Quasi trenta punts van clavar les nostres alevines a un equip com el Bocairent, amb jugadores que tenien una tècnica i un físic important.
Però nosaltres teniem en contra la pista, que era de les grans i a més sols van acudir set jugadores per a l'encontre.
Us podeu imaginar la resta:
Les de l'equip local van ixir al partit guanyant-nos 20-2 ja en el primer quart , que és on la nostra defensa encara no acabava de "cuallar". Poc a poc anavem millorant en intensitat i les nostres cistelles anaven entrant, fins arribar al resultat de 70-29 (repetisc allò del resultat perquè en l'anterior ronda equips forts només van poder anotar 2 punts i van perdre de més de 90 punts!!)
El cansament i la falta de canvis ens van jugar una mala partida. Però de segur que si en la tornada acudiu totes a jugar podem guanyar-les...així que ja sabeu: a treballar de valent!

Crònica: [z]

Tot i que no tenim crònica (que algú podria enviar, no?) sabem que els nostres van fer un gran partit i sols l'autèntica poca forturna va fer que perguérem de dos. Cosa que quan jugues fora de casa, és, a totes llums, un grandíssim resultat.

Crònica: [Rock en Samil]

Malgrat la diferència de 24 punts va ser el partit més emocionant que hem jugat enguany. Clar està que ja son 1/4 de Final de NP2 i que van quedant equips millors i que cada partit ara es una Final i pedre no significa solament pedre sino no jugar més fins la temporada que ve. Sols per açò tenim que esforçar-se cada vegada més.

Pel que fa al partit va ser molt emocionant. Tant que ells van jugar com nosaltres pensavem: presió 3-2, a pesar d'estar entrenat dos setmanes com eixir de la pressió els nervis ens van passar una mala jugada, i tant mala. Amb una pista on hi haurien unes 20 persones mirant, donava la sensació de que eren 1000 molt de soroll i molta presió per a nosaltres que no estem acostumats a aquesta... fem mals passes, cistella fàcil per a ells, no dominem el rebot segones oportunitats per a ells ( tornem a ser més baixets que novetat no¿?), perdem la bola en camp d'atac contratac per a ells. A la fi del primer quart el marcador era 23 - 9. Pareixia que ho anavem a tindre molt magre, però aquest partit encara no havia acavat, quedaven 3 quarts allí i ens queden 4 a casa.
El segon quart van deixar a la banqueta al seu jugador franquisia el cual colà 26 punts dels 58 del seu equip. Pero encara tenien més alsada que nosaltres. Vam comensar de meravella un parcial de 0 - 16 per a nosaltres i ells demanaren temps mort perque ja ens haviem possat per davant. Pero nosaltres voliem més i Ignasi va estar molt bé en aquest quart 14 punts, 2/2 en triples, al menys 4 asistencies i 5 recuperacions va encapsalar l'equip i vam fer un quart espectacular dominant el rebot i exint a la contra, i presionant molt be acavant així 5 - 33 el parcial i amb una diferencia de 14 punts.
Nosaltres sabiem que ara anava a tornar a eixir el jugador nº 10 i es vam mentalitzar en defensa i en atac savent que encara no estava res fet i teniem que fer la màxima diferència. Carlos Raul i Jordi van estar molt pero que molt bé al rebot i aixó es va notar molt. El marcador a la fi del 3r quart era de 41 - 63.
L'últim quart va ser un pur intercanvi de cistelles i el jugador nº 10 va marcar molt l'atac del seu equip anotant 2 triples fent que la diferencia de 30 punts que teniem es reduïra a 24.

RECORDE A TOT EL MON QUE ENCARA NO S'HEM CLASSIFICAT!!!! PERQUE HE ESCOLTAT MOLTS COMENTARIS DE CONTRA QUI JUGEM LA SEMI... QUANT ES LA FINAL !!! SENYORES I SENYOR ENCARA QUEDA MOLT PER VORE A CASA QUE SI FEM 2 QUARTS COM EL PRIMER D'AQUEST PARTIT PODRIEM POSAR-SE LES COSES MOLT MALAMENT!!!!

Enhorabona a l'equip per saver afrontar i remuntar 14 punts de diferència la qual cosa no ens havia passat mai. També gracies als pares per estar a les 8:00 del mati al pavelló per anar a donar suport als seus fills.

Crònica: [Awei]

--.

Crònica: [-]

Sols direm, per a aquells i aquelles que no acudireu a les grades del pavelló que es perguéreu el que, sens dubte, ha estat el millor partit de bàsquet femení de la història del nostre poble. Així de simple. Perguerem? Clar que sí. Però això és un esport de guanyar i perdre i pot passar que jugues fatal i guanyes i jugues a tot el que pots i pergues. I no passa res.
Les xiques butano (amb sols vuit jugadores) es van trobar davant un equip molt i molt seriós. Un equip amb físic (molt i molt més que nosaltres), amb alçada i pes, amb tècnica (tres jugadores provinents del Ros) i que es veu que està molt ben treballat. El resultat podria haver estat un escàndol però les xiques butano han arribat fins on han arribat (en aquest moment entre els 7 millors equips de la província totes les categories incloses) per mérits propis. Després d'uns primers minuts en els que semblaven camí del desastre (1-8 i pressió tota pista de les d'Alginet) les nostres, després d'un temps mort, van començar a fer el que millor saben fer: lluitar. Cul baix en defensa i dents ben apretades. Intensitat i ganes. Tant va ser així que arribaren a donar la volta al marcador i ficar-se per davant, moment en el que l'Alginet va haver d'abandonar la defensa individual (les nostres mai!) per a tancar-se en una zona i aprofitar el seu major tamany. A partir d'ací les dificultats en atac van estretar el marcador fins a arribar igualades al final del partit. Ací, el físic fou molt determinant. Tampoc no tinguéren sort i fallaren tirs fàcils mentre l'Alginet encertava amb els triples que havia fallat durant el partit.
Des d'ací felicitar a les nostres. Això és bàsquet del bo!! del boníssim! I quan jugues així pot perdre el partit però també pots estar ben orgullosa del treball realitzat.

Crònica: [Rock en Samil]

Crònica: [Kadet 93]

No tenim resultat exacte però si sabem que els nostres van "palmar" de 16 davant el bàsquet rocós de l'Alcàsser. No massa bon partit dels taronja que no semblaven estar en les seues millors condicions i que es van deixar anar un tant al final d'un partit que fins a eixe moment estigué molt igualat.

Crònica: [Rock en Samil ]

Crònica: [Ixes]

Atenció a aquesta nova generació que creix a l'ombra dels "butano power"! Ignasi, el germà menut del Víctor, comença ja a donar mostres d'una maduresa i solidesa com a jugador realment sorprenents. El passat dissabte, quan la cosa pitjor pintava per al seu equip que, per primera vegada en la temporada, i en una eliminatòria a cara o creu, estava clarament per baix en el marcador, Ignasi va eixir des de la banqueta per a assumir la responsabilitat i no li va tremolar el canell ni una miqueta. Amb serenitat aclaparadora va anotar 14 punts en un quart i va ser clau per a que el seu equip capgirara un resultat realment advers. I, com molts d'aquesta generació, encara és infantil de primer any! I no ha pegat l'estiró!! I... com ens agrada veure'l jugar!