En el partit del dissabte qui va destacar sense dubtar-ho va ser l'àrbitre. No passaven vint segons sense que aquest home xiulara i parara el partit. Tant les meues jugadores, com les de l'Aldaia acabaren fartes. Realment va ser un partit molt didàctic, massa didàctic -com van comentar els pares.
A mi també em va sorprendre una altra cosa. Algú de l'equip contrari en un moment va dir "¡¿Qué pasa?! ¿¡Que como son las del Picanya teneis miedo!?" i després es van ficar en zona. Les meues xiquetes no tenien ni idea de qué estaven fent les jugadores de l'Aldaia, ja que mai les havien defensat així. De tota manera, vaig fer una explicació molt ràpida de com penetrar-hi i la van entendre molt bé; així que el partit va continuar al nostre favor sense més complicacions. A més, tot s'ha de dir, la zona que van fer no era massa efectiva.
Respecte al joc del picanya: vull apuntar que Nuria i Sara tenen molt bon joc juntes, ja que els seus "Pacos" normalment acaben en cistella; que els tirs lliures de Nuri van fer un gran paper en el marcador; que totes pujaren molt bé el baló i que Ana es va esforçar moltíssim en defensa.

El que pareixia que podria ser un partit amb opcions es va convertir un apartit amb 2 de 8 periodes dolents on el jugador #11 va fer més punts que tots nosaltres junts. Coses que vam millorar. El atac. Pareix irónic dirho despres de colar nomes 20 punts pero vam millorar molts aspectes ja que la majoria dels punts van ser llançaments o tirs lliures. El que no va estar gens be va ser la defensa que vam fer, ja que un equip que a la anada queadrem (30-38) ara pergam de 42 punts. Anim xics i a seguir millorant, la setmana que be juguem a casa contra el Manises i tenim que fer el millor partit posible!

Crònica: [@adgarcis]

Divendres: La Llum 17 - Picanya Bàsquet 61
Dissabte: Picanya Bàsquet 66 - La Llum 26
Dos partits seguits contra el mateix rival, a causa de l'aplaçament d'un d'ells per pluja dos vegades consecutives. El primer, dels dos partits, es jugava en cas de La Llum, això significa partit aparentment complicat per causes de pista. Però com be demostra el resultat, no va ser així. Es el típic partit que al segon quart es va guanyant de 20, i has de intentar treure-li profit. Els jugadors varen respondre be, i intentarem millorar el nostre joc en contraatacs, i amb passes i tallades. Pel que fa al segon
partit, més del mateix, un partit fàcil, on el que intentarem practicar aquesta volta era la pressió en tota la pista, i també aprendre a jugar sense entra en rivalitats ni en problemes ni en els jugadors, entrenadora, ni arbits. Cosa que férem perfectament.
Soles lamentar la lesió d'un dit de la mà de Marcos, que des d’ací li done ànims!

Crònica: [@machan_44]

--

Crònica: [Raul]

El dissabte jugàrem un partit difícil contra un rival directe i semblant en tècnica i físic al Vall d’Uixó, equip contra el que perdérem de mala manera. Eren prou baixets, contaven amb a penes dos pivots, pel que ens esperàvem una pressió a tota la pista. Donat aquest factor, traguérem un quintet amb bona conducció del baló, per
tal de que no ens el furtaren.
Començaren, sense sorpreses, fent una defensa individual asfixiant, arribant a pressionar 3 jugadors la eixida del baló. Van ser uns moments d’indecisió i nerviosisme perquè, tot i que ens ho esperàvem, mai havíem jugat un partit contra un equip tan ràpid i que defenia tan fortament. Les seues canastes eren ganxos del pívot o contraatacs al furtar-nos l’esfèric. Nosaltres, a contrapartida, buscàvem tirs
des del perímetre o passes a la zona, però la sort estava del seu costat i ens endossaren un 0-10 als 5 minuts. A diferència de més d’un partit, mantinguérem la serenitat i sabíem que la única forma de remuntar era el treball i el cap. Trobàrem el seu taló d’aquiles, les faltes, i els “enredàrem” en la seua trampa. Als dos primers quarts es ficaren de seguida en bonus, ja que li protestàvem a l’àrbitre les accions dolentes del rival. En tranquil·litat, els anàrem menjant el terreny i a la fi del primer
quart ens ficàrem a 7 punts (16-23). El segon quart es caracteritzà per la nostra fèrrea defensa i pels seus errors, possibilitant un parcial de 8-0 a favor nostre.
Seguírem en la mateixa línea i ficàrem terra de per mig al descans (42-35). Evitant un segona recaiguda, seguírem amb la ment freda, provocant faltes i ficant-los nerviosos. El tercer quart va ser de domini nostre, ja que es començà a veure la fatiga del rival, el qual no sabia com entrar a cistella i va fer jugades individualistes.
Per la nostra part, fórem un conjunt, enfonssàvem el baló al pívot, feiem bloquejos, etc, permitint-nos una renta de 10 punts. L’últim fou semblant a l’anterior, rotàrem tots i va transcórrer amb alguna incidència. Acabàrem el partit contents del nostre treball (67-53).
Per finalitzar, felicitar a l’equip sencer perquè vàrem sobreposar-se a un factor que ens afectava molt i era ficar-se nerviosos si començàvem mal el partit.
Mantinguérem la postura i ens reivindicàrem, evitant desastres majors. En atac estiguérem notables al fer cistelles molt variades. En defensa ficàrem molta intensitat, amb la única pega, el rebot en defensa, ja que el descuidàrem una mica.
Els tirs lliures tornàrem a errar-los en gran part, però millorant en aquest sentit.
Aquest partit ens demostra que, si juguem amb cap els 40 minuts, podem guanyar als millors equips de la lliga.
Pròxim i últim partit de la primera volta contra el Castelló B, tercers en la
classificació. Intentarem jugar com en aquest.

Crònica: [Nick o]

--

Front a un equip que no es de la nostra lliga, ens enfrontarem el passat disabte en la semifinal de Copa, a la que per segon any consecutiu ens haviem classificat. El Calvestra, un equip molt jove i competitiu, que a més juga en federació, com sempre eixqué a pista a per totes, però es trovà amb un Picanya que anava a plantar-lis cara en tot moment. Així el primer quart estigué prou igualat, 16-13, on la nostra defensa individual les impedia anotar des de 6,25, una de les seues armes preferides. Al segon quart, la seua defensa s´en va endurir, després del resultat del primer quart, i això va fer que trovàrem més dificultats per encistellar, i la diferència es va agrandar, parcial 16-5. A la repressa, les de Calvestra mostraren el seu millor joc, mentres que a nosaltres començava a pessar-mos les 3 sematnes d´inactivitat pels Nadals, el que es traduí en una diferència que es feia insalvable, parcial 28-10. Malgrat açò, el darrer quart fou un empat a 14, que donà mostra del nostre punt d´honor. Tinc que dir, que encara que el resultat puga dir altra cosa, el partit sigué molt bo, on les xiques de Picanya ho donàren tot a la pista, sen se perdre mai la moral, i que va ser una pena que tingueren que enfrontar-nos en la semifinal a este equip, ja que amb un altre, hagueren arrivat sens dubte a la final. ENHORABONA XIQUES, LA SEGONA VOLTA ES NOSTRA!!!!!!!-.

Crònica: [Give Peace a chance]

Nunca es lindo perder, aunque sea como la pasada jornada en xirivella, que nos dejo cosas muy positiva sobre todo a nivel de equipo, ya que la lucha y entrega en el campo fue casi total; pero lo sucedido el sábado en nuestro campo no ha dejado las mismas sensaciones a pesar que la entrega y dedicación no puedo negar que ha sido total, tal vez falto hacerlo más en conjunto y no con chispazos individuales.-
Nos enfrentamos al conjunto de Aldaia, tal vez el equipo más experimentado de la categoría, con el cual no es que había cuentas pendientes, pero si un recuerdo muy cercano de la final de la copa de la pasada temporada, en la cual mis muchachos les quedo la duda de que se podría haber hecho un poco más para ganarla, pero a esas “ganas” tenemos que agregarle un gran y creo yo excesivo respeto por el contrario, sobre todo en la figura de su pívot y algún otro integrante de la muy buena plantilla de Aldaia.-
Dicho esto vamos al desarrollo del encuentro, si a los 20 segundos de comenzado el partido el pívot del equipo contrario comienza a “charlar” con los árbitros previniéndoles de no se que cosa, acto seguido el arbitro principal se dirige a mi persona avisándome de que cobraría las simulaciones de falta con técnicas, pero lo extraño es que el aviso fue solo para nosotros, acto seguido nos cae la primera técnica, creo que
José Manuel y la cosa se comienza a caldear, y no termina ahí, siguiente jugada, presión nuestra sobre el base por parte de Masip, que lo lleva contra la línea y literalmente quiere pasarlo por encima metiendo el codo en todo el estomago, resultado técnica por simulación y nuestro jugador al banquillo por el golpe, y luego no recuerdo bien si antes o después cae la tercera falta técnica y si ha esto le agregamos que a nuestros castigo, varios de los integrantes del conjunto contrario “lo festejaban” de forma diría poco deportiva, con risas y comentarios poco afortunado, lo que nos llevo a sacarnos del partido y ello a lo suyo con gran porcentaje de acierto.-
Por suerte nos dimos cuenta a tiempo que había que acoplarse a como se daba el encuentro y a nuestra intensidad y ganas y todo el corazón que le estábamos poniendo teníamos que poner mucha cabeza y sobre todo no entrar en el juego dialéctico del contrario, lo entendimos perfectamente y de a poquito nos comenzamos a poner a tiro
para terminar la primera parte a solo 2 puntos.-
Para el tercer cuarto nuestra empanada de costumbre, logramos nuestro primer punto a los 4 minutos, ya se nos habían ido a 11 puntos y a remar nuevamente, pero sin poder achicar la diferencia, al contrario terminamos el periodo a 13 puntos.-
Para el ultimo cuarto estuvo lo mejor de los nuestro, a base de corazón comenzó nuestra remontada de a poquito, para ponernos en el minuto 5 a solo 3 puntos, pero como ya he comentado, el contrario tiene mucha experiencia y nunca se desesperan y en un par de movimientos nos sacan nuevamente 8 de ventaja y así hasta el final, nos acercábamos
y nuevamente se nos escapaban y si bien como comente en el párrafo anterior nos olvidamos de toda protesta, lo mismo no se dio con los árbitros que siguieron manejando parámetros diferente sobre todo en las marcas presionante y sobre todo dando mucho “dialogo” a nuestro rival, por supuesto cuando el marcador se achicaba y nuestro ritmo comenzaba a doblegar al contrario , venía el párate, para explicar alguna
falta o situación y a nosotros amenaza de técnica.-
Lo anterior suena lisa y llanamente a EXCUSAS, pero para aquellos que me han leído a lo largo de las ultimas tres temporadas, saben perfectamente que soy los que más allá de todo se asimilar las derrotas y más cuando al frente tengo un rival que nos supera y se perfectamente que de haber existido otra actitud de la dupla arbitral NO nos hubiera
asegurado la victoria, pero si lo tengo muy claro que nuestras posibilidades hubiera sido otras.-
En la parte técnica, como dije antes la entrega no fue en conjunto sino voluntades individuales. A algunos de mis muchachos les pudo más la responsabilidad que otros. “Materia pendiente” debemos comenzar a manejar este tipo de partido y creer en nuestro juego. Recuerden siempre que COMPETIR no es JUGAR.-

Hasta la proxima.-

PD Impresionante presencia de nuestro seguidores. Espero que esta derrota no los aleje del estadio, es solo un tropezón.-
También pedir ”perdón” a los que nos acompañan y tienen tal vez otra forma de ver el baloncesto y algunas de mis formaciones e indicaciones no sean de su agrado, yo también quiero ganar los partido y por lo general tengo mis equivocaciones y a veces soy injusto con alguno de mis muchachos.-

Crònica: [Raul]