Pendent de crònica

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

--

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Primer partido de la segunda fase contra las de Aldaia en su cancha y la verdad no ha podido ser más “emocionante”. Las Butano 2.0 salieron a la pista medio dormidas y por supuesto las de Aldaia no perdonaron, rotundo 13-0 en el primer sexto que no mejoró en el segundo (21-6), enorme presión de Aldaia y demasiados balones perdidos de las Taronja que no acertaban ni en tiro ni en rebotes. No fue hasta después del descanso cuando las Xiques Butano dieron lo mejor de ellas mismas y empezaron a remontar a base de triples y grandes jugadas poniéndose a tan solo 6 puntos por debajo de las anfitrionas. Lamentablemente los dos últimos sextos no fuimos capaces de mantener el nivel. No obstante no hay que quitar mérito a las de Aldaia que hicieron un gran partido, al igual que las de Picanya que poco a poco van demostrando todo lo que son capaces de dar. Mención especial a la afición Taronja que hoy más que nunca se ha dejado la voz animando en las gradas. 1, 2, 3 CHICAS BUTANO!!!-

Crònica: [B]

Primer partit de la competició de Copa i poca història en un partit amb massa diferència entre els dos equips. Oportunitat de donar minuts a jugadores menys habituals i acta tancada al 4t periode.
Tota la competició no serà així ni molt menys per tant cal treballar i continuar esforçant-se.

Crònica: [Vic]

--

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Pendent de crònica

Crònica: [J]

Eliminatòria directa Quarts de final de la competició provincial

---------------

Content. Content al vore que quan volem podem. Quan volem esforçar-se i lluitar per cada baló, ho fem. Queda demostrat que si donem el nostre 100% i confiem els bons resultats arriben. Però hem de seguir amb aquesta actitud. L’eliminatòria encara no ha acabat, encara queda un partit important, on hem de jugar com hem demostrat que sabem
fer, amb ganes esforç i entrega.
Al començament del primer quart ha hagut un temps on ens ha costat entrar en partit, però hem sabut reaccionar, centrant-nos en el nostre joc, i això es el que han fet en els primers 5 quart. Amb uns bons parcials, 3er quart 0-7, quart quart 2-8 i cinquè quart 0-6.
Però arribat a aquest punt, 17 punts amunt i ja en el sisè quart, baixem els braços i pensem que per canviar la nostra defensa i deixar de fer pressió a tota pista hem de deixar-nos dur per el ritme del rival. No podem despistar-se, el partit dura 40 minuts, i hem de estar desperts i amb ganes fins al final. Mantindre la concentració per a evitar fallar cistelles fàcils, o fer passos d'eixida, coses boves però que a la suma son importants.
Tot i la distracció final, hem fet un gran partit. Torne a dir que estic content d'aquest equip que s'esforça i te ganes de millorar. Seguim aixina perquè encara ens falta camí que recórrer. Ànims xics!

Crònica: Machan

---------------

Partido vibrante desde el primer segundo, los dos equipos has salido muy motivados y presionando mucho al contrario, asi hemos llegado al final del primer cuarto con un apurado 2 - 2 En el segundo todo a transcurrido de la misma forma, manteniendo un marcador igualado. A partir de tercero han conseguido irse en el marcador unos puntos gracias a sus dos mejores jugadores el 5 y el 9, pero la poca profundidad de banquillo han hecho que una vez tapados esos jugadores y nuestro acierto bajo los aros hemos conseguido ir remontando y dominar en el juego poniendonos por delante al final de la primera parrte. Destacar como siempre la cantidad de faltas cometidas, haciendo que entremos en bonus muy rapidamente. Y hoy han sido justo tambien remarcar la cantidad de PASOS que nos han pitado y que al igual que al equipo contrario el arbrito estaba hoy muy pendiente. Los dos primeros cuartos de la segunda parte han trasncurrido como el final de la primera, ellos dependiendo de sus dos jugadores y nosotros haciendo nuestro juego, aumentando el marcador del partido. En los dos ultimos cuartos nos hemos relajado un poco y hemos cometido muchos fallos en defensa, precipitacion en el saque, precipitacion en el pase, no hacer los apoyos necesarios. En resumen han perdido la concentracion, que ellos con su presion han conseguido aprovechar para acortar distancias. Al final hemos logrado una victoria muy trabajada y la ventaja del marcador para el partido de vuelta.
.

Més de fotos d'aquest partit al FB del club per cortesia de Victorio. Moltes gràcies.

Crònica: [Victorio]

Eliminatòries de la competició Cadet Femení IR Provincial Preferent.

Pendent de crònica

Crònica: [Àngela]

--

Crònica: [The ONLY sixteen]

Picanya Bàsquet 72 - CD Abastos 78

Primer partit dels nostres s Juniors a la Copa i, tot i la derrota, la barreja de cadets i júniors va realitzar un magnífic partit posant contra les cordes a un equip júnior que en breu serà sènior.

La sensació que em deixo l'equip és que, tot i jugar a 40% de les seves possibilitats, i que no estàvem acoblats com a equip, s'esta formant un grup humà que donarà molt que parlar. prova d'això, els nostres primers rivals a la Copa van haver de recórrer a una zona en els minuts finals del partit per ens sortir derrotats.

En definitiva molt bones sensacions les que ens va deixar aquest prometedor grup de jugadors.
1, 2, 3, butà.

Crònica: [Vic]

Picanya Bàsquet 36 - Barri del Carme 32

Últim partit de la temporada de les sèniors. Que dir del partit? No molta cosa, jugarem contra un equip amb moltes baixes, i mostrarem superioritat des de el primer minut amb un parcial inicial de 23-5. Així que aprofitaré per a fer un resumet de la temporada. Una temporada plena de mil sensacions y mil històries.
Hem tingut moments de bronques entre nosaltres, amb arbitres que ens deien coses boniques, amb altres jugadores,...
Hem tingut moments de riure, caigudes als vestuaris, equivocacions al anar als pavellons, dinarets i cerveses post-partit...
Hem patit lesions, de l’esquena, de un peu, de l’altre, de un dit, del genoll, continue? Jajaja
El que vull dir amb tot açò, es que hem sigut un equip, durant tota la temporada, a les bones i a les roines. Una temporada amb molt bons partits, com el jugat a casa contra les primeres de grup, que a pesar de perdre’l, per a nosaltres el guanyarem. També hem jugat partits molt roïns, dels que hem intentat aprendre, o al menys no perdre de molt... Una temporada on hem rebut a gent nova que ja forma part de la família, i on hem trobat a faltar gent que esta temporada no ha estat. Gran equip, amb una Lu (que no es perquè siga jo la que escriu), però que crack no?. Una Aida inquieta per anar a cada entrenament, que no para queta i necessita córrer, la “chica de las 5 faltas”, que dia a dia s’intenta superar, i ens contagia eixe ímpetu de superació. Una Maria que vingué tard, però que vingué amb la seua gràcia per a fer-nos riure, i ensenyar-nos a prendre’ns el bàsquet des d’altre punt de vista que com ella diu “chicas hay que pasarselo bien”. Una Cèlia asombrosa i estelar de cara a cistella, amb eixos passets que dona (tots intentem imitar-la, però sols ens ix a càmera lenta), i eixa energia de “hui vinc en ganes de jugar” que ens contagia a totes amb un somriure. Una Clara que ens ha aportat tant com a jugadora, com a entrenadora, que val pa tot!! no ho sabeu? Però que ens ha aportat més com a persona, perquè si la conegueu sabreu que es un sol. Una Laura que a part de estudiar-se mil temes mèdics es capaç de agarrar el cotxe (si no li fiquen una multa clar...) i vindre corregent a entrenar, una tia que amb el seu toc d’humor fa que les dutxes al pavelló siguen com diu ella, un “me mofo” continu. Una Navarro lluitadora en cada partit, una tia necessària, que amb els seus atacs de risa als entrenes i els seus atacs a contracop a 1000 per hora a cistella, es una peça fonamental. Una Gema amb alegria continua i velocitat a la pista, que a pesar de que no s’entera quan treguem la pissarra, ens contagia eixe bonic somriure que mai se li lleba de la cara. Una Amparo, que arriba al nostre equip, “a vore que tal”, i que ara forma part de la família de les xiques butano, una tia amb molt de caràcter a la pista (que li ho pregunten a les rivals!!!), però que també es dolça, i ha vingut aportant confiança i altura al equip. Una Neus tan bonica com sempre, estudiosa, que amb les segues ganes de entrenar i de llevar-se conceptes clínics a base de caigudes i pilotades, ens ha fet riure com soles ella sap, eixa forma diferent de vore les coses, eixe “ el mundo segun Neus”. Una Judit que vingué un poc asustada per això de “jugar amb les majors”, però que ha sabut fer-se un lloc al nostre equip i sobre tot al nostre cor, una tia que corre tant, que no necessita coleta!! Una Ana tímida de cara a la cistella, però que ens ha deixat momentazos com la cistella guanyadora al partit d’Albaida, increïble!! Una tia que val mil, serà por el gen “Bueno”? Y per últim y no mes importat un mister, Adri, al que li hem ficat el cap com un bombo, i l’hem fet enfadar-se més de una vegada... que ens ha ensenyat a correr, a esforçar-se en la pista, y que amb les seues ganes a la banqueta (o a la grada jajaja) ens ha contagiat de força i de com diu ell “fer equip”. Un tio molt gran, y no perquè siga pivot, sinó perquè te un cor que no li cap al pit!
Gràcies per aquesta temporada xiques, i recordeu, la temporada s’acaba però encara tenim molt de bàsquet per davant ;)

Crònica: [SweetLu]

--

Crònica: [Dr T]

--