Imparables!! Les xiques butano alevins tornen a dominar el partit des del minut u. Les passades avançades per fer contraatacs -sobretot Cecilia que els va veure tots i va córrer com un llamp-; els tirs des de fora de Maria C.-des de baix i exterior, tir que havíem practicat el divendres-, també Nuria i Lara. Tordera, Martí i Sandra lluitaren tots els balons, i aquesta benjamí que tant promet inclòs va ficar alguna cistella. Les pivots impressionants també com sempre. Nuri es la reina del minitirs,
a Ana no hi qui puga parar-la quan entra a canasta i Sara ha demostrat una enorme progressió en poc temps tant en tirs i entrades com en confiança dins la pista. Les jugades ixen, el baló vola, el marcador s'unfla de punts taronges... en el segon temps ja cantàvem camp i en el quart temps ja tancàvem acta. Aquestes xiquetes prometen!!
a més sempre ho donen tot. Un partit més i ja. Això sí, a més d'un equip són amigues i pròximament farem una altra quedada per a que Nuria arrasi amb el McDonalds.
L'acta es va tancar 55-04, però els pares sempre atents i seguidors de l'equip van comptar uns 90 punts a 9.

Segona victoria amb una primera part molt bona on vam demostrar que poc a poc anem millorant. Pero també tenim que mirar que fem inicis de segones parts prou dolents (sindrome del PB) així que anim i a continuar amb aquesta dinàmica de bones sensacions que duguem desde l'inici de l'any fins ara.

Crònica: [@adgarcis]

Pendent de crònica

Crònica: [@machan_44]

Creo que usar la opción que me da este medio de “copiar y pegar”, me resultaría totalmente válido entre la crónica de la pasada jornada y ésta, porque no se podría haber dado dos encuentros tan parecido.
Lo preocupante o no, según como se analice, es que nuestros rivales no tienen nada que ver en físico ni en funcionamiento, o sea como se darán cuenta el problema somos nosotros, no encuentro la forma de que comiencen el partido con la intensidad que pretendo, más allá de la cantidad de opciones de convertir que fallamos, no jugamos como sabemos, lo hacemos en forma estática, sin dinámica y de la marca bien gracias, salvo como dije la pasada semana la actitud de David, que cada partido se esta convirtiendo más en jugador de equipo y esta abandonando, como siempre le hago ver su etapa de “alevin”.
Final primera parte 27-14.
Para la segunda parte sale el “otro” equipo, y comienza la intensidad, los robos y lo principal comenzamos a jugar al baloncesto, donde van apareciendo los espacios vacíos, por nuestro permanente movimiento de balón, que de a poco vamos aprovechando para convertir y comenzar a estirar la diferencia en el tanteador. Analizando la primera y segunda parte y tratando de sacar algo positivo, pienso que la diferencia esta que
nuestros rivales nos aguantan la primera parte y luego se caen físicamente y ahí machacamos. Comento que el movimiento de nuestro banquillo es permanente, algunos con unos minutos más que otros pero todos tienen su oportunidad, y el que salta a la pista lo hace con la intensidad y ganas y el que va al banquillo a seguir motivado para la próxima entrada, en eso y alguno otros aspecto de orden interno es donde más satisfacciones recibo, ya que puedo decir más allá de lo técnico, somos un EQUIPO en todo el sentido de la palabra, que es en definitiva unas de las metas que me he propuesto siempre, que el sentido de conjunto se les meta en el “ADN” tanto en lo basquebolistico
como en lo personal.-

Hasta la próxima

PD: El pasado sábado tuvimos el debut de mi ayudante de campo de Guillem, que hace un par de semanas viene trabajando con nosotros, a su pedido y yo encantado, más allá de que tengo una debilidad especial, lo veo como algo muy positivo para el futuro de nuestra institución, no esperemos que el baquet nos abandones en la parte activa para
desarrollar alguna otra tarea ( técnico o ayudante, mesa, arbitro, etc.). A crear futuro.-

Crònica: [Raul]

Eixia jo del pabelló d’alacuás on em vaig trobar un grup enorme de pares i germans com de costum (agrair l’asistencia d tots els pares durant tota aquesta primera volta on hem arribat a anar cap a castelló 8 coxes! I en especial a Marcos, jugador del Picanya Bàsquet, germà de
Víctor perque no se’n perd cap!).
Com de normal em van preguntar pel partit… i la meua contestació a les sensacions del partit va ser… bueno… i no fou per no cumplir els objectius dels partit perque aquests eren fer bon joc i guanyar a aquest rival directe, ja que si ens guanyaven ells es quedaven a un partit
nostre, i sabiem que en casa ens van plantar cara i no podiem confiar-se lo mes mínim. I com jo m’esperava conseguirem plantalis més cara de la que ells ens plantaren aquí en casa (+9) amb una diferencia del doble (+18).
Sols hi ha que vore els resultats per vore que el temps ens ha fet millorar per a guanyar-los del doble a la seua casa… Pero en compte! Perque crec que el bon joc que ferem el poguerem haver duplicat també, ja que sempre hi han coses que millorar i mai anem a arribar a fer un partit “10” sense cap error, sinó evidentment, no estariem aquí (i evidentment també, jo me inclóc). Així que sempre hi han coses que hem de millorar al equip…
I es preguntareu el perqué la meua contestació fou… bueno… no fou per que no ferem un partit 10, se que no es posible, fou perque observava que tots els meu jugadors es quedaven amb ganes de jugar més minuts i algunes males cares, o per lo menys jo també em quedí amb
ganes de donar més minuts a tots, i amb mala cara, tot i que crec que tots jugarem el mateix i repartirem els minuts. Però com tots sabeu, repartir 40 minuts per a 12 jugadors és molt complicat.
A pesar d’aquestes males cares estic ben orgullós del meu equip, on sabem que hi hauran partits que uns jugen més que altres, partits on altres jugarán més que uns, i partits on tots jugarem per igual… però amb algo en comú a tots… guanyem o pergam… que vuic que tots
disfrutem i que les bones cares siguen pels companys i no per un mateixa.
I sabeu quina resposta fou la dels pares? “No pateixques per ells fes el que tingues que fer… s’enfaden ells mateixos… però mal canvi han pegat! Sort que els replegares tú perque ningú els volía…” Perque com tots sabeu aquest junior te la mala fama dels “Bad Boys” del club…
però crec que amb aquesta mitja part ja hem demostrat que no (on ens han pitat únicament 4 técniques, i tans sols 2 per protestar a l’árbitre… crec que aço no seu esperava ningú!), i per aquest motiu d’orgull m’agradaria nombrar-los a tots:
- Guillem, Raul Cantos i Raul Garcia… tres jugadors impresionants cuan tenen el seu dia i están concentrats no hi ha ningú que els pare, ja siga penetrant com tirant.
- Raul Blasco i Jorge… Un es amo i senyor de la línea de fondo i l’altre de la bombilla!
- Nestor i Jaime… dos xics que aprecie més de lo normal, especialment per l’evolució d’esforç de concentració que han demostrat; a Nestor ara no pots ni fer-li un xiste perque no somriu… encara que magradaria que disfrutara mes i no d’eixe apart la diversió per la concentració. I
Jaime per saber comportar-se… es cert que du 2 técniques però una fou per donar-se massa canya amb un adversari on als 2 els caigué la técnica i altra perque se’n ixqué del partit i protestá a l’árbitre… i encara que ell no volía ixir al camp per tindre por a no controlar-se el vaig fer entrar i feu el seu millor cuart de la temporada amb 12 punts del últims 15 del partit.
-Ferran… com tots sabeu amb un físic espectacular i quan ell vol passa a qui vuiga per damunt.
-Victor Moncayo… tot i pensar que li falta entrar més al equip i ficarli més compromís, es un jugador com els primers que he nomenat… una penetració increíble, un molt bon bot de baló i un molt bon tir.
-Jordi: Aquest el que més m’ha demostrat sense dubte! I ell sap que li ho dic sempre i no ho dic per cumplir… perque ell també sap que ho està demostrant! un jugador treballador i que dona el que siga pel be del equip…
- i com el millor es d’eixa per al final… Victor Perez i Nico… dos jugadors com Jordi que treballen pel be del equip sense mirar els seus intersesos! Sense dubte… uns jugadors ideals per a aquests esport colectiu com es el básuqet… firmaría per que tots tingeren la seua
mentalitat!
Confie enormement que aquesta segona part continuarem avançant i demostrant-ho, fora de les victories o pérdudes que pugam fer… encara que crec que de les 5 derrotes que hem cosejat aquesta mitja temporada, 1 era ben ben mereixcuda en casa de l’Alcora… però 4 les
pordiem haver evitat (a equips com Benicense el cual no a pergut cap partit de menys de 20 y nosaltres tan sols ho ferem de 3, el gran vila-real on faltant un cuart guanyavem de 10, Catselló B que s’ens va escapar per ben poc [aquets 3 equips i l’Alcora son els que van per davant nostra] i la vall d’uixó que jugar un diumenge de vesprada junt amb la mala sort ens va fer una mala pasada), i com ja e dit… un equip no es pot cambiar d’un any per a altre així com així… però aquesta segona volta seguirem millorant i intentar no fer pérdudes evitables i seguir demostrant al club d’aquest cambi!
Senc haver esccrit tant i que no se vos aja fet pesat, però llegir es sá, escriure per la meua part, i reflexionar per la del equip també :)
Esperem la vostra asistencia al próxim partit en casa com sempre a les 16:00 contra els últims de la classificació. On esperem fer el millor bon joc fins ara, a complir objectius on no s’inclou
el de guanyar, i sobretot disfrutar amb vosaltres.
Amb el permís del nostre expert cronista Nico…, i esperant arribar amb aquesta super reflexióde la 1era volta al seu nivel…

Crònica: [El Mister]

Sense crònica

El diumenge es va veure un gran partit al pabelló de Picanya, ja que ens enfrontavem al primer classificat de lliga, el tot poderós Calvestra, un equip molt jove i competitiu, que aquesta lliga se li queda curta i per això juga també a Federació, però que es trovaren enfront un equip " d´agüeles" que lis plantaren cara en tot moment. Els dos primers quarts foren de màxima igualtat, arrivant a la fi dels dos amb un empat a 12, i 15 respectivament, on de la mà de Virginia, i malgrat tots els colps que va rebre, puguèrem superar la seua defensa pressionant, i desenvolupar el nostre joc ofensiu, mentres que també la nostra defensa individual, les impedia atacar amb fluidessa, i sobre tot evitava els tirs de llarga distància. El tercer quart saviem que era clau, que deviem aguantar si voliem aconseguir la victòria, però les rivals apretaren la defensa, i això provocà algunes pèrdues de baló que permití que es distànciàren per primera volta al marcador, per 34 - 43 (parcial 7 - 16). I en aquest moment le Picanyeres tiraren de punt d´honor, per intentar la remuntada, que tal volta haguèrem aconseguit, si l´arbitratge no haguera estat tan pasiu a este darrer quart, i encara que guanyarem el quart no sigué prou per endur-mos la victòria (parcial 14 -9). Vullc donar l´enhorabona a totes les jugadores de Picanya, per una derrota que em fa gust a victòria, perque en cap moment tiràrem la tovallola, més be donàren una lliçò a aquest equip, j demostràren que a aquest joc del bàsquet fa molt la joventut i la forma física, però també la motivació, les ganes i l´amor per este esport, que no te edat si realment t´agrada, i açò ho demostrem cada cap de setmana. ¡¡¡ Que grans sou xiques (i no només per edat)!!!!! Més que mai 1,2,3......EQUIPOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!

Crònica: [Give Peace a chance]

Cuando terminamos el primer cuarto con un tanteador 22-9 y el final del encuentro es 71-59, creo yo que no hace falta ser un avanzado en esto del baloncesto para darse cuenta donde estuvieron nuestros errores.
Salimos al campo y nos cuenta entrar en partido y si en frente tienes un equipo, que no por conocido, deja de ser combativo, duro y muy “hablador” y encima en su campo que por características es muy difícil, la tarea se pone muy complicada.
Si a esto agregamos que nuestro rival a incorporado un muy jugador de todo campo, principalmente en la conducción, hasta que logramos acomodarnos el rival estaba lejos en el tanteador.
A partir del segundo cuarto todo se hizo muy parejo, para muestra los parciales, 16-17, 13-16 y 20-17, pero en ningún momento pudimos imponer nuestro juego de una forma en que pudiéramos doblegar a nuestro rival y reducir la diferencia de la primera parte.
Intentar siempre lo hicimos pero no desde algo elaborado sino siempre condicionado por lo que el rival nos permitía, manejando siempre el otro baloncesto, quejas, faltas que dejan marcas, parar el encuentro antes cualquier atisbo de levantada de nuestra parte, en fin usando las armas que nosotros todavía no hemos adquirido y eso no se consigue de
un día para otros sino con el correr de los partidos.
Párrafo aparte para el arbitraje, cuando en el entretiempo el técnico-capitán del equipo de Paiporta se dirige al arbitro pidiéndole que no me deje hablar ni dar tantas instrucciones porque eso condiciona la labor tanto de ellos ( árbitros ) como de sus jugadores porque los altera y la repuesta del colegiado es “ a partir de la segunda parte arbitrare de otra forma” y nada más comenzar nos dimos cuenta como iba a ser, técnica
y técnica en nuestra contra, faltas que de un lado se cobraban y en la otra nada de nada.
Ahora bien y para finalizar, siguiendo con el tema viendo por televisión tanto ACB como Euro liga, puedo asegurar que en nuestra competencia se debe cobrar el 40 % de las infracciones que se cobran en dichas ligas y según lo que tengo entendido hasta acá que más allá de la distancia del tiro de 3 punto y la zona pintada , todo lo otro es un
manual idéntico y tendríamos que proteger un poco más la competencia sobre todo en lo físico y roces, sobre todo los malintencionado, no esperemos que tengamos situaciones graves para darnos cuenta donde tenemos que cambiar.
Espero que se me entienda y esto no tiene nada que ver con una política general del club, sino simplemente la opinión de alguien que lleva muchos años en esto y trabaja para que este deporte cada día crezca y si a mis muchachos en las práctica les pido intensidad, trabajo, dedicación y honestidad para conseguir el buen juego y que ellos
nos lleve a la victoria, no pido mas que eso cuando tengo que enfrentar a un rival sea de local o de visitante.

Hasta la próxima

Crònica: [Raul]

El diumenge passat tornà a celebrar-se el partit de pares-mares que, poc a poc, cada dia va sumant més adeptes. Llogarem la pista i la pagàrem religiosament (3 euritos per jugador) i gaudirem d'una hora de rialles, bon humor i alguna cosa pareguda al bàsquet que no sabriem definir massa bé. Ací deixem algunes cròniques d'aquest super-partit

-------------------------------------------------------------------------------------------

3º ENCUENTRO DEL BAQUET ALEGRIA ( TERCERA EDAD)

EQUIPO NEGRO-MUCHOS TANTOS --- EQUIPO BLANCO ¿??????

El pasado domingo tuvimos a nueva jornada del encuentro que venimos teniendo gracias a la iniciativa de algunos padres, sobre todo en la figura de Paco, y debo decir que la cosa comienza a funcionar, dado que va creciendo la convocatoria y el nivel, en general digamos, va creciendo.
Y antes del “análisis” que corresponde, pido que no nos quedemos y si podemos armar ya un cronogramas de encuentros, seria maravilloso, creo que más de uno necesitamos de esto, no esperemos que nos avisen, sino mantengamos la llamita preguntando cuando es la próxima y sino la propongamos.
Vamos al encuentro en si, competencia total, comienzo muy parejo, con algo de superioridad de nuestra parte ( equipo blanco), nos hicimos fuerte en nuestro tablero y salíamos muy rápido aprovechando que teníamos un “infiltrado”, Asdrubal, que nos daba esa posibilidad, pero con el correr de los minutos el rival nos comenzó a marcar
la salida de balón y principalmente las piernas comenzaban a pesar más, las ideas se nublaron y el rival se agrando, más allá que comenzaron a jugar más físico y digamos que ahí comenzó nuestra debacle, al ser nosotros un equipo más técnico nos vimos
superados por la rudeza de nuestro rival, más allá que el arbitro, condiciono a varios de mis compañero con muchas faltas y a mi en lo personal y a pedido de los rivales no me dejo “hablar” más y permanentemente estuve bajo amenaza de falta técnica.
Bien como dicen por ahí, el resultado no importa, pero que quieran que les diga a mi me gusta ganar.- JAJAJA, y no tenemos que prepara para la próxima y espero que sea pronto.-
Creo que si ponemos un poquitín forma podemos armar un lindo conjunto, me gustaría si alguien de los involucrados leen esto me dieran su opinión, ya sea personalmente o animándose a escribir, la pagina esta abierta para todos, creo?

Una abrazo a todos
Raúl

---------------------------------------------------------------------------------------------

Obviament la diferència la va marcar la defensa de l'equip negre que va convinar la 2-1-2, amb la 3-2, la individual i la 2-3 pràcticament en cada jugada cosa que feia impossible l'atac blanc. Aquest desplegament tàctic alguns van pensar que era producte del fet de que no teníen ni idea de què estaven fent però era una situació ben estudiada amb molt de treball darrere. Molt destacable també l'aportació del coordinador del club que va aconseguir uns números pràcticament idèntics als de la seua època de jove jugador: 0 punts, vàries pèrdues de baló i algun rebot més casual que un altra cosa. Clarament els seus millors minuts els va aportar des de la banqueta on, bàsicament, es dedicà a ficar-se amb l'Asdrúbal en cada acció. Gran treball.

Rock en Samil

--------------------------------------------------------------------------------------------

Al twitter el partit va tindre un seguiment impressionat amb més de 2 (o un) twits i fins i tot una foto que dóna idea de la qualitat del match