Acabem de passar un cap de setmana en que resultaria complicat destacar alguna actuació en concret. A quí podríem nominar a millor partit de la setmana? Als alevins 2001 que, tot i perdre, van ficar contra les cordes a un equip clarament superior que en la primera volta els passà per damunt de més de 20 punts? A les alevines que van estar a punt de remuntar els 18 punts que els tragué el Port de Sagunt en la primera volta? A l'infantil masculí 99 que va guanyar contra un equip que sols uns mesos abans els havia superat de més de 40 punts? A les infantils femení i la seua condundent victòria a Torrent? A les xicones del cadet femení per guanyar en la pròrroga davant d'un equip que els havia guanyat ací? Als sènior U-20 que ja porten TRES partits seguits guanyant? O als sènior per guanyar de forma consecutiva al 1r i el 2n classificat del seu grup? Històries magnífiques de grans partits. A totes i tots, la nostra enhorabona.
Com bé sabeu, l'esport femení és un dels compromisos del club i tot i que sempre és molt complicat aconseguir enllestir equips de xiques, ahí anem de nou i estem buscant xiques per a l'equip femení de la propera temporada 2012-2013. Busquem xiques nascudes els anys 2001 i 2002 i els oferim la possibilitat d'entrenar gratuïtament els mesos d'abril, maig i juny en horari de dilluns (18.30-19.30) i divendres (17.30-18.30). Passeu la veu, convideu a amigues, cosines, germanes... hem d'aconseguir-ho i muntar una nova generació de Xiques-Butano!
Finalment, hem inscrit a la Copa a l'equip sènior masculí i als equips cadet femení i aleví masculí. En aquest darrer cas, hem optat per inscriure als jugadors de segon any (2000) amb alguna incorporació puntual de reforç de jugadors de primer any (2001) per tal que els jugadors de l'any 2000 puguen tancar el seu cicle d'alevins amb una competició més exigent que l'actual lliga on els han perseguit les desgràcies i no han pogut competir en mínimes condicions.
Era aquesta la tercera vegada que els nostres s'enfrontaven als de Xirivella i són menuts però també ben espabilitats i, a estes altures ja saben que si l'altre equip té dos jugadores que són el doble de grans que el més gran dels teus la cosa pinta xunga. El cas és que els nostres no feren un gran esforç i els dos grans del Xirivella (un d'ells amb la meitat dels punts de l'equip) van agranar als taronja sense més problemes. Tirarem a faltas un poc més de ganes per part dels nostres, massa preocupats sempre pel resultat. Un aspecte a estudiar i millorar per totes i tots.
Crònica: [Rock en Samil]
Aleví femení
Picanya Bàsquet 57 - CB Puerto de Sagunto 49
Aprenent a patir. Així hem de titular aquesta crònica perquè aquest dissabte les nostres apreneren que en aquest esport res està fet, res està perdut i res està guanyat fins que el partit acaba. Davant d'un equip amb qualitat i un físic molt poderós i que al partit d'anada els havia passat per damunt de 18 punts ixqueren les nostres amb convenciment i determinació, amb lluita i qualitat i des del salt iniciaren demostraren que anaven a pel partit i, perquè no? a per la primera posició del grup tot i que la diferència semblava impossible. Des del primer moment les taronja obriren diferèncie i amb un Puerto de Sagunto en estat de "shock" van volar per a marcar diferències que, per moments, arribaren a estar per damunt dels 20 punts i així arribà el partit al descans.
Amb l'aire del descans les visitants van recuperar-se i van posar sobre la pista tot el seu bàsquet (que no és poc) per començar a retallar diferències i les nostres van començar a preocupar-se més per la possibilitat de perdre que per jugar a bàsquet. Així les coses s'arribà al darrer periode amb un 40-40 i les espases en alt. I ací és quan les mini-butano van demostrar que sabien patir per a tancar un gran final i dur-se una magnífica victòria. Gran experiència, això és bàsquet de veritat.
Crònica: [Rock en Samil]
Aleví masculí 2001
EMBA Aleví 54 - Picanya Bàsquet 47
Simplement, el millor partit de la temporada.
Davant teníem un equip seriós, amb jugadors molt alts, ben dirigits i amb molt bàsquet a les mans, clar aspirant a jugar les finals. Equip, que en el partit disputat a la nostra pista ens pas per sobre i ens guanya de més de 20 punts.
Bé anem al partit. Plantegarem el partit de tal manera què no se'ns anarem en el marcador en el primer període i ho aconseguirem, excepte la llacuna del tercer quart que va ser on van aconseguir l'avantatge definitiu; la resta de periodes els guanyem o els vam empatar. Arribant així a l'últim, amb un desavantatge de 7 punts, jugant un molt bon bàsquet que feia que sumarem accions positives cada atac, la qual cosa porta a l'equip rival a estar molt nerviós, arribant inclus els pares a abuchar als nostres jugadors cada vegada que tiraven un tir lliure. (En fi coses de l'educació).
El nostre joc col · lectiu va creixent a poc a poc i ja vam aconseguir jugar en posicions obertes amb creus, buscant la millor opció de passada, (vam perdre només cinc passis en tot el partit), i no totes es traduïren en cistelles faciles.
En defensa vam estar molt seriosos i concentrats, es nota que ja van entenent els conceptes que els inculquem i encara que tenim les llacunes típiques de l'edat, ja semblem un equip. Però no cal dormir-se tenim que seguir entrenant dur per a millorar.
Finalment comentar que, a mitjans de l'últim període i sense saber el marcador, vam donar el partit com guanyat i així l'hi vam fer veure als jugadors i tot i que podriem haver lluitat amb el nostre quintet més alt per la victòria vam decidir donar la satisfacció de jugar un final igualat a tots i varem fer canvis quintet en pista perquè TOTS els nostres alevins fossin partícips del partidàs disputat.Aquest és el camí, ara hem de seguir entrenant igual per a continuar creixent. 1,2, 3 Butano.
PD. Cal destacar especialment Guillen Cano, pot ser que no fiqués punts, que no sumés rebots però el seu esforç en defensa ens va fer estar en el partit en tot moment. Aquest és l'esperit.
Teresianes 38 - Picanya 51, partidàs de les infantils amb l'ajuda de les alevins del @picanyabasquet! Enhorabona! :)
Crònica: [Cristina]
Infantil masculí '99
CB Quart 40 - Picanya Bàquet 46
Dels millors partits de tot l'any d'aquest equip. Que no vos enganye el resultat, no va ser un partit apretat, ja que a la mitja part ja dominavem 16-24 on una empanada mental no va fer posible doblar el marcador, al igual que al final del partit on a falta de 3 min guanyavem de 15 punts, i 4 perdudes de balons consecutives van fer que ens retallaren la diferencia. Molt ben jugat per part de tots, no tinc cap queixa apart de les empanamentes mentals, pero per aquesta vegada les vaig a deixar passar.
Si fem la vista enrere, el mateix partit:
Antepenúltim partit de la segona fase. Pel resultat que obtinguérem en casa del Requena,
pensàvem que no seria un partit molt complicat. Però el Requena va demostrar que ningun
partit es fàcil. Començarem prou dormits, i despistats. Amb un 2-12 en el marcador. La resta
de quarts fins al descans, varen saber despertar-se i jugar al nostre joc, un joc ràpid i amb
molta pressió a l’eixida de baló. La resta del partit va ser fàcil, el Requena no podia desfer-
se de la nostra bona defensa, i nosaltres poc a poc estàvem més acertats en l’atac. Tornar a
repetir, que no pot ser que ixcam tan dormits en l’inici del partit, des del minut 0 hem d’estar
concentrats i amb ganes de guanyar. Ara soles queda acabar la recta final d’aquesta segona
fase el millor possible, aquest proper dissabte contra el Xirivella, hem de tindre compter que
en casa son més forts, ha guanyat al Carcaixent de 46 punts. Amb ganes i concentració podem
guanyar. Ànim xics.
Solo un triunfo más y no de los que realmente te dan buenas sensaciones.-
El resumen sería simple hicimos 20 puntos más que nuestro contrario, ni el que escribe
y mucho menos mis muchachos sintieron la grata satisfacción de haber realizado una
buena tarea.-
Ya en la única práctica que tuvimos en la semana luego de las fiestas de pascua percibí que no teníamos la intensidad y ganas de otras oportunidades, y bueno, el resultado fue
el partido del sábado, que como ya dije se ganó, pero no se jugo a nada.-
El análisis muy simple y cortito, cuando mira más la canasta de frente y te despreocupas
de la tuya, la cosa no va por buen camino. Hacíamos nuestra acostumbrada presión
de salida, para la cual nuestro rival acertadamente estaba preparado, pero una vez que
debíamos defender nuestra canasta la marca era solo testimonial, ya que de agresividad
no tenía nada, creo que el problema radico, que en los primero minutos pudimos correr
al contragolpe, entonce paso que esperábamos que el rival tirara sin siquiera molestarlo,
para poder salir hechos una tromba, sin importarnos quien recuperaba el rebote y más
todavía quien iba a subir el balón, así fue que se dieron situaciones en que perdíamos
el balón de forma inocente y ni que decir que no cerrábamos nuestro rebote y dimos
segundas oportunidad a un rival de menor envergadura que la nuestra.-
En ataque, muy poquito de las dos o tres cositas que tenemos preparadas para ataques
fijos, todos fueron aciertos individuales, sobre todo en nuestro juego interior donde
metimos casi 50 puntos.-
Parciales 26-19, 11-12, 29-11, y 16-20.-
Para finalizar, no es que no me guste ganar, pero créanlo o no, pero prefiero perder un
partido como contra Anna, donde competimos, luchamos y jugamos al básquet a un
nivel superlativo, más allá de las contrariedades, que ganar de esta forma.-
Positivo, no vivimos en la nube del triunfo y nos damos cuenta cuando lo hemos hecho
mal y estoy seguro que ya están trabajando para revertir la situación y volver a las
fuentes.-
Si este fin de semana Nadal venció a Djokovic, el Barca perdió contra el Madrid,
porque no podía ser que los senior no pudieran contra el “coco” de Aldaia y vaya de
que forma, porque a mi entender los 15 puntos de diferencia no reflejan la realidad, ya
que los últimos tres minutos del encuentro prácticamente no lo jugamos.-
Esta crónica podría ser idéntica a la de la pasada semana, pero creo yo que todavía tiene
unos matices más relevantes y pasó a comentar.-
Nos enfrentamos a un rival que siempre se nos atragantó y al cual se le tiene bastante
respeto (creo yo un poquito magnificado), pero no se si fue el triunfo frente al Xirivella
o que el equipo a encontrado su juego o de jugar sin tener en la cabeza clasificación y
más cosas, que el funcionamiento se esta haciendo más homogéneo y completo durante
lo que dura el encuentro.-
Análisis: Aldaia equipo de gente madura y de contextura física grande que si dejas que
te lleven el ritmo de partido seguro que te ganan, tarea primordial jugar con la mayor
velocidad posible sobre todo en nuestra subida de balón para no dejar armar su zona,
en ataque fijo mover el balón, movernos permanentemente y tratar de jugar balones
interiores a pesar de la diferencia física para provocar faltas que fueran condicionando
al rival.-
En defensa molestar permanentemente la subida de balón y principalísimo, no dejarnos
llevar por delante, ya que es un equipo, que sobre todo en ataque hace valor su poderío
cargando permanentemente la canasta contraria y sino abren el balón para sus buenos
tiradores, sobre todo su numero 8 que nos tuvo a mal traer.-
Y lo más importante donde creo yo se centro el triunfo, no haber entrado en ningún
momento en lo extrabasquebolistico que nuestro rival maneja tan bien.-
Con esta propuesta que parece sencilla pero muy difícil de compaginar durante todo un
encuentro sacaron adelante otro de los mejores triunfos de la temporada.-
Parciales 21-17, 8-19, 14-17, y 21-26.-
Tuvieron momentos de realizar una tarea casi perfecta, donde nuestro rival llego a estar
totalmente desorientado en el campo, sobre todo con la dureza que hicimos nuestra
defensa y con la fuerza que peleamos nuestro rebote defensivo.-
En ataque corríamos y sino a trabajar sobre todo con la necesidad del rival, jugando
mucho control y terminar con balones interiores a pesar de su zona, lo que provocaron
infinidad de faltas que nos llevaron a línea de tiro libre donde tuvimos muy acertados.-
Como saben este sábado no tuvimos la presencia de Sevilla (lesionado el viernes), para
el de mi parte va este triunfo.-
Bien nos queda la tercera parte de esta trilogía, el sábado que viene contra otro duro
rival Silla, que también creo viene a jugarse cosas importante, espero la próxima
semana estar redactando una crónica parecida a las dos últimas.-
