxa col·lectiva (des d'ací demanar disculpes al servei de neteja del pavelló de Godella) els dos equips de Picanya van ser els grans animadors de l'acte de lliurament de premis!!! Rialles, càntics, dutxes, aigua... perquè totes i tots sabíem que havíem donat el nostre màxim i per tant sols calia estar ben satisfets.

Primer de tot complir amb el ritual de signar la motxilla. Havíem arribat a les finals i per tant la tradició diu que els noms de jugadors i jugadores quedaran a la borsa de materials dels partits. I ja van dos!!!

Després la dutxa col·lectiva capitanejada pel Sento!!

Algú i alguna van acabar ben xopats!!

Eixida de la dutxa i salutacions al públic

Esperant per al lliurament de trofeus

A per la copaaaaaaaaa!!! Amb la "capi" al muscle.

Recollint els trofeus.

Les xiques-butano lluint medalles. La plata està de moda!

Els xics també se sumaren a la moda "a coll i be" i els cap de l'arbitratge valencià va acabar un poc banyat

I ahí estan. Per a la història del club queden els noms de Marta Beta, Lucía Segura, Aida Hernández, Marina Corrales, Cèlia Císcar, Carme Ricart, Clara Bueno, Laura Cervera, Cristina Navarro, Cristina Garcés, Neus Cuadra, Nuria Guarino i Sònia Ginestar en l'equip femení i Carlos Ignacio Pérez, Néstor Ballester, Carles Cunyat, Carles Tortosa, Miguel Martínez, Àlex Company, Jordi Machancoses, José Manuel Villaescusa, Jesús Benedé, Víctor González i Borja Lerma a l'equp Masculí.
Fins on arribaran aquests xics i xiques? No ho sabem però el futur sembla molt interessant no?

PREMSA

Ací teniu un recull de les notícies aparegudes en premsa.

Las Provincias. 22/05/07

Levante. 22/05/07

Hortanoticias.com 22/05/07

___________________________________________________________

I encara en competició l'aleví femení i el sub-23

Us recordem que la col·lecció de títols pot ampliar-se perquè continuen en competició i encara amb opcions l'aleví femení i el sènior sub-23. En concret l'aleví femení es juga bona part de les seues opcions aquest dissabte davant el CB Meliana a les 9.00h. Ànim xiques!!!

___________________________________________________________

:: Nova samarreta d'estiu 2007
Com podeu comprobar al banner de dalt ja tenim la nova samarreta d'estiu. Com en altres anys esperem que totes i tots s'animeu a comprar-la i animeu a pares, mares, amics, núvies, iaios... a fer-se amb ella i d'aquesta maner pugam col·laborar entre totes i tots al funcionament del club. És important, i sols són 10 euros. Si totes i tots fiquem un poc de la nostra part podrem tirar endavant. A més, senten molt bé i ja se sap dels cas d'algú que es va la ficar i va lligar mogolló.
Podeu demanar-les als entrenadors/res i també per correu electrònic club@picanyabasquet.net

___________________________________________________________

:: Campus Pamesa València
Ja està oberta la inscripció per al campus d'estiu del PAMESA VALÈNCIA. Donat que sabem que molts de vosaltres estàveu interessats i interessades ací us fiquem la informació que podeu ampliar al web de Pamesa. Animeu-vos i inscriviu-vos que sabem que els que van anar l'any passat ho passaren d'allò més bé. Feu clic sobre el banner de baix per a accedir a la informació sobre el campus.

___________________________________________________________

:: Campions!!!!!!!!
Ja tenim el primer títol de la temporada!!! El sènior masculí ja té a la butxaca el títol i l'ascens a pimera divisió. A falta de quatre jornades per al final de lliga el convinat integrat per tres generacions diferents de jugadors taronja ha complit perfectament amb l'objectiu plantejat a principi de temporada i s'han fet amb el títol. Enhorabona xics (i xica!), ja tenim el primer GRAN èxit de la temporada. Que no viga a soles!!.

___________________________________________________________

La moda NOFC comença a estendre's!

Des d'ací declarem obert el club de fans de Nicolàs, el jugador de les ulleres tipus Kareem que ja estava jugant quan alguns dels seus companys no havien nascut encara!!. El NOFC (Nicolas Official Fun Club) ja està en marxa i disposa de les ulleres oficials del club per a acudir als partits i que no siguen els seguidors de Gasol els únics que puguen dur disfresa.

NOTA: Ja han arribat les primeres inscripcions per al NOFC que ací reproduïm:
-----¿On cal apuntar-se per al club de fans de Nico? Volem ser els primers. Jaume i Pau
-----K vuik apuntarme al NOCF.On poden apuntarse? - Jason Williams (Borja)
-----Hola, soc l'Eli, i si, jo tambe desitge ser del NOFC.
Deu meu, si cuan jo escomençava a jugar, ell ja era tot un veterà, i ja estic retirat!!!! Es el meu heroi !!!!

 

Els "nombrosos" membres del NOFC amb les ullers i la pancarta al costat del seu ídol!!.

WnOoOo SuBcAnPeOnEs/oNs..!! mEnuDo cLuB TeNiM a PiCaNyA De bAsQuEt SoM lO mIlLoReT dEl PoBlE jaja...WnO sPeRe cOnTiNuAr CoM hO sTeM fEnT i aVoRe Si CaDa VeGaDa AneM a MeS. TaME dOnAr El ÀnIm** aLs aLeViNs I aVoRe sI gUaNyeN.. .

RESPOSTA: Bé, ens costa un poc desxifrar el missatge però el compartim sobretot en la part d'anar a més i ens sumem a l'ànim per a les alevines!!.

SuBcAmPiOneS... :D.

RESPOSTA: OEEEEEEEEEEEE....OEEEEEEEEEEEE....OEEEE.