Aquest dilluns dia 10 de setembre vam començar la temporada amb tota la il·lusió i la resposta fou realment espectacular. Primer entrenament i ja vam veure plenes les pistes. Molt nombrós el grup de prebenjamins i prebenjamines (ens alegra moltíssims aquesta presència de xicones) que enguany tornaran a estar a càrrec d'Aida i del debutant Jaime.
Prebenjamis
Molt bé també el grup de xiquetes d'edat aleví que, finalment, estaran a càrrec d'Aitor que, amb totes les ganes del món es fica al capdavant de l'equip que s'enfronta a un repte enorme però que en aquest primer entrenament ja demostraven ganes i maneres.
Aleví femení
Molt important també és el grup de benjamins i benjamines a càrrec de Clara i Lucia Sanz on, de moment, estan jugadors i jugadores dels anys 2003 i 2004 i diguem, de moment, perquè la cosa pinta bastant bé i podria ser que arribàrem a poder enllestir dos equips.
Benjamins
També vam poder comprovar el potent grup d'alevins que, de la mà d'Asdrúbal i Vicente defendran enguany el taronja picanyer. Nombrós grup també al que haurem d'estar ben atents perquè pinta que ens oferiran un bon nivell de bàsquet.
Aspecte del Butano Arena aquest dilluns
Molt bon nivell de participació el que presenta també el grup cadet. Als d'Adrian Garcia ja veiem cares d'autèntics "veterans" del club que, de ben segur, tornaran a fer-nos gaudir amb bàsquet del bo.
En categoria júnior tornem a patir. De nou barreja de certa desgana d'alguns jugadors amb l'acció poca vergonya de determinats clubs (crec que és bo dir les coses com són) que busquen mantindre la seua condició de clubs "d'èlit" però no són capaços de generar jugadors/jugadores d'un mínim nivell, ens torna a deixar en una situació complicada, però ni de lluny impossible. Treballarem, un any més, al límit per a poder traure aquesta difícil categoria.
El dimecres veurem de nou en acció a més equips que arranquen. Tindrem rècord de jugadors/jugadores? Molt probablement.
A totes i tots, molt especialment, a entrenadors i entrenadores, mares i pares i als poquets, però fidels, patrocinadors que ens queden, moltíssimes gràcies.
El repte és enorme. Som el Picanya Bàsquet. Sempre és així.
Naix "Butano live" o com seguir tots els partits de la jornada
per mitjà del teu mòbil
Com bé sabeu l'any passat vam publicar la primera APP (aplicació per a telèfon mòbil) d'un club de bàsquet -no professional- a tota Espanya. Ara naix "Butano live", una extensió d'aquesta aplicació que permet, que qualsevol persona amb un smartphone puga restrasmetre per al món mundial el resultat, punt a punt, de qualsevol partit de qualsevol dels nostres equips.
Aquesta virgueria, tot i que encara no està completada (manquen aspectes de disseny i desenvolupament per tancar) és obra del teleco-entrenador Adrian Garcia que ha posat moltes hores i moltes ganes per a aportar aquest gran treball (pel que, per suposat, no ha rebut ni un euro).
Ací teniu un vídeo en el que, ell mateix, explica com funciona l'invent. Ara sols és qüestió de que alguns (pares, mares, germans, amics...) s'animen a fer de "transmissors". És ben senzill.
De nou, el Picanya Bàsquet, al capdavant en noves tecnologies.
En l'any 1989 un grupet de jovenets amb més il·lusió que coneixement s'enfrontàvem al repte de traure endavant la idea d'enllestir un club de bàsquet. El desafiament no era menut perquè, al fet de que cap de nosaltres havia jugat mai al bàsquet, havíem de sumar que al nostre poble no hi havia ni una sola pista (fora de les escoles) on poder jugar.
Aquell moment sempre l'havíem valorat com el més complicat de la nostra història. Bé, ara, quasi 25 anys després la temporada 2012-2013 s'obri, clarament, com a la més difícil per al nostre club. Per què?
La Generalitat Valenciana ens retalla (més encara)
De totes i tots és ben coneguda la situació econòmica del govern valencià, no valorarem ací més aspectes que els estrictaments esportius.
En els darrers anys la Generalitat (i altres administracions valencianes) ha desenvolupat una política esportiva que es basava en invertir xifres milionàries (en algun cas estratosfèriques) en grans esdeveniments com ara la Fòrmula 1, la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race, el Open 500 de tenis a l'Àgora, el open de Golf a Castelló, l'hípica a la Ciutat de les Ciències, el patrocini del Vila-Real de Futbol amb milions i milions d'euros a canvi de dur el nom d'Aeropot de Castelló al pit, el patrocini del Llevant o del València CF etc, etc... i situar-se completament d'esquenes a l'esport base dels valencians.
La Comunitat Valenciana era la segona que menys invertia en esport base per habitat (4,39€), sols ens superava Ceuta (podeu llegir aquest article al diari Levante-EMV). Diguem era, perquè novament, la Comunitat es fica al capdavant d'Espanya. El Govern Valencià decideix retallar el suport a l'esport base (autèntica misèria comparat amb el pressupost que continua destinant a "grans esdeveniments") i els diners que destinava a les Federacions.
Juan Carlos Ferrero continuarà duguent-se milions de diners públics per ser el propietari del Open500 de tenis (regal del Govern valencià) mentre els nostres fills i filles ja no tenen dret ni a eixos 4 euros.
1. Desaparició de les categories inferiors
Fins ara, un club com el nostre, enllestit amb els jugadors i jugadores que entren per la porta, sense més aspiracions que jugar al bàsquet cada dissabte, sense intenció de "seleccionar" a la gent, ni de haver d'anar a veure quins jugadors li "levantes" al veí, podia jugar en categoria provincial amb equips del seu nivell. Ara ja no.
La Federació podria haver cobrat als clubs per jugar en provincial i haguérem pogut continuar com ara però pagant pels partits. No. Això era poc.
Federació ha decidit eliminar totes les categories inferiors i obligar a tots els equips a competir en la mateixa categoria: Iniciació al Rendiment, en la que, en algunes edats, fa distincions, però en altres (alevins per exemple) no en fa cap. Així, els nostres equips competiran en la mateixa categoria que els equips de les ciutats de València o Castelló.
Ens vegem abocats a partits completament desigualats, molt especialment, en les categories d'edats més joves, allà on el desànim és més fàcil.
2. A pagar (i molt)
Un altra de les "gràcies" de l'aplicació de les normes de IR és que els drets d'inscripció dels equips siguen els corresponents a aquesta categoria i, per tant, des del nostre punt de vista, realment desproporcionats.
Ací teniu el quadre de drets a abonar
El resultat és que un equip aleví masculí haurà de pagar 648 euros per una competició en la que disputarà uns 20 partits (com a molt), és a dir, cada partit jugat a casa (del que has d'abonar l'arbitratge) costa més de 60 euros. I diguem l'arbitratge perquè,a dia d'avui, no hem trobat enlloc que els nostres jugadors i jugadores, ara que paguen, vagen a estar coberts per cap assegurança mèdica més enllà de l'oferida per la Conselleria de Salut.
La Federació informa que, quan la Conselleria pague (no se sap quan no se sap quant, no se sap si ho farà) tornarà els diners (que toquen) als clubs. Sincerament, això no s'ho creu absolutament ningú.
Eixos diners no arribaran mai.
3. Exigència de titulació als entrenadors
Per què desapareixen les categories inferiors? Molt senzill, aquest "tots a IR" suposa que a partir d'ara, són d'aplicació les normes d'eixa categoria. Una de les "suculentes" per a Federació és la que exigeix que totes aquelles persones que vagen a fer d'entrenadors tinguen la corresponent titulació emitida i cobrada per Federació.
Estem parlant de quantitats molt notables. Nosaltres estem a favor de que els entrenadors i entrenadores tinguen l'adequada formació i titulació però, havia de ser ara? Havíem de sumar aquesta dificultat tot just ara?
Altre tema seria parlar del nivell dels cursos i els coneixements que allà pots adquirir, els que hem passat per allà sabem perfectament de que parlem.
4. Horaris i desplaçaments
L'aplicació de les normes de IR fan que, en determinades categories, la franja horària per a disputar partits siga tan curta com de 10.00 a 12.30 els dissabtes de matí (o anar-te a jugar a vesprades o diumenges). Això, en el nostre cas, amb una sola pista i 10 equips resulta directament inviable.
Suma a més, que els desplaçaments, per a determinades categories (per exemple aleví) poden suposar anar a jugar a qualsevol punt de la geografia de la Comunitat, recordem, és categoria autonòmica.
6. Increment de despeses i reducció de les ajudes públiques i privades
A més, enguany, no cal comentar el panorama econòmic que vivim. Les ajudes municipals s'han vist reduïdes en un 10%, i podem donar gràcies perquè en molts i molts altres pobles, directament, han desaparegut completament quan no se'ls demana als clubs que paguen pel lloguer de la instal·lació.
D'altra banda els patrocinis per part d'empreses privades són cada vegada menys i més difícils d'aconseguir, des d'ací hem d'agraïr l'esforç d'aquelles que encara ens presten el seu suport.
Així les coses el nostre pressupost com a club ha passat dels vora 28.000 euros de la temporada passada als més de 33.000 d'aquesta.
7. Fins i tot, pintar la pista
Queda quasi com una anècdota però com a "guinda del pastel" no està malament. Per a la temporada 2012-2013 cal pintar les línies de triple a 6.75, les zones quadrades, la (inútil) línia de no càrrega... un treball pel que una empresa professional demana un "pastón" més que considerable. Un altra despesa més.
En el nostre cas hem decidit pintar nosaltres mateixos així que el dia 1 d'agost, des de les 9, allí estarem el pringats habituals (i qui vullga sumar-se) per a passar el nostre primer dia de vacances agafant dolor d'esquena. Per a què? No sabem, perquè aquests canvis ens resulten completament incomprensibles.
I ara, quina toquem?
Podrien haver escalonat les exigències. Podrien haver mantés les categories on jugàvem els clubs menuts i haver exigit titulacions més endavant, però no, ara, en el moment de màxima dificultat per a tots, i molt especialment per a les famílies, han decidit que ens anaven a apretar al màxim. Queeee GRANS!
Davant d'aquest panorama de dificultats, incomprensió i la clara sensació de que models de club com el nostre estan de sobra per a alguns que ja sols miren l'esport base com una font de negoci, quina toquem?
La primera opció, obviament, seria tancar, han estat 23 anys d'història i, obviament la nostra proposta d'un bàsquet senzill, d'amics, sense més complicacions sembla no estar d'acord amb els temps. Però... som pares, som amics, vegem la il·lusió dels nostres menuts i menudes, dels jugadors i jugadores joves... així que quina ens queda?
Arrimar el muscle cadascún un poquet més. No hi ha un altra. Pintar la pista en règim de cooperativa, obrir el pavelló i fer de conserges nosaltres mateixos (el pavelló està sense personal fins al 17 de setembre), no pujar ni un euro les molt escases remuneracions dels entrenadors que cobren (que no són tots), demanar a eixos mateixos entrenadors als que paguem molt poc que es paguen un curs d'entrenador que val un dineral i del que, malauradament, trauran poc més que un paper.
Per supostat, com sempre, des del primer dia, l'equip directiu del club (coordinador, tresorer, director esportiu...) continuaran sense cobrar ni un euro i acabaran (com sempre) rascant-se la butxaca.
També haurem de continuar picant a la porta dels patrocinadors (i escoltar molts i molts "no") i, finalment, i podeu creure que això realment ens dol, demanar a pares i mares i jugadores i jugadores que paguen més.
Sabem que això pot suposar que alguna família es plantege que algun xiquet o xiqueta es quede sense poder jugar a bàsquet, des d'ací us animem a que parlem el tema i busquem alguna solució. Sincerament, la vocació d'aquest club és que tot aquell que vullga puga jugar. Anem a una societat en la que sembla que l'esport també serà un luxe a l'abast de l'èlit que ho té tot i encara vol més.
El nostre club, no ha de ser així!!!
Quotes
El nou pressupost contempla per als equips alevins, infantils i cadets, haver de, pràcticament, doblar la quota a pagar. La quota de club es manté, però hem d'abonar una quota extra per a pagar a Federació i Conselleria. Realment això suposa que el preu a pagar, per als equips de formació, no supera, en cap cas, els 15 euros al mes, un preu que entenem, continua sent molt raonable.
Això sí, el pagament es realitzarà en dos terminis (primers d'octubre i primers de novembre) perquè Federació demana el pagament per anticipat.
Per a júniors i sèniors es contempla una xicoteta pujada de quotes i l'obligació d'abonar-les entre ocubre, novembre i desembre perquè com ja hem dit, Federació cobra per davant, fins i tot la primera quota, quan encara no ha començat ni la competició.
Inscripció
Explicat tot això, qui vullga acompanyar-nos en aquesta missió quasi impossible ha de tramitar la inscripció. En aquesta plana trobareu tota la informació.
