Aquest cap de setmana es van viure tota una sèrie de circunstàncies que no podem deixar de comentar. Entrenament de divendres, entrenen al mateix temps, les alevines, les infantils i les cadets i... comença el drama: a la pista 1, Maria Moncayo xafa un baló i es fa mal al turmell i a un dit de la mà: llàgrimes i baixa per al partit del dissabte. Uns minuts més tard, Maria Tordera, aleví, xafa a una companya i... esguinç de turmell, llàgrimes i baixa per al partit de l'endemà, uns minuts més tard, Natàlia, del cadet femení, xafa a un altra jugadora, resultat? Doncs sí, llàgrimes, trencament del peroné (això és més xungo) i baixa per al partit de l'endemà. La cosa pintava molt malament per a les Xiques Butano, però...
L'esperit XB passa de generació en generació...
A les 9 del matí les alevines tiren mà de la benjamina Sandra que es marca un partidàs espectacular i de Maria Tordera que, completament coixa es posa de curt i ix a pista tot i no poder donar un pas. Tot l'equip fa un pas endavant, trauen el millor de cadascuna i les alevines guanyen el partit i continuen al capdavant del seu grup.
Poc més tard, les infantils, sense alevines de reforç ixen, minvades a la pista del Benetússer, però, et ací que les de Cèlia i Cristina trauen casta i força i s'enduguen el partit de manera molt clara.
Un poc més tard encara, les cadets, ixen a la pista de l'Aldaia, un grup al que, amb tot l'equip, sempre han tingut partits molt igualats i que ve fent una molt bona temporada. La Natàlia, amb croses, acompanya l'equip i les seues amigues ixen a pista decidides a deixar-se la pell per a brindar la victòria a la lesionada. Resultat, les taronja volen a la pista per a dur-se una victòria més que contundent.
Increïble, però cert. Esperit "Xiques Butano" en estat pur! I és que aquestes xicones demostren que són unes atutèntiques campiones i quan les coses pinten pitjor, ahí estan elles!
Des d'ací sols esperar que la recuperació de les nostres campiones siga la més ràpida possible i ben prompte puguen estar de nou en pista.
:: Problemes amb les samarretes
Hem detectat algun problema amb alguna samarreta que ha resultat danyada en el procés de serigrafiat. Si la vostra té algun defecte (taca, trencat, etc..) torneu-les al coordinador del club i les canviarem. Feu la comprovació de que totes estan bé per favor.
Enorme i treballada victoria dels Alevins 2001. Davant teniem un molt bon equip, amb molts jugadors de segon any, i que damunt eren enormes i de bona qualitat tècnica, però els nostres amb una gran treball tant defensiu com ofensiu aconseguiren suplir la falta d'alçada i varen ser capaços de lluitar tot el temps i fer possible la victoria.
Encara que l'intensitat del partit va anar baixant en alguns periodes i no van ser tan espectaculars com els primers, es van fer algunes coses molt interessants, i varem aprofitar el partit per a entrenar cosetes que poden vindre bé en posteriors partits.
Per últim felicitar a tots els membres del equip per el seu esfort i en especial Alejandro per el seu extraordinari partit. 1, 2, 3 Butanos.
A pesar del que puga pareixer crec que va ser el pitjor partit de tota la temporada. Cada vegada que ixim a pista i vem que l'equip contrari es més alt i fort donem el partit per perdut d'inici. Tenim que aprendre que no tot son centimetres i que amb esforç podrem fer un bon partit i donar una millor imatge. Així que a seguir treballat que comensem la segona volta aquesta setmana i tenim que demostrar que poc a poc anem millorant!.
Crònica: [@adgarcis]
Infantil masculí '98
CB Burjassot 19 - Picanya Bàsquet 80
Un partit molt paregut als anteriors, on preteníem practicar coses fetes a l’entrenament. Els
primers quarts el nostre joc es basava en contraatacs i pressió. Poc a poc agafant la diferència
al marcador vàrem intentar posar en pràctica les coses fetes a l’entrenament. Es en aquestos
quarts quan comencem a jugar despistats i els locals comencen a anotar una de les seues
primeres cistelles. Tot i anar guanyant de 60, els nostres jugadors es despistaven i no paraven
de fixar-se en el rival. La veritat, un partit poc útil, però al menys sí que podem adquirir alguna
experiència.
Pd: El partit aplaçat contra la Llum, dos vegades per pluja, es jugarà el divendres 13 de gener a
les 5:45h de la vesprada. Eixe cap de setmana jugarem dos vegades contra la Llum, divendres i
dissabte a casa.
Crònica: [@machan_44]
Cadet femení
CB Aldaia 16 - Picanya Bàsquet 49
Pendent de crònica.
Crònica: [-]
Cadet masculí
Picanya Bàsquet 97 - CB Massanassa 20
Muy poco para comentar y mucho menos para analizar, seguimos enfrentándonos a
rivales en plena formación, que si bien en lo físico parecido al nuestro, en lo técnico
se nota la diferencia, sobre todo en nuestros “segundo años”, que es donde se hace
más notoria la diferencia sin desmerecer a nuestros debutantes en la categoría que de a
poquito se van soltando y mejorando, por suerte pueden tener más minutos en cancha.-
En este partido, no se si fue que era nuestro estreno de local que nos jugo una mala
pasada, la cuestión fue, que no jugamos todo lo bien que lo veníamos desarrollando
en los anteriores cotejos, entiendo, que esta vez nos costo un poco concentrarnos y en
algunos pasajes es como que estábamos fuera del encuentro y nos fuimos un poco de la
presión y tensión que les pido, nos falto cumplir las “pequeñas metas” que no solemos
poner en los diferentes pasajes de los encuentros. Se también que en forma particular
mis muchachos se habían propuestos desarrollar algunas cosillas practicadas o habladas
anteriormente, pero que no pudieron desarrollar no porque no lo intentarán, sino porque
tenían resistencia en el rival.-
Se que a lo mejor algunos criticarán nuestro juego de presión permanente durante todo
el encuentro, pero simplemente es nuestra forma de jugar y para lo que se preparan
mis muchachos, creo que si fuéramos a competir al ritmo que nos propone el rival,
no es que perderíamos los partidos, pero si estoy seguro que nos aburriríamos, no le
haríamos ningún favor a nuestro rival y mucho menos a nuestra formación. Ya llegarán
encuentros que nos pondrán las cosas difíciles, no vayan a pensar que ya nos vemos en
la “cima de la ola”, somos un equipo trabajado y sabemos nuestras limitaciones y que
en cualquier momento no puede caer un buen cachetazo.-
Hasta la próxima
Crònica: [Raul]
Júnior masculí
Picanya Bàsquet 81 - CB Grao Castelló 39
El dissabte jugàrem un partit còmode davant un dels rivals més fluixets de la lliga. Degut al
pont no vàrem poder entrenar pràcticament, i sols alguns ho férem el divendres amb els
sènior, pel que, en teoria, ens destinava a començar l’encontre segurament més freds que de
costum, afortunadament em vaig equivocar. Física i tècnicament eren inferiors a nosaltres, de
manera que eixírem a jugar bé, com sabem, i a trencar la negativa ratxa que arrastràvem des
de mitjans de novembre.
El primer quart el jugàrem amb molta intensitat i ganes, i exceptuant alguns errors en els
passes, va ser, al meu parèixer, excel·lent. També va ser el millor del partit, ja que jugàrem
molt variat, fent entrades o clavant-la al pívot, i si no podíem, tiràvem de 3. La concentració
va permetre un 29-8 a final del quart, que ens permetia no ficar-nos nerviosos. A l’inici del
segon, no seguírem la mateixa dinàmica que al primer i ens relaxàrem més del compte,
fallant cistelles fàcils o bloquejant-nos en línea de tres, tot i això acabàrem la primera part
amb un resultat de 54-15. El darrers quarts varen ser mediocres per la nostra part, ja que
no aconseguírem assolir el nivell inicial i cometérem moltes faltes inapropiades, obtenint el
contrari la seua única font d’anotació, els tirs lliures. Per altra banda crec que va ser prou bona
la nostra defensa, ja que utilitzàrem molts sistemes i diversos, com la zona 3-2, la individual a
mig camp, etc. En atac moguérem molt la pilota i tiràrem des de moltes posicions.
Pense que els únics aspectes que erràrem prou varen ser la comesa de faltes quan no fan
falta, i la errada dels nostres tirs lliures. No ens podem carregar de faltes en partits fàcils, ja
que arribarà un difícil on sols serem 8 o 9, per les qüestions que siga, i acabarem per no poder
rotar, ja que ens hem d’acostumar a defendre amb cap i prudència, sempre triant la millor
opció. També he de dir que, i m’incluisc en aquest apecte, quan se te presenta l’ocassió de
fer una cistella fàcil, el primer que has de fer és pensar com ho faràs, abans de deduir que la
vas a clavar, ja que així, l’únic que s’aconsegueix és possar-se nerviós, i més quan es falla. Ara
sols ens queda pensar en el partit dels dissabte a les 20:00 a Vila-Real i saber que ho anem a
donar-ho tot per aconseguir un bon resultat i satisfacció.
El diumenge ens enfrontàrem a l´equip guanyador de la Copa B de la temporada anterior, un equip jove i amb prou alçada, que sempre va a per totes. Per aixó, la nostra consigna era moure la seua defensa zonal, per poder aconseguir bones posicions de tir exterior, ja que esta volta no teniem superioritat en els pivots. I efectivament, aconseguirem encistellar des de l´exterior, amb dos triples inclosos, però també permitirem que elles ens feren alguna cistella, per no ajustar la nostra defensa. Obtinguerem el primer aventatge, per 12-9 al finalitzar el quart, el que obligà a les rivals, a intentar una defensa individual per retallar la diferència. I això els donà el seu fruit, ja que tornaren les imprecissions, i esl balons perduts, el que les donà més oportunitats d´atacs, encara que es mantingué la igualtat (parcial 11-10). A la repressa, les de La Encarnació, eisqueren dispostes a guanyar, amb una defensa individual molt més agressiva, que a dures penes podiem sobrepassar, però que anà carregant-les de personals, que saverem aprofitar des de la linea dels lliures, per evitar que ens retallàren molt (parcial 9-10). Al darrer quart,encara que continaren amb la seua agressivitat en defensa, si saverem superarla, mentres que els nostres ajusts en la defensa ens permitia fer nostres els revots, i poder inclós eixir ràpides a contracolp, pel que sentenciàrem amb un molt bon quart, per 15-5. Destacar que esta volta sí saverem tenir més paciéncia, sobre tot en atac, amb menys pèrdues que en partits anteriors, i fent cas de les indicacions de l´entrenadora, tant en atac com en els ajustos defensius. La setmana vinet tancarem la primera volta a Anna, avans de menjar els torrons. 1,2,3…….EQUIPOOOOOO!!!!!!!!.
Crònica: [Give Peace a chance]
Sènior masculí U-20
CB Massanassa 66 - Picanya Bàsquet 54
Altre partit, altra derrota. Així podriem resumir un partit plagat de baixes una vegada més. Ens tocava jugar a Massanassa en un horari prou roïn (20h), roïn perque els àrbrits estan farts i volen anar-se'n i més encara si hi ha un Madrid-Barça de fútbol i ho van demostrar.
Sense voler gastar l'excusa dels àrbritres, el partit començava amb les baixes de Carlos Benlloch, Alex Blanco, Àlex Company i jo mateix (Encara que jo els vaig acompanyar a Massanassa), afegint que Aitor, ja recuperat havia d'anar a treballar a la mitja part la cosa molt bé no pintava. Encara que ens vam endur de l'equip junior a Guillem, el gemà d'Asdrubal. Un partit que va començar prou igualat amb nosaltres intentant imposar el nostre joc i corrent al contratac i els de Massanassa clavant triples de tots els colors i a cada un més "xurro".
Els dos primers quarts vam poder aguantar i el amrcador es va anar alternant, nosaltres clavavem de dos i ells de 3, per sort vam poder aguantar una bona estona. Guillem es va estrenar al final del segón quart i ho va fer realment bé, encara que com a junior que és no tenia tota la seguritat que te amb els de la seua edat.
El problema va arribat al descans quan va apareixer una especie de Sofoklis Schortsanitis, sense exagerar... casi dos metres d'alçada i més de 100kg de negre s'ens va plantar en la zona. Molt bó no era, pero intimidava que donava gust. Entre això, que nosaltres ens vam descentrar, que ens faltava Aitor per a donar-li descans a Sergio i que els altres enchufaven triples com a xurros, al final la cosa no acabà molt bé.
Ens va falla molt el rebot i la defensa a l'home (Encara que estigam en zona, hi ha que arribar al que te baló, més si saps que es un tirador...). Finalment el partit acabà 66-54 per als locals.
El pròxim partit més i millor, a vore si aconseguim una victoria contra l'últim de la classificació!
PD: Santi, t'has de serenar més! Que botes enseguida!!
Nueva derrota y esta vez si puedo decir que nos ganaron y no que perdimos nosotros,
como las dos anteriores en la que literalmente entregamos el triunfo con una mala
actitud y mal juego.-
Para comenzar y si me permiten usarlo de justificante, teníamos la baja de cuatro
integrante de nuestra plantilla (Sevilla, Toni, JR, y José Manuel) y si le sumamos que
ha Masip lo tenemos en “una pierna”, sin haber podido practicar durante la semana,
tuvimos que echar mano de la cantera y sumamos la ayuda de los juniors Raúl Blasco,
Jaime y Raúl Canto, que lamentablemente por el desarrollo del encuentro pude dar
minuto solamente a uno de ellos, desde acá muchas gracias, no va a ser la ultima
oportunidad que tenga.-
Bien vamos al partido, enfrente tuvimos un muy buen equipo, muy compensando en
todas sus líneas y con ideas muy clara, más digo creo que tenían conocimiento de
nuestro juego y estaban preparado para ello.-
Esperábamos una presión
permanente desde nuestra salida de balón y nos
sorprendieron con una zona con mucha movilidad y concentración durante todo el
encuentro. A nuestra intensión de marca a presión la contrarrestaban, con una subida
con balón con cualquiera de sus integrantes o con pases sin botes y si le agregamos que
los encargados naturales de la función poseen muy buen manejo, nuestra tarea se vio
bastante dificultada y en muchos momentos sufrimos el desconcierto total del “el no
saber como”. En los primeros momentos del encuentro con la zona que nos propusieron
bien abierta, nos cortaron pases y nos atacaron nuestras espaldas convirtiendo canastas
muy fáciles.-
Lo más significativo se dio con el orden que nos jugaron y la forma que manejaron los
tiempos y para ello les cuento que a todas las intentonas de remontadas que tuvimos
durante todo el encuentro, nos respondieron con parciales casi idénticos en momentos
claves: 1º cuarto, 0-10 y 0-6; 2º cuarto 0-8; 3º cuarto 0-6 y 0-7 y último 0-8, siempre
cuando nos poníamos ahí, daban un golpe y de vuelta a remar.-
En general más allá de la derrota, lo positivo que siempre tratamos de meternos en
el partido y si no pudimos es porque en esta oportunidad el rival fue mejor. Buen
rendimiento de Adrián García, Jordi recuperando sensaciones y como siempre Víctor no
desentonando. De los juniors el único en pista fue Raúl Canto, poniendo su despliegue
físico al servicio del equipo, para mi no fue sorpresa porque sabía lo que nos podía dar
si nos hacia falta, ubicado perfectamente en el papel que debía cumplir, como dije antes,
ya llegará el momento y oportunidad de otros.-
Espero una semana de practica más completa e intensa, para recuperar sensaciones.-
Tot un exemple. Amb el peroné trencat 12 hores abans, la Natàlia no va dubtar en agafar les crosses i acompanyar el seu equip que li ho va agraïr amb un partit ES-PEC-TA-CU-LAR!
