Continuen els nostres creixent (i no sols a la pista) i mantenen el seu esperit lluitador i entusiasta tot i que, evidentment, encara estan lluny d'aquells rivals amb jugadors de segon any. Els visitants van mostrar-se clarament superiors però els de Guillem i Lucía no van deixar cap baló ni van deixar de còrrer amunt i avall en cada acció. Algú dubta de que aquest grupet està cridat a fer bones coses? Nosaltres no. Paciència, estem sembrant i recollirem de segur una molt bona collita.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

L'equip local estava composat per jugadors benjamins de l'any 2004 (com l'altre benjamí picanyer) i això donà molta superioritat als nostres que van demostrar dels del principi la seua "experiència" ja en competició davant un Aldaia que també va quallar una molt bona actuació i que, de segur, trobarà davant el nostre equip de 2004 un partit més igualat. Aclarat el tema del marcador els picanyers van rebre ordres ben precises per part de la seua entrenadora Clara en el sentit de realitzar un joc col·lectiu amb moviment constant de baló i amb la participació de totes i tots. Dit i fet, els taronja s'entregaren en cos i ànima a la missión encomanada i van aconseguir que tots els jugadors i jugadores anotaren cistella. En algun cas, la primera de la seua vida!! Tot un èxit. Enhorabona.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Segon partit i les d'Aitor i Vigara que ja sumen la seua primera victòria (la primera de la seua vida per a moltes d'elles!!!) davant un Alaquàs molt voluntariós i lluitador però que no va poder amb la superioritat física evident de les nostres que, a més, van començar a fer coses molt interesants. Vam poder gaudir de la millor versió d'algunes de les jugadores amb bon tirs exteriors, joc interior i qualitat de cara a cistella. És molt el camí que queda per davant però és evident que aquestes xicones l'estan recorreguent amb ganes i determinació. A més, hem passat dels dubtes inicials per si tendríem equip a tindre un grupet estable de més de 16 jugadores i això, sí que és un autèntic triomf. Estem davant d'una nova generació de Xiques Butano i atents perquè ací creixen noves "perletes" que donaran molt a parlar... al temps.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Partit jugat en un meravellós recinte on ha jugat la nostra selecció Nacional de bàsquet, però amb algunes línies encara amb cinta de pintor, que no se'ns va dir que eren part de la pista fins al sisè període.
Bé, el partit ens ha servit per seguir amb el procés d'adaptació a aquesta categoria on la competició és molt més dura i els rivals seran més alts i poderosos. No va ser fins al tercer període quan aconseguim entrar al partit, període que es va tancar amb un parcial de 6 a 5 i on vam poder fer veure a la resta de components de l'equip que aquest és el camí a seguir en aquesta categoria per poder competir.
Ja en el quart període encarem el partit de manera diferent i moltes de les nostres accions no van acabar en cistella per autèntica mala sort, però vam defensar i vam atacar millor i per fi, el cinquè període ens va sortir tot “perfecte” i amb un parcial de 7 a 10 a nostre favor, podem dir que ens hem "batejat" a la categoria.
Cal destacar que dels 36 punts aconseguits 21 van ser en els dos últims períodes, és senyal que ens anem adaptant, a poc a poc, a la categoria
Com a entrenador dir que estic molt orgullós de l'esforç que tots els alevins estan realitzant per adaptar-se a aquest nivell de competició, per mostra citar Guillen Cano, Andrés, i Alejandro (encara que sóc part interessada, li demane sacrificis que a altres no), també reconèixer la tasca d'Alvaro i Manel que a la banqueta van estar donant suport als seus companys, i per supost Asdruval, sense ell no som rès. Arà no mes que ens resta treballar, i molt en aspectes de joc col·lectiu en atac per a ser un “equip” en majúscules.

1, 2, 3, aleví butano!

Crònica: [Vic]

Realment és molt complicat guanyar un partit amb una anotació de 29 punts o sense controlar el rebot quan eres més gran que l'altre equip. Les visitants donaren una demostració de ganes i energia molt superior a les nostres a les que costà un fum entrar en partit i entendre quines eren les circunstàncies en les que es desenvolupava el partit. Unes "circunstàncies" que afavoriren el tipus de joc plantejat per les visitans i desorientaren per complet a les nostres. Tot i així, les taronja arribaren a igualar l'encontre prop del final però ací la sort tampoc vingué de cara i dos tirs contra tauler (un d'ells triple) de les visitants acabaren per obrir el marcador. És qüestió d'aprendre i saber continuar lluitant quan tot està en contra perquè de vegades, i especialment davant la injustícia, s'ha de continuar lluitant, fins i tot, quan el partit ja ha acabat...

Crònica: [Voy a ver a Leonidas con mi nuevo par de Adidas]

Derrota!! pero victòria moral. Partit molt igualat que es va resoldre a l'últim quart. Els nostres ixqueren a la pista inprecisos, moltes pèrdues de pilota a l'eixida de la pressió i errades en passes que apriori fàcils de fer pero la nostra defensa feia que el Xirivella no anotara en facilitat i no es distanciara al marcador. Al final del tercer quart perdiem de 3 punts amb el tanteig de 15-12. El quart i quint periode son els que moralment ens donava moltes opcions per lluitar per la victòria, un inspiradíssim Alvaro va anotar tots els punts del quart periode, 9 punts, inclós un triple sobre la botzina que feia que al descans el marcador estiguera igualat amb el tanteig de 21-21. Al quint periode tres cistelles ens donàvem un avantatge de 6 punts acabant este periode 4 amunt amb el tanteig de 23-27. Els següents quarts 6 i 7 la diferència al marcador es mantenia entre 4 i 6 punts de diferencia sempre a favor nostra amb el marcador de 37-42. Ultim quart o periode el qual decidiria l' equip guanyador, amb un renta de inici de 5 punts, un parell de cistelles amb tir adicional, y l'expulsóo d'Alvaro amb 3 faltes seguides feia que el Xirivella es ficara 1 punt amunt a menys de un minut per acabar el partit 47-46. Següent atac per a nosaltres, rep Javi penetra a cistella força la falta, dos tirs lliures. Anota els dos, 1 punt amunt. 23 segons, últim atac per Xirivella bona defensa, ells no troben l'espai per a penetrar llancen un tir mal tirat toca ferro que amb tant mala sort que el balo passa per les nostres mans i la pilota se'n va fora. Trau xirivella i a falta de 3 segons un despiste en defensa fa que el jugador numero 5 de Xirivella anote sobre la botzina totalment soles. Açò és bàsquet i que un xicotet detall en un partit igualat pot donar-te la victòria. Respecte l'equip a millorat moltíssim i no dic cap barbaritat, a la pretemporada jugàrem un amistós contra este mateix equip el qual perguerem de mes de 20 punts, dir també que el Xirivella pot ser que siga el millor equip del grup i pedre de tant sols un punt en sa casa es altre símptoma de millora. Si al primer partit que ferem contra Massanassa haguèrem jugat igual que contra el Xirivella segur que no l'haguérem perdut, el Massanassa no és millor equip i de llarg que el Xirivella, en açò vull dir que per guanyar un partit tenim que juar al 110% i el dissabte passat ho férem. La primera victòria està a punt de caure.

Alvaro 19,santi 9,marcos 6,javi 4,ruben 2, alberto 4, natxo 2, ismael 2, adair, fernando y claudio no anotaren pero aportaren defensa e intensitat a l'equip.

Proxim partit a casa contra l'Albal. Tots al butano arena.1.2..3...BUTANO!!!

Crònica: [J]

--

Crònica: [--]

Un partit poc intens tant en atac com en defensa. Moltes pèrdues per la nostra part i molts balons desaprofitats amb el que es podia haver augmentat la diferència. Vam eixir prou fluixetes al camp i es va notar durant tota la primera part en la que al final la diferència era de 6 punts i un tanteig prou baix per part del dos equips, i no perquè les defenses foren especialment bones. A l'eixir al camp a la segona part vam eixir prou més intenses i es va notar al marcador, ja teniem un avantatge de quasi vint punts, però va tornar la poca intensitat, les pèrdues de baló i les defenses dolentes per part de tot l'equip. (Dir que érem 8 jugadores i hi havia poca rotació i més cansanci per part de totes) Encara així no vàrem tindre un mal resultat i no comencem del tot malament a aquesta lliga.
Cal destacar l'ajuda de dues infantils que varen pujar a jugar degut a l'absència algunes de les nostres jugadores. I gràcies també a l'esforç que fa sempre el nostre entrenador.
Cal millorar moltes coses i continuar entrenant dur per a poder acoseguir les millores.

Crònica: [Àngela]

Un partit en el que no vam poder fer res millor que estar a la pista i intenar estar concentrats els 40 minuts per a mantindre el mateix nivell tot el partit. Un partit per a repartir minuts i disfrutar del bàsquet.
La setmana que ve comença el més fort i aquests dos primers partits han segut una espècie de pretemporada res a vore amb el que ve a ser competir en aquesta lliga. Així que a preparar-se per als enfrontaments durs i passe el que passe fer un bon treball.

Crònica: [El baix més alt]

Un partit molt igualat des de el inici, però que acaba sumant altra derrota més a la primera volta de les sèniors picanyeres.
Al començament, ja sabíem que anava a ser un partit intens, i efectivament els dos equips igualàvem forces entre contraatacs i joc interior, on el marcador brillava amb un 14-13 inquietant al final del primer quart.  En el segon quart les del Quartell s’avançaren en el marcador, metres nosaltres ens carregàvem de faltes, i elles anotaven tots els tirs lliures (dels 10 punts que clavaren en el quart, 9 foren anotats des de la línea de tir lliure, ojo!) Ens guanyaren el segon parcial, i el marcador al descans era de 21-23, tot estava per decidir.
A pesar de que les visitats eren només 7, pareixia que tenien les mateixes forces que al inici del partit. Al vore que en la primera part no els entrava ningun tir exterior, i eren tot penetracions, decidirem ficar una zona. La zona ens havia anat prou bé en l’anterior partit. Al tercer quart, pareixia que podíem parar el atac visitant, però continuàvem carregant-se de faltes. A elles començava a funcionar-les la munyica des de més lluny, i encara que no corrien tots els contraatacs, liderades per la seua jugadora numero 10 (molt bona) el seu atac era molt efectiu. Amb un parcial de 9-12 per al tecer quart, el marcador era de 30-35.
Al començament del últim quart les coses encara estaven per decidir, i hi hagué un joc molt igualat, i molt agressiu, on les jugadores visitants tragueren més colzes dels que el àrbitre veia. En el nostre atac una Célia espectacular va agarrar el nostre rol i en les visitants el seu tir de 3, que havia sigut nul en la primera part, entrava sol ( 4 triples ens colaren...). Les nostres poc a poc anaven esgotant les faltes, i amb les pivots a la banqueta (Neus, Laura y Amparo...pleno) la defensa començà a fer aigües. Perdent de 4 a falta de pocs segons, intentarem el joc de fer falta i recuperar baló. Elles anotaren, recuperarem baló i intentarem fer jugada de triple per al basquetaberach, fallarem, i el partit finalitzà amb un 44-49 per a elles. Una derrota que dol, perquè ja veníem de una derrota anterior, però una derrota que ens dona ganes per lluitar el pròxim partit. Ànim xiques continuem treballant, molta força i més sang!!! 1,2,3 XIQUES BUTANO! A i per cert menció especial per a Clara que li va tocar agarrar el mando de “mister” ;)
Anotacions: Cèlia 16 punts, Navarro 9 punts, Lu 8 punts, Amparo 4 punts, Aida 2 punts, Judit 2 punts, Gema 2 punts, Clara 1 punt

Crònica: [SweetLu]

--

Crònica: [Dr. T]

-

-