Pendent de crònica

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Partit no massa lluït per als nostres que sols en moments molt determinats van oferir moments de bon bàsquet. Massa individualisme i poca actitud que es va resoldre favorablement pel major encert dels nostres de cara a cistella davant un Barri del Crist clarament superior físicament que va lluitar de valent cada baló.
Continuen els butano intentant recuperar sensacions després de l'allau de lessions i malalties que van deixar l'equip seriosament minvat.
En breu esperem recuperar a tot l'equip i tornar al bon nivell de principi/mitja temporada.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Todos teníamos en la cabeza lo que sucedió hace justo tres meses en el campo de Torrent, perdimos 65-31 y todo hacía pensar que iba a ser imposible hacerles cara, pero como en ocasiones anteriores las Butano 5.0 volvieron a sorprendernos. Tras comenzar el partido, las de Picanya no se achantaron ante sus rivales y peleaban el balón como unas auténticas jabatas en un primer sexto de juego rápido, tremenda defensa y buenas jugadas que permitieron quedar 10 a 14 . El segundo sexto fue aún mejor y el gran juego en equipo de las butano permitió que Sandra se luciera y encajara 9 puntos que sirvieron para llegar a ganar de cinco, aunque el segundo sexto finalizó con un empate a 23. En la misma tónica de juego estuvieron en el tercer sexto donde Sofia realizó un juego impresionante junto al resto del equipo llegando al ecuador del partido ganando de un punto 29-28.
Lamentablemente quedaba otra mitad que jugar y las que salieron tras el descanso no eran las mismas Chicas Butano que acabábamos de ver, quizás el exceso de confianza hizo que se relajaran demasiado y por supuesto las de Torrent no desaprovecharon la oportunidad para ponerse por delante del marcador pero esta vez con 8 puntos de diferencia. A partir de ahí todo fue de mal en peor y el gran juego de la primera mitad se convirtió en un caos ofensivo y defensivo que hizo llegar al final del partido con una diferencia de 20 puntos. En fin, está claro que las Chicas Butano 5.0 tienen que seguir entrenando con ganas porque han demostrado tener una vez más madera de campeonas.
1 2 3 CHICAS BUTANO.!

Crònica: [B]

Indiscutible victòria del València Basket, equip eminentment físic enfront del qual no vam poder oposar ni la més mínima resistència. Del partit poc per explicar a mitjans del segon període ens van tancar l'acta.
Només cal conscienciar als nostres alevins que, passi el que passi, mai s'han de baixar els braços i lluitar totes les pilotes amb la intensitat que requereix l'adversari i com sols alguns dels nostres feren.

1, 2, 3, butà.
Atents a la web, pot ser que el dissabte el partit siga ajornat per competicions de la selecció valenciana. Estareu convenienment informats.

Crònica: [Vic]

Les nostres pròpies errades (algunes enormes), la poca intensitat i un allau de faltes en contra que feren desfilar cap a la banqueta fins a quatre jugadores taronja foren una llosa impossible de remuntar tot i que les picanyeres foren capaces de ficar-se a dos punts a pocs minuts del final. Però ahí acabà la cosa. En la part positiva comprovar com el treball diari van donar resultats en aspectes tècnics com ara el tir (fins a dos triples vam veure), el treball d'eixda de pressió, etc...

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Pendent de crònica

Crònica: [J]

--

Crònica: [Machan]

CB Benifaió 58 - Picanya Bàsquet 50
Partit molt dur i que saviem que anava a ser dificil, pero al que arrivàvem amb mentalitat positiva i ganes de ganyar. Divendres per la vesprada, després de clase pero amb el cap ben alt.

Vam començar el partit donant-ho tot, i fent-lis un parcial de 0-10, i mantenint-mos en la mateixa llinea de joc durant tota la primera part i generalment durant tot el partit, pero elles també varen espavilar.

Ha de dir-se que elles es varen 'cagar' en certs moments veient el partit perdut.

Pero va arribar el 5é quart, el quart clau, al que mos vàren fer un parcia de 17-6, al que elles van eixir amb tot, amb dues jugadores enormer, que dominàven clarament la zona, i a les que lis caien tots els balons a les mans i els convertien en canasta, al que nosaltras tampoc podien fer gran cosa ja que habíem eixit amb un equip prou mes baixet que elles, i per lo tant els balons a la zona eren quasi imposibles per a les nostres. Quedant el resultat 37-7 i amb 3 quarts per davant, i als que soles vam guanyar un, siguent el partit per a elles, pero un partit lluitat fins al final.

Ens quedem amb les paraules de l'árbit del partit, que al acabar este, va vindre a la nostra banqueta a dir-mos que era un dels millors sino el millor dels partit que había pitat en aquesta categoria, al que se'ns había vist amb moltes ganes i molt intenses en tot moment, i que dels equips de la zona, erem dels millors.

Ara hi ha que seguir treballant per a els partits importants que ens queden.

1, 2, 3 xicas butano!

Picanya Bàsquet 79 - CB L'Alcúdia 17

Crònica: [Àngela]

Contra els primers i vam pedre de 15. Podeu pensar que esta be, pero en realitat està molt molt be.
Un equip totalment desaprofitat el de Montesión, la qual cosa m'entristeix donat les meues arrels a aquest club. Un equip que defen 40 minuts en zona siguent superior dona molt que pensar. Ens tenien por? O simplement volen guanyar la lliga? Siga el que siga els que hem coneixeu sabeu que MAI aprobaré la defensa en zona z. El seu pivot en moltes ocasions tenia les mans al cap o darrere de l'esquena. Que voleu que vos diga... no em va agradar gens ni miqueta l'actitud del rival.
Pel que fa a nosaltres hi ha que veure la part positiva. Cada dia ataquem millor la zona. Encara ens costa un poc moure el baló pero aquest partit es el clar exemple de que avoltes una derrota et fa aprendre molt més que una victòria.
Ara amb lo viscut el dissabte podem anar a Catarroja sense ninguna por a que ens defenguen en zona.
Les coses cada vegada es fan millor encara que els resultats no siguen vitòries, pero no ens importa, a la fi este ací per aprendre a jugar a bàsquet no?

Crònica: [The ONLY sixteen]

Pendent de crònica

--.

Crònica: [SweetLu]

El partit de dissabte passat ens enfrontava al que fins al moment era el primer classificat a la lliga, i si més no,no només ens va servir per fer un pas endavant per creure no només en tenir la possibilitat d’aconseguir l’ascens sino per què no també d’adjudicar-nos la lliga com a tal. Tot això es va cimentar, sota el meu punt de vista , en un aspecte clau que al partit de la primera volta no vam saber controlar i que denota el progrés de l’equip i el treball realitzat fins ara, l’autocontrol.Autocontrol per a creure en les nostres pròpies possibilitats i en que la nostra forma de fer les cosses és la que ens ha de servir per treure els partits endavant.Autocontrol per posar-nos per damunt de les circumstàncies i oblidar les guerres a les que ens vuiguen abocar els contraris. Ací està unaspecte importantísim i amb gran diferència respecte a l’anterior partit. El Salat tal i com va fer allí utilitza totes les armes posibles per enturbiar el partit i convertir-lo si és posible en una guerra campal ( si ho recordeu a la crónica d’aquell partit ja ho vaig manifestar), i em va semblar novament que hi ha jugadors que no acaben d’entendre molt bé on està el límit entre l’agressivitat defensiva i lamala llet antiesportiva. Afortunadament són casos aïllats.Autocontrol per controlar la nostra ansietat. Allà els nervis i la voluntat ens jugaren males passades, i vam saber convertir les ganes i la voluntat per guanyar el partit en treball i treball a la pista, i així ho va reflectir el marcador final.Així, la sensació que em va deixar el partit és que la nostra defensa va imposar el ritme i va ser determinant per guanyar-lo. Els dos primers quarts van ser d’avantatges mínims per a nosaltres i només un triplàs a pocs segons del descans del gran “papito” Guillem ens permetia agafar 6 punts de renda (30-24) per tal d’afrontar les últims 20 minuts. Al tercer quart les diferències es van mantenir (44-37), però fou l’inici de l’últim quart on definitivament ens vam enlairar a l’electrònic (60-49 a falta de 3 min), amb una renda que ja vam gestionar amb tranquilitat fins al final del partit.No res, felicitar-nos novament pel partit i a seguir endavant que ens espera la gélida terra d’Útiel el dissabte…. Agafarem mantes….
1,2,3, butanito paaappi!!!!

Crònica: [Dr T]

Sènior femení - Las Lolas