Tercer partit (en sa vida) per a aquest grupet de xicones i tercer partit on vegem una clara progressió. El resultat en aquest cas és el de menys perquè des del principi quedava clar que les d'Alginet presentaven un equip físicament superior al nostre i això en aquesta categoria és molt determinant, però tot i així, amb la direcció de Lu des de la banda les taronja van ver un partit realment bo. Arrancà el partit amb un 7-6 per a les nostres en el primer període de la mà d'una Noèlia extraordinària i Martina també encertada. En el segon temps les d'Alginet poc a poc anaven consolidant´se sobre la pista i van ficar-se 13-16 tot i la gran actuació d'Irene. El tercer i quart període van ser clarament per a les visitants amb el nostre equip composat bàsicament per jugadores benjamins que tot i el gran esforç no podien fer gran cosa davant la superioritat física de les d'Alginet. Així les coses s'arribà a falta de dos períodes amb un 18-40 poc esperançador però les nostres van saber reposar-se i continuar lluitant per a resoldre els dos quarts finals al seu favor i tancar una molt bona actuació. Aquest equip està en el bon camí!!

Crònica: [Rock en Samil]

Partit que va ser controlat pels alevins taronja en els seus primers 4 quarts però va ser al 5t i 6t quan es van enfonçar. No sabrem mai que va passar pel cap dels nostres jugadors però el ben cert és que un parcial de 18-2 és prou dur, tant com per a anul·lar el joc durant la resta del partit.
Uns atacs poc clars (al 5t quart nomes passarem una vegada del mig del camp) i una bona actuació de els jugadors estrella dels de Massanassa van ser les claus d'aquesta derrota que esperem poder oblidar davant La Llum.

Crònica: [Calata 07]

El partit de basquet mes llarg del món.
 El partit va estar marcat per la seua duració unes 2 hores i uns 10 minuts, allò pareixia la pelicula del penalti mas largo del mundo amb Fernanado Tejero de protagonista..."Un poquito de pofavo" perque també en van pitar un fum de faltes 39 per a nosaltres y 21 per a Massanassa, aço probocà molt llançamnts de tirs lliures 44 per al equip rival, que nomes va colar 13 dels 44.
 Pel que fa a nosaltres vam jugar amb molta intensitat i amb ganes de gunyar a l'unic equip que quedava invicte sense comtar amb nosaltres al grup. Ells van jugar també molt be sobre tot el numero 9 que va colar 23 punts, justet la mitad dels punts del seu equip, peró nosaltres vam colar cistella tots menys Ricardo, ja eren tres jornades seguides colant tots :P.
 La clau va ser la defensa incasable, el bon marcatxe als seus i els nostres contraatacs. Destacar del partit a Ignasi que amb 17 punts 2/3 en t3 i 5/10 en t1 va ser el mes afortunat a l'hora de llançar a cistella.
 El tercer quart va ser quan vam marcar prou diferecia despres de anar guanyat de  7 ferem un parcial de 13-26 al quart el que ens permitiria jugar amb tranquilitat l'últim quart.
 Enhorabona i a seguir esforçant-se esta setmana que ens toca La Llum a sa casa :S
Si voleu vore un poc les estadistiques estan ací:
 
http://blog.iespana.es/awei

Crònica: [Awei]

Pendent de crònica.

Crònica: [-]

El 7 a 7 en el primer quart deixava ben a les clares que el partit anava a estar ben igualat però també era evident que amb les visitants amb sols set jugadores (una d'elles quasi sempre en la banqueta) i empenyades en pressionar tota pista després de cistella les possibilitats de que arribaren al final del partit amb les energies exhaurides eren molt altes. Poc a poc les nostres van anar obrint l'escletja en el marcador i des del 26 -22 de meitat del tercer quart van anar ampliant l'aventatge tot i els moments de joc confús i poc lluit de les nostres. Grans actuacions sobretot de Clara amb 8 punts amb una gran eficàcia en el tir exterior (atenció a aquesta jugadora que va millorant partit a partit) i Neus, (principalment en el final de partit on va aconseguir 8 punts consecutius) màxima anotadora del partit (15 punts). Nova victòria per a les taronja i lamentar en la part negativa la lessió de Sònia (esguinç de turmell) a la que des d'ací desitgem una prompta recuperació. Ànim campiona.

Crònica: [Rock en Samil]

Els nostres cadets varen conseguir una victoria molt important contra el rival més fort de la lliga.
Els butano van disputar un partit molt travat contra un equip molt regular, i que tenia una banqueta. El partit es va obrir amb un parcial de 0-8 en contra dels picanyers, però el equip va replantejar el partiti van fer una pressió a tota la pista cosa que va deixar el primer quart amb un resultat final de 9 a 14, tot i anar perdent es va notar un canvi de moral a l’equip que va provocar un parell de 8 segons, i molts robos. El següent quart tot i que un jugador va dir ARA PATIREM (comentari fet per haver tret a jugar la banqueta) els butaners van demostrar que amb esforç, ganes i garra es pot fer tot, i aixina va ser amb una gran defensa i un gran atac van deixar a la mitja part encarat cap a la victoria amb un resultat de 29 – 28. Al tercer quart els de taronja van brillar com mai ho han fet. Joc, pases, entrades, gantxos, triples, defenses impresionants. En resúm del tercer quart molt bon joc, deixant aixi un resultat de 53 a 42.
L’ultim quart (quart on tots els jugadors van tindre minuts) va
seguir la tonica del tercers quart de manera més relaxada, deixant un resultat final de 69 a 54 per als nostres.

Estadistiques:
Parcials:   1er quart (9-14) // 2on quart (20-14) // 3er quart
(24-14) // 4art quart (16-12)
Anotadors: Alex 28 punts  // Carles Moreno 14 Punts  // Reyes 8
punts...

Millor jugada: Gran defensa de tot l’equip que força un tir exterior ja que s’agotava la posesio i gran rebot defeniu de pepi que li la passa a miquel miquel la puja li la torna a Alex fa un gantxo (sense mirar) i la cola neta.

MVP: Alex Castillo hem va recordar aquella frase d’un famós
periodista dels Estats Units. Aquest mati Deu s’ha vestit d’Alex. Ja que jugavem contra un equip amb molta altura este jugador va haver de disputar quasi tot el partit i deixant al terren de joc una gran actuacio amb un triple doble 28 punts 17 rebots i 11 assistencies. Es mereix una estatua aquest gran jugador.

Crònica: [Pepi is my God]

El marcador assenyalava un 18-2 en el minut 3 del primer període però tot i així hi hagué qui s'empenyà en argumentar (amb crits i estridència) que tota la culpa era de l'àrbitre. Bé, com tota la culpa era de l'àrbitre als nostres no els quedà més remei que continuar demostrant que igual no era sols l'àrbitre. Pressió a tota pista i balons recuperats un darrere l'altre, domini aclaparador sota els taules amb les "tres torres" (Cuñat, Néstor i Miguel) com a propietaris absoluts de la pintura per molt que la mateixa persona insistira en demanar zona a cada jugada però bé, no vols que fem zona? Doncs... triples! Víctor, Jesús, Àlex, Lluc, Jesús... festival des de 6.25. I fins tot, dos contracolps que no acabaren en esmaixada de pur miracle. Ja, ja sabem que segurament guanyarem perquè l'àrbitre era local però... els clubs xicotets és el que tenim, ens alegrem per qualsevol cosa!! O igual és que aquest equip té tres títols provincials per alguna raó.

Crònica: [Rock en Samil ]

Partido con final de infarto pero en el que la suerte estuvo de nuestro lado y pudimos llevarnos una nueva victoria, la primera en casa de la temporada. El partido comenzó bien para los nuestros, parecía que dominabamos en el juego y en el marcador, pero bien e3s cierto que en ningún momento tuvimos ventaja cómoda y el rival nos aguantaba poco a poco.
 Los dos primeros cuartos fueron un poco de ida y vuelta, nosotros salimos un poquito dosmidos en defensa y en ataque cada uno intentaba la guerra por su cuenta. Tras el descanso y tras un toque de atención, supimos reaccionar y poner un poco más de intensidad al juego y mantenernos arriba en el marcador. Pero pecando un poco de exceso de confianza y tras fallar acciones claras dejamos que el rival apretara al final y casi nos cuesta el partido. Final feliz y victoria para los nuestros, esperemos que sea el comienzo de una buena racha.

Crònica: [Ixes]

Crònica: [Calata 07]

Té merit fer un fum de punts tot i ser gran i fort però si ets més aviat menuda el mèrit és molt major. Amanda personalitza l'esperit indomable de les nostres infantils. Amb un equip amb jugadores encara en edat infantil i amb una més que evident manca de centímetres i kilos les nostres ixen al camp a menjar-se el baló. Amb una intensitat espectacular ja s'han fet amb tres victòries. A la darrera Amanda va clavar 14 punts. El nostre MVP per a ella a compartir amb tot el seu equip.
I, perquè normalment no fem MVP "compartit" però aquesta setmana la cosa estava més que renyida (cosa que ens alegra) perquè sens dubte les actuacions d'Àlex Castillo, Cunyat, Clara, Noèlia, i alguns altres eren més que mereixedores del guardó.