No ens agraden els partits amb diferències aclaparadores però, de vegades, el destí ens té preparats partits així i hem de saber afrontar-los. Aquest cap de setmana els júniors van establir una marca molt difícil de superar amb un +101 de diferència en el partit que van disputar a Torreblanca i, per la seua part, les U20 van marcar vora 50 de diferència al partit del dissabte. Afortunadament, totsdos equips van saber aprofitar el temps i aprofitar els partits per a treballar aspectes que, de ben segur, necessitaran en partits més igualats. En tot cas, deixem ací constància d'aquests dos autèntics rècord que ja veurem si són superats al llarg de la temporada. Deixem constància d'això i de que, els dos equips, ja són líders dels seus grups. Fins a quan? Esperem que fins al final. A treballar.
:: També som a twitter... som així d'agossarats!
Com ja sabeu en aquest club ens agrada molt tot això de les noves tecnologies i per això forem dels primers clubs en tindre plana web (camí ja dels deu anys de vida) i dels primers en estar a Facebook. Ara, donem un pas més i ens presentem a la xarxa social amb més creixement dels darrers temps: Twitter. Eixa del límit dels 140 caràcters on, evidentement, no podría escriure el nostre estimat Raul.
Bromes a banda, ja podeu anar a còrrer a fer-vos seguidors del twitter del Picanya Bàsquet i des de ja us diguem que igual ens dóna el punt i acabam retrasmetent per Twitter els dos partits del dissabte! D'acord en que és una xorrada com un piano però... és que som així.
:: La competició NP podria arrancar el dia 4/nov
Encara sense confirmació oficial sí podem dir-vos que ens ha arribat la notícia (de fonts fiables) de que la competició NP podría iniciar-se el cap de setmana del 4 i 5 de novembre. Seria el punt de partida per als equips alevins, infantils i cadets. Mare meua, quins nervis!!!
:: El 31 no hi ha entrenaments
Aquest dilluns 31 no hi ha entrenament donada la festivitat del dia 1 de novembre.
:: Calendaris per a descarregar
Ja podeu descarregar a la secció "calendaris" les dades dels equips júnior i sènior i també consultar els canvis d'horari de determinats equips.
Per començar cal dir que els jugadors esperàvem aquest partit amb ganes, ja que anàvem amb un autobús, jugadors i familiars, la qual cosa semblava divertit i no va ser menys. He d'esmentar que ens condicionava el resultat d'aquest equip en el partit anterior contra el Vilareal, el qual perderen de 90 punts. LLavors Francesc va insistir en que ens oblidarem d'aquesta dada ja que resultava molesta alhora de jugar el "nostre" partit.
Iniciàrem el partit positivament, ja que els férem un parcial de 11-0 gràcies a la nostra pressió, amb el conseqüent temps mort de l'equip rival. Després continuarem fent-la, però cometerem algun error que va originar una canasta de dos i un tir lliure colats de l'equip rival. Al segon quart, rotàrem fent tres canvis més dels que ja havíem fet, podent jugar així els 12 jugadors en apenes un quart. Tot i açò, no alteràrem la dinàmica positiva que duiem, i acàbarem endossant-los un 56-5 al descans. La nostra tàctica es basava en la pressió a tota la pista i en moviment de la pilota en el perímetre, encara que solíem penetrar a canasta o passar-la al pívot dins la zona. Al descans ens havíem de mentalitzar de que jugàvem un altre partit i no la segona part, ja que teníem l'antecedent del partit contra l'Alaquàs, al qual guanyàvem de 20 al descans i acabàren ficant-se a 4 punts. Al tercer quart baixàrem un poc els braços en defensa, encara que estiguerem més actius en atac fent jugades bàsicament de pujar el baló, passar i entrar a la cuina, amb un resultat parcial de 88-13, incomplint així l'objectiu de no rebassar els 12 punts en contra. L'últim quart, tot i que ens seguirem deixant la pell en la pressió, ens feren algun 2 contra 1 o 3 contra 1 en la nostra canasta, i en atac, tot i que s'ens demanà seguir igual, començàrem a tirar triples al final del partit. Resultat final de 125-23, díficil de creure en la nostra categoria.
En conclusió i a banda del resultat, crec que hem jugat un partit difícil ja que qualsevol haguera pecat d'avarícia, però seguirem jugant en equip els 40 minuts. També hem de saber que ara es quan comencem a tenir més rodatge. L'únic però que vàrem tindre va ser l'acert des dels tirs lliures, fent 6 de 23, aspecte el qual hem de millorar de cara als partits vinents. No ens oblidem de Francesc que va repartir molt bé els minuts i ens va mantindre amb els peus al terra durant tot el partit. L'anècdota va ser que l'Evarist es va ficar a fer tirs lliures al descans, recordant els seus temps de base.
Per acabar anime als seguidors del Picanya Bàsquet a vindre el pròxim dissabte a les quatre al pavelló, ja que volem seguir amb la bona ratxa davant del Nules.
Crònica: [Nico]
Sènior
femení U-20
Picanya Bàsquet 66 - CB Aldaia 19
Desprès de dos partits, el Sènior Femení sub-20 continua invicte. Les xiques
butano des d’un principi, tot i observar la grandària de les jugadores rivals,
no es van desmotivar i van eixir a la pista amb ganes i decisió posant-se per
davant en el marcador amb la primera jugada. L´equip Mixte d´Aldaia no es
va quedar darrere i ens va continuar apretant carregant-nos de faltes al primer
quart.
Al segon quart, sense baixar la guàrdia, tot i tindre un gran nombre de faltes
acumulades i una defensa en zona molt tancada per part de les rivals,
varem mostrar la nostra millor arma de joc ràpid amb continus contraatacs
acabats amb cistella. A partir d’aquest moment, la diferència de punts va anar
augmentant.
A la segona meitat, la pujada d’intensitat en defensa individual ens va permetre
eixir amb més rapidesa i anotar amb més facilitat. Front aquesta situació l’equip rival no va poder reaccionar, per tant, el marcador va obtindre una clara
diferència de 47 punts al final del partit. L'únic inconvenient que vàrem tindre
va ser l’encert des dels tirs lliures, aspecte que haurem de millorar de cara als
partits vinents.
Esperem que aquest lideratge continue als pròxims partits. Ara si que si!
El divendres ens enfrontàrem al guanyador de la temporada passada, el Calvestra, pel que l´enfrontament no s´esperava gens fàcil. Malgrat açò, encetarem l´encontre amb gran encert en atac, i bona defensa, posant-nos 5-10 dalt al marcador, però les locals començaren a calfar muniga, sobre tot la número 9, que amb dos triples i dos cistelles, capgirà el marcador per acavar 16-15. L´inici del segon, fou tot el contrari al primer, desencert en atac, amb moltes pèrdues que facilitaven l´anotació de les de Calvestra, que a més continuaven encertades des de la linia de 6,25, i que completaren un quart demoledor per nosaltres, 23-4 (amb 3 triples més). Així les coses, no donant res per perdut, canviarem a individual per tal d´impedir els tirs triples, i reialment ho aconseguirem, ja que en este quart no clavaren cap, i a més la nostra bona defensa ens permitia eixir amb rapidessa i anotar, amb bones convinacions de exteriors i interiors, guanyant el quart per 12-15. Al darrer, encara que continuarem amb una defensa individual, no aturarem bè a les locals, i a més no gaudirem de tant encert en atac, perdent de nou el quart, i a la fí el partit.
Destacar el bon joc desplegat, encara que a ràfagues, a més de la defensa individual, on totes s´aplicaren de valent. Cal pensar que enguany tots els partits són difícils, ja que estem al grup A, pel que cal no confiar-se, entrenar amb serietat i concentrades, i pensar que ja han passat els més complicats. Ànim, i a partit de ja, a GUANYAR!
Crònica: [Give Peace a chance]
Sènior masculí U-20
Picanya Bàsquet 54 - CB Utiel 62
Segona derrota per al SeniorU20. El partit es presentava ja de per sí complicat amb un dels nostres
dos pívots amb un esguinç de segón grau (Aitor) a la cama i amb Sergio tocat de l'esquena i sense
saber si aguantaria, i la baixa d'altre dels jugadors que pot jugar per l'interior, Miquel, per problemes
personals. Açò va fer que Santi tinguera que cambiar un poc les posicions d'alguns jugadors.El partit va començar be per a nosaltres amb un 5-0, encara que només anotarem des del tir lliure.
Utiel va contestar amb un parcial de 0-6 per ficar-se per davantquart va acabar amb una successió de canastes de cada equip amb un resultat molt igualat de 12-13 a favor dels visitants.
El segón quart, començà amb més tirs lliures per a nosaltres, cal destacar que en aquest quart només
ficarem dos tirs de camp, un triple de Carlos Ignacio que ens ficava 20-23 en el marcador i un tir
de 2 que al final ens colocava en un 25-28. El resultat del segón quart ens feia pensar que encara
podiem fer alguna cosa.
Al tercer quart, només anotaren tres dels nostres jugadors: Álex Blanco (8 punts), Sergio (2 punts)
i Carlos Ignacio (2 punts), 12 punts en total. En canvi els d'Utiel colaven 16 punts, 9 d'ells seguits
cap a final de quart i es ficaven a 7, poc a poc anaven augmentant la ventaja i encara que nosaltres
intentavem no despenjarse, la falta de jugadors interiors per part nostra ila major experiència dels
altres ens feien anar arrere.
Arribà l'últim quart amb un resultat de 37-44 a favor de l'equip visitant, en aquest quart per
desgràcia arribà la nostra debacle. Tot i jugar, per a mi, el millor quart de tot el partit amb un Carlos
Ignacio en plan estrela (29 punts al final) i arribar a ficar-se per davant quan quedarien 2 minuts
per a acabar el partit (52-51), quan quedaven 13 segons va passar el que no s'esperavem. Santi
va demanar un temps mort quan anavem perdent de 3 (54-57) i al vore que la taula no li'l donava
va reclamarlo altra vegada. La mesa li va dir que no li quedaven temps morts, Santi va seguir
reclamant i la mesa li va contestar sense cap respecte. El que va seguir després va ser un seguit
de crits de l'arbrit a Santi i de Santi a l'arbrit que acabaren amb dos tècniques a Santi i amb tot el
pavelló alçat protestant. Santi acabà expulsat del pavelló i els jugadors de l'altre equip anotant 3
dels 4 tirs lliures de les tècniques, amb la posessió per a Utiel, vam deixar que passara el temps i
s'acabara el partit amb un rasultat de 54-62.
Felicitar a tot l'equip, que tot i les baixes, ho vam intentar fins al final i fins que vam tindre la granbronca. Esperem que no torne a passar.
PD: He de demanar disculpes de la meua part, que també em vaig encendre pero vaig tindre la sort
de que no em vera l'arbrit.
PD2: Santi, deus 20€ per al pròxim sopar.
Nueva jornada y las sensaciones no pueden ser
mejores, no solo por el resultado (que en esta categoría
si que es importante) sino por como seguimos
mejorando en nuestro juego a nivel conjunto, son
menos los minutos en los que perdemos nuestra forma
de jugar (intensidad y entrega). A nivel general
son “casi” todos los integrantes los que entienden el
sentido de equipo y dejan de lado lo personal.-
El pasado sábado nos enfrentamos a un equipo
físicamente muy parecido al nuestro, aunque un
poco más lento en el traslado de balón, para ello nos
propusimos sorprenderlos de movida con mucha
presión y ataques rápidos y de mucha movilidad,
nuestro primer cuarto fue muy buenos, con un parcial
en los primero 6 minutos de 1-14, para cerrar el
periodo 8-17 y lo principal moviendo todo nuestro
banquillo.
De ahí en más aunque parezca prematuro comenzamos
a jugar con dicha diferencia, sin perder nuestra
intensidad, corriendo cuando se presentaba la
oportunidad, pero también trabajando en ataques fijos,
moviendo el balón con criterio y rapidez, buscando la
mejor opción de conversión.-
Los parciales fueron idénticos 16-17, 17-18 y 15-16.-
Para mejorar: nuestro tiro exterior, estamos muy por
debajo de lo que yo creo pueden dar. Otro aspecto a
mejorar, rapidez e intensidad, no es “locura”, no me
gusta las pérdidas de balón por errores no forzados.
También para mejorar nuestro rebote defensivo,
no “cerramos” nuestro tablero y estamos dando
muchas “segundas” oportunidades.
El pasado sábado nos faltaron “dos piezas” en la
estructura JR y Xisco, los dos lesionado desde acá les
deseamos una pronta recuperación y a cuidarse.
Si bien siempre digo que no me gusta resaltar labores individuales, saltare mi norma personal porque el
jugador que mencionaré lo hizo casi todo en función
de equipo. Tenía la “información” de que Víctor era un
tirador nato y si estaba en su día era mortal, pero que le
costaba algunas otras funciones sobre todo la de equipo
y principalmente la defensa y por suerte estamos en la
versión “5.0”, cada partido mas jugador de conjunto,
asistiendo y corriendo y defendiendo como el que
más.
El equipo agradecido.
La vida d'una mascota és dura. Vas d'ací cap allà, els xiquets t'abracen, t'espenten, et fa servir de coixí, de matalap... tan bon punt estàs volant com penjant capavall.
Total, que quan el nostre Butaneitor arriba a casa tot el que vol fer és deixar-se caure al butacó i fer-se una bona xarra de Cola-Cao ben fresquet mentre deixa volar la imaginació escoltant "Sweet home Alabama" de Lynard Skynard. Això es vida!!
Nota: Gràcies als autors de la foto que van saber copsar aquest moment tan íntim :)
